En castellà

S'ha posat de moda manifestar protestes deixant de banda el català i expressant-se en aquesta noble, estimada i admirada llengua que és el castellà. Primer ho van fer els Mossos d'Esquadra, que per no recordo quin malestar amb el conseller o amb la nòmina durant uns dies van parlar com la Guàrdia Civil. La veritat és que no ens en vam adonar gaire perquè molts ja hi tenen tendència, però la intenció ja va ser ofensiva. Ara ho han fet els empleats del Teatre Nacional, que se senten víctimes de les retallades. Diumenge van enganxar en un lloc visible un paperet –escrit en català– en què demanaven disculpes als que compren entrades i s'han d'acomodar si se'ls adreçaven com els taquillers i acomodadors del Centro Dramático Nacional. Per cert, i ja que hi som posats i els he dut aquí, ni els assalariats del Centro Dramático Nacional ni la Guàrdia Civil i ni tan sols la delegada a Catalunya del govern de Madrid, la senyora Llanos de Luna, no s'ha sentit mai que parlessin en català quan s'han trobat davant d'incomoditats laborals o de qualsevol tipus. La senyora De Luna obliga els ajuntaments a penjar la bandera espanyola però no els obliga pas a penjar també la catalana.

Com que jo, com tothom menys els que cobren sobres de sotamà i són corruptes, també sóc objecte de retallades i em ressento de l'IVA augmentat, ara imaginin-se que escrivís aquest article en castellà. El director no m'ho permetria, i ben fet que faria, perquè el català és prou ric de matisos per dir el nom del porc a qui sigui. Jo entendria que un acomodador em digués “escolti, miri, aquí té la seva butaca, però sàpiga al mateix temps que sóc una víctima de les retallades”, amb el qual acomodador em podria abraçar solidàriament, però no entenc que em digui “ahí está su asiento”, perquè llavors em poso de mal humor i no sóc gens amical. Un dia vaig dir que els Mossos fins i tot han de pegar en català, expressió que em sembla que s'entén perfectament, i aquelles declaracions meves encara circulen per la xarxa perquè la meva persona sigui motiu d'escarni.

No he sentit que els defensors del castellà i la De Luna s'enfelloneixin davant aquesta manera espúria i utilitarista d'usar la seva llengua, sinó que sembla que n'estiguin contents. Que no l'estimen i admiren com jo?