Ballaz omple avui l'Ateneu Central d'Olot de cançons de pandero

El músic Guillem Ballaz presenta avui a l'Ateneu Central d'Olot (10 de la nit) les cançons de pandero quadrat del seu disc Projecte pandero. Ho fa acompanyat de Marcel Casellas.

Les cançons de pandero han estat un mitjà d'expressió que ha donat veu pública a les dones entre els segles XVI i XX, tot i que és un gènere que se sap que ja existia abans. Les cantaven les dones i les noies per captar diners per a una finalitat concreta en actes i reunions socials, com ara un aplec, un casament, etc. N'hi havia que les cantaven per a una amiga ultratjada per alguna cançó d'un grup de nois –normalment a causa del trencament d'una relació– i que deixaven en evidència un dels components de la colla. Sempre d'una manera velada i irònica.

Les cançons del disc de Guillem Ballaz són el fruit de la feina de recerca que amb molta paciència ha fet el músic al Cançoner Popular i sobretot als reculls i als cançonerets que ha pogut trobar en diversos pobles. En total, n'ha recollit una quarantena des de la Catalunya del Nord –sobretot a la Cerdanya nord-catalana– fins a les Terres de l'Ebre, tot i que, al disc, n'hi ha una desena. Ballaz explica que ha buscat cançons de pandero al País Valencià i a les Balears, però que no n'ha trobat. A Mallorca sí que, segons ell, n'hi ha unes que s'hi assemblen.

Les lletres d'aquestes cançons de pandero eren improvisades o bé es feien a la mida d'un encàrrec. Guillem Ballaz ha recuperat les melodies i les ha passat per un filtre modern, el d'una guitarra. Per això, en el concert d'avui, a part de cantar les del disc, ell i Casellas dedicaran una estona a la improvisació. Totes es canten acompanyades d'un pandero quadrat.

I és en aquest sentit que Guillem Ballaz ha hagut de fer una altra recerca. És un instrument tradicional català, però se'n conserven pocs. Se'n troben del segle XVI, però ell n'ha construït d'exactament iguals. Ballaz és membre del grup de música d'arrel Sol i Serena.