Infraestructures

lA CRÒNICA

Tan a prop, i tan lluny

El tren va arribar a Figueres abans del previst, fet impossible a rodalies
i mitjana distància
En l'acte a Girona, mentre alguns s'acostaven a Rajoy i el príncep, Mas atenia mitjans francesos

El tren inaugural de la línia del TAV estava previst que sortís a les onze en punt des de l'estació de Sants de Barcelona. La premsa estava citada a les deu del matí per agafar les acreditacions. Sortint de Girona, i per arribar-hi amb antelació suficient, hi havia un mitjana distància a tres quarts de vuit del matí, amb arribada prevista a Sants a les 09.09 h. Amb el retard de rigor a què ja estan acostumats els usuaris habituals de Renfe, el tren finalitzava el trajecte poc després d'un quart de deu.

Cap a dos quarts d'onze, els membres de seguretat de la casa reial dirigien els mitjans –molta premsa del cor, com és habitual quan hi ha la reialesa pel mig– cap al TAV. Al mateix moment, un grup de treballadors ferroviaris afiliats a la CGT començava una protesta dins la mateixa estació contra el TAV i a favor de les rodalies i el tren convencional. La primera protesta del dia. De mica en mica, premsa, autoritats, representants d'Adif, Renfe i les empreses constructores van anar ocupant els vuit vagons del tren. Al vestíbul, l'atenció se centrava en la trobada entre Artur Mas i Mariano Rajoy, el principal element morbós de la jornada. I a les onze en punt el tren arrencava. A dins els vagons, temperatura de 16 graus, seients espaiosos i sensació de confort, però sense endolls. Alguns trens que fan la línia del TAV els porten incorporats –com tots els mitjana distància que fan la línia de Girona–, però no era el cas del d'ahir.

Un cop va sortir de Barcelona, el tren va començar a agafar velocitat i va superar els 250 quilòmetres per hora. En 35 minuts, pas sense parada per l'estació de Girona, i anant cap a Figueres s'assolien els 295 quilòmetres per hora. A l'exterior, alguns curiosos s'havien situat en ponts i punts elevats per veure el pas del tren. I quan faltaven deu minuts per les dotze del migdia, arribava a l'estació de Figueres. Cinc minuts abans del previst, un fet paranormal per als acostumats a les rodalies i la mitjana distància. La parada, de tan sols un quart d'hora, va servir per descobrir una placa commemorativa de la jornada. Després, de pressa cap al tren i tornada a Girona, un trajecte cobert en tan sols onze minuts. Als passadissos del tren, l'ambient era distès i s'hi podien veure polítics del PSC –Pere Navarro i Carme Chacón–, del PP –Alícia Sánchez-Camacho i Enric Millo– i de Ciutadans –Albert Rivera–. També l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i membres del govern com el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. En tot cas, no transcendia que al vagó presidencial es complissin les expectatives de converses de profunditat política amb què s'havia especulat.

Un cop a l'estació de Girona, la presència de convidats es va multiplicar, entre les queixes d'alguns diputats i altres personalitats per no haver sigut convidats al tren inaugural, malgrat que no anava ple ni de bon tros. Formant part del públic, i costat a costat, l'exconseller Joaquim Nadal i l'exministre José Blanco.

Acabats els parlaments, i en un ambient gèlid d'una estació que encara fa olor de nou, molts van aprofitar per acostar-se a Rajoy o el príncep. Per exemple, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, que va preguntar al president del govern espanyol com està el tema de la llei de Cambres. Mentrestant, Artur Mas atenia mitjans francesos. Cal suposar que els repetia les principals idees del seu discurs: retard, necessitat d'inversió en infraestructures productives, i importància d'estar connectats amb Europa. De fet, durant els discursos es va fer palesa la divergència de criteris en el moment de planificar l'obra pública entre l'Estat i la Generalitat. Des d'una òptica catalana, sobta veure com s'insisteix a alabar la xarxa ferroviària d'alta velocitat espanyola, i com l'Estat es converteix en el primer país europeu en quilòmetres de TAV i segon al món només darrere la Xina. El príncep, Rajoy i la ministra Pastor van coincidir en els parlaments en el fet que el TAV ha fet de l'Estat espanyol un país pioner i unit, amb 3.000 quilòmetres d'alta velocitat, que permet exportar tecnologia, i que el corredor Màlaga-Figueres és el més llarg del món. Però no hi havia cap autocrítica pel fet que s'hagi tardat 20 anys, després de la línia Madrid-Sevilla, a acabar la connexió amb Europa, una prioritat que vista des d'aquí és de calaix. La ministra hi afegia que la xarxa d'alta velocitat és un reflex d'una política que “mira el que és important, amb el cor i la ment oberts, una política d'optimitzar els recursos públics i on no hi ha obres faraòniques, que acosta persones i genera moviment de mercaderies”. Precisament un estat que té l'índex més baix d'ocupació dels trens d'alta velocitat, i que ha hagut de tancar línies per falta de viatgers i perquè eren econòmicament insostenibles. Mentrestant, els regionals i rodalies s'ho miren, des de lluny, amb enveja.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.