Miró beneeix Roni Horn

El pas del temps és, segurament, l'obsessió que ha dominat més artistes al llarg de la història. Roni Horn (Nova York, 1955), una genialitat de l'art actual, pertany a aquesta genealogia de creadors, tot i que la seva intencionalitat artística té un caràcter propi. En lloc de congelar els instants fugissers, el seu treball deixa que flueixin –d'aquí ve la seva fascinació per l'aigua– per evocar tota la poètica dels canvis i les transformacions de les coses. Una poètica melancòlica i profundament corprenedora. Coses que canvien i es transformen sense fre, com un paisatge o com una persona. Tot evoluciona i l'art de Horn anhela abraçar tots els estadis de les variacions. No hi ha una imatge única i immutable en l'obra pluridisciplinària d'aquesta artista que acaba de guanyar la quarta edició del Premi Joan Miró, organitzat per la Fundació Joan Miró de Barcelona i l'Obra Social de La Caixa.

Horn s'afegeix a una nòmina d'artistes de gran reputació internacional que han rebut el guardó: Olafur Eliasson, Pipilotti Rist i Mona Hatoum. És a dir, el premi té predilecció per les dones, i això confirma el poder femení en l'art contemporani. En el cas de Horn, la identitat és un neguit principal en les seves obres, que no són incondicionals a cap mitjà. Treballa amb el mateix ímpetu l'escultura, la fotografia i el dibuix, però també el llibre d'artista i l'assaig. Tot i que no li agraden gens les etiquetes convencionals, el seu art s'adscriu al minimalisme, però no és incompatible amb una potència visual que ambiciona commoure l'espectador i, sobretot, ensenyar-li els camins ocults de la percepció, els quals sovint condueixen a llocs de coneixement sorprenents.

Horn ha quedat associada per sempre més al nom de Miró, per bé que el seu art pugui semblar-ne allunyat. No ho està, almenys per al jurat que li ha concedit la distinció, que ha sentenciat això: “Horn és una artista que ha creat una obra elusiva que, com la de Miró, és infinitament oberta, no discrimina cap suport i para una atenció especial a aspectes com l'indret i la ubicació, així com al dibuix com a procés i com a orientació.” El jurat està format per primeres espases del món de l'art: Alfred Pacquement, director del Musée National d'Art Moderne-Centre Georges Pompidou de París; Vicent Todolí, exdirector de la Tate Modern de Londres; Poul Erik Tojner, director del Louisiana Museum of Modern Art; Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró de Barcelona; i Nimfa Bisbe, directora de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació La Caixa.

Horn recollirà el premi, dotat amb 70.000 euros, el dimecres dia 30 de gener. I després se li girarà molta feina perquè haurà de preparar una exposició monogràfica per l'estiu del 2014 a la Fundació Miró. La mateixa mostra viatjarà més endavant a Caixafòrum Madrid. Horn, que viu a cavall de Nova York i Islàndia, és difícil de veure al nostre país. Va fer la seva primera exposició individual a l'Estat al CAC de Màlaga el 2008. A Barcelona ja se l'espera amb impaciència.