Màrius Serra dedica el Sant Jordi “a la gent que en temps obscurs i difícils va mantenir la calma i va continuar parlant, llegint i escrivint en català”
El guanyador del premi Sant Jordi de novel·la recull el guardó arrencant crits a favor de la independència entre el públic del Teatre Tarragona
La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, sentencia que dins d'Espanya “no hi ha lloc per a nosaltres si volem viure com a catalans”
L'escriptor Màrius Serra ha guanyat el 53è Premi Sant Jordi amb Plans de futur, una novel·la sobre el desconegut matemàtic català Ferran Sunyer. En aquesta 62a Nit de Santa Llúcia impulsada per Òmnium Cultural i celebrada enguany a Tarragona, Serra ha volgut dedicar la novel·la que li ha valgut el guardó “a la gent que en temps obscurs i difícils van decidir mantenir la calma (keep calm) i van decidir continuar parlant, llegint i escrivint en català”. I en aquest sentit, ha afirmat que els catalans “avui no tenim por” i “tenim grans plans de futur”, paraules que han arrencat els crits d'independència del públic que omplia aquest divendres al vespre el Teatre Tarragona.
També s'ha distingit el poeta Francesc Garriga amb el 54è Premi Carles Riba de poesia per Tornar és lluny, Tina Vallès amb el 15è Premi Mercè Rodoreda per El parèntesi més llarg, Josep Lluís Badal amb el 50è Premi Josep M. Folch i Torres per Les aventures de Jan Plata, i Maria Carme Roca amb el 39è Premi Joaquim Ruyra per Katalepsis.
En el seu parlament, Francesc Garriga s'ha posat al costat d'aquells que “criden, demanen, i ploren per una ensenyança en català feta des d'aquí, amb materials nostres i amb el nostre esperit”. I Josep Lluís Badal, premi Josep M. Folch i Torres, ha lamentat els atacs a la cultura i la llengua catalanes. “En un moment en què moltes bretolades ja no haurien de passar a nivell cultural o polític, moltes estaques que pensàvem que ja estaven tombades o ‘arbrots' que pensàvem que estaven ben corcats i que es mantenen ben verinosament verds”, ha afirmat.
Al seu torn, Tina Vallès, Premi Mercè Rodoreda, s'ha mostrat pletòrica en “un dels dies més feliços” i Maria Carme Roca, Premi Joaquim Ruyra, ha agraït al jurat el premi, alhora que ha posat en valor el paper de la Festa de les Lletres Catalanes en què “la llengua i cultura catalana son protagonistes”.
Un any més, Òmnium Cultural ha celebrat la Nit de Santa Llúcia, una nit dedicada a les lletres catalanes. En paraules de la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, “la literatura és una de les coses que més necessitem en aquests moments” i segons Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, és el “colofó literari” de l'any.
En aquesta ocasió, l'escriptor Màrius Serra ha guanyat el 53è Premi Sant Jordi amb Plans de futur, inspirada en la vida real del desconegut matemàtic català Ferran Sunyer. Paraplègic de naixement i autodidacte, Sunyer va tenir un gran projecció internacional en els anys 50 i 60, i va mantenir correspondència amb l'elit científica del moment.
En paraules de l'escriptor, però, les veritables protagonistes de la novel·la són les dues cosines germanes de Sunyer, Maria i Àngels Carbona, que van dedicar la vida al seu cosí. “M'intrigava molt saber perquè dues dones de la seva capacitat, bellesa i possibilitats, dediquen tota la vida al seu cosí”, ha explicat Serra. Tot i que la novel·la parteix de l'àmbit biogràfic, les relacions humanes són “imputables” a la imaginació de l'autor, ha matisat.
L'acció transcorre del 1912 al 1967 entre la casa familiar barcelonina, a Sarrià, i la casa d'estiueig empordanesa, el Mas Batlle de Vilajoan i retrata l'actitud del nucli familiar malgrat les desgràcies i adversitats que viuen. “És una novel·la sobre l'esperança no només per la capacitat de superació, sinó de tot un sistema de relacions fonamentat en aquesta família atípica i que s'estén a tota una classe, la burgesia catalana”, ha dit.
Per altra part, el 54è Premi Carles Riba de poesia ha estat per Francesc Garriga pel poemari 'Tornar és lluny', un poeta “poc reconegut” institucionalment, segons David Castillo, però molt estimat sobretot entre la nova generació de poetes catalans, a qui ara es fa justícia.
“Tothom ha dit que ha escrit el llibre a raig, però jo no. M'ha costat molt, com em costen molts tots els llibres. Sóc un perepunyetes i intento dir coses amb el mínim de paraules. Intento treure tot el que és de més a més o el que el lector pot afegir. Estic convençut que el que fa la poesia, el poeta o l'escriptor, és el lector”, ha confessat el poeta.
“Ens en sortirem”
La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha afirmat aquest divendres que dins d'Espanya “no hi ha lloc per a nosaltres si volem viure com a catalans” i ha reivindicat un estat propi per a Catalunya. “Tindrem dificultats, haurem de treballar de valent i ens caldrà convèncer molts catalans que encara dubten, però ens en sortirem”, ha etzibat.
Durant la Festa de les Lletres Catalanes 2012, Casals ha destacat la bona salut de les lletres i la cultura catalanes però ha advertit que “malauradament és hora de resistir i plantar cara altre cop als atacs que encara rep el nostre país” i ha posat com a exemple l'avantprojecte de la llei d'educació del ministre Wert.
Casals ha assegurat que, malgrat “els atacs que ens volen fer enfonsar moralment, el projecte cohesionador i il·lusionador que és el camí cap a la sobirania que ha iniciat el poble català, no té marxa enrere”. Casals ha conclòs que “som molts els que volem un estat per al nostre país” i que, en conseqüència, “el futur és nostre”.
Per la seva banda, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat que Catalunya ha decidit canviar “les regles de joc” i governar “més profundament” el seu destí i lamenta que això hagi generat “nervis” i “agressions”, per exemple, contra l'escola catalana. Mascarell ha afirmat també que la cultura “no és un luxe, és el fonament d'un país” i ha insistit que “tenim una llengua que és la novena d'Europa, reconeguda per tothom però no per alguns”.
