El cervell dels bilingües, millor que el dels monolingües

Els adults que han parlat dos idiomes des de petits arriben a l'edat avançada amb un cervell més eficient que els que només s'han comunicat habitualment amb una única llengua. Com a mínim, pel que fa a la rapidesa i l'eficiència a l'hora de canviar d'una tasca a una altra, d'acord amb un estudi publicat recentment a la revista Journal of Neuroscience. A més, els patrons de l'activitat cerebral en realitzar el canvi de tasca també difereixen entre uns i altres, de manera que els que parlen dues llengües, a més de canviar de xip més àgilment, també inverteixen menys energia en el procés, segons van poder comprovar els investigadors de la Universitat de Kentucky.

El treball, liderat pel professor Brian T. Gold, posa en relleu el valor de la contínua estimulació de l'activitat mental al llarg de la vida. Quan la gent envelleix, disminueix la flexibilitat cognitiva (la capacitat d'adaptar-se a circumstàncies desconegudes o inesperades), però aquest estudi indica que una vida bilingüe i el conseqüent canvi constant entre les llengües ajuda a reduir aquest declivi.

Els científics van estudiar en diferents proves el comportament d'adults d'entre 60 i 68 anys. Havien de completar una sèrie de tasques que posaven a prova la seva flexibilitat cognitiva. Tots van realitzar la tasca amb precisió, però els bilingües van ser més ràpids que els monolingües i, a més, van gastar menys energia en l'escorça frontal, una àrea que se sap que està involucrada en el canvi de tasques.

Un grup d'adults de menys edat també es va sotmetre a les proves. Les va resoldre en menys temps, però no hi va haver diferències en funció del número de llengües que parlaven. “Hem demostrat que els ancians bilingües fan servir el seu cervell de manera més eficient que els ancians monolingües. En conjunt, aquests resultats indiquen que, a mesura que envellim, els avantatges d'una vida de bilingüisme es poden notar més intensament en el funcionament de les regions frontals del cervell”, explica Brian T. Gold.