Inaudit

L'episodi d'anit, no m'ho poden pas negar, és inaudit, inversemblant, inconcebible i inimaginable. És increïble que CiU i ERC, que saben que estan abocades a pactar si volen dur el país on diuen que el volen dur, anit no arribessin a un acord. Ni que sigui aquest acord tan estrany de ser al govern però sense ser-hi. Si hem de fer cas del que a mitjanit anava transcendint (que no se sap mai què hi ha de teatre i què hi ha de realitat en aquest serial de les negociacions), resulta que CiU i ERC no es posen d'acord en la data concreta del referèndum. Sempre ens passa el mateix, un pas endavant i dos enrere. Incapaços de girar full i de remar junts. No ha canviat res: CiU continua considerant ERC això que n'han dit un artefacte inestable, i ERC continua pensant que CiU encara fa la puta i la Ramoneta, malgrat haver convocat unes eleccions, haver perdut dotze diputats i defensar el mateix full de ruta. No es refien l'un de l'altre. N'hi ha per llogar-hi cadires. Els consells nacionals dels tres partits (sí, és clar, perquè si compten Duran i Lleida en el fons això és un tripartit), convocats per ratificar avui un acord, i a la pròrroga de la negociació va i ens aturen el partit. Això d'anit no ho ha entès gairebé ningú, i a Madrid avui s'hi deuen estar fent un tip de riure. I encara que avui els respectius consells nacionals aplaudeixin els seus respectius líders, que és el que toca fer i descriu la litúrgia, en el fons a tots ens queda un mal gust de boca que dóna la raó a tots aquells que ja fa dies que vaticinen que això serà un mal viure. Ara que no només tenim un líder sinó que en tenim dos, ara resulta que no s'entenen. Quin país!