Els bombardejos feixistes contra Barcelona, al jutjat

Un jutjat de Barcelona investigarà els bombardejos que l'aviació feixista de Mussolini va fer contra la ciutat de Barcelona l'any 1938, que van causar un miler de víctimes mortals. Així ho ha acordat l'Audiència de Barcelona en una resolució, dictada ahir, en la qual admet a tràmit la querella contra militars italians per lesa humanitat. La denúncia ha estat presentada pels supervivents Anna Raya i Alfons Cànovas, que exerceixen d'acusació particulars, i per l'associació Altra Italia, a la qual el tribunal ha imposat la fiança simbòlica d'un euro per poder exercir d'acusació popular.

L'advocat dels querellants, Jaume Asens, es congratulava ahir de la importància d'aquest front judicial contra la impunitat dels crims de la Guerra Civil. “Les víctimes no demanen la presó dels acusats, sinó que se'ls retorni la dignitat perquè sense memòria la justícia no és possible”, va assegurar Asens, que hi va afegir que amb aquesta interlocutòria és el primer cop que s'aplica el dret internacional contra els crims de la Guerra Civil.

L'exmagistrat Baltasar Garzón va intentar obrir la investigació de crims del franquisme, que el Tribunal Suprem, en una criticada resolució, va fer tancar l'any passat adduint que la llei d'amnistia del 1977 comporta la impossibilitat jurídica de tramitar accions penals entre espanyols per fets de la Guerra Civil, és a dir, entre republicans i franquistes. En el cas dels bombardejos de Barcelona, com apunta la secció desena de l'Audiència, els autors són “militars i civils italians que van planificar, ordenar i executar els assassinats massius de la població civil de Barcelona l'any 1938”, com s'ha documentat àmpliament.

Inicialment, les víctimes van presentar la querella a l'Audiencia Nacional, que els va indicar que havia de ser un jutjat territorial qui ho investigués. El cas va recaure en la titular del jutjat d'instrucció número 28 de Barcelona, que va arxivar-lo adduint que no s'identificaven els autors de la massacre, els quals –hi afegia– seguraments devien ser morts, a banda de l'elevat cost que pot representar aquesta causa a l'administració.

Arguments que tomba, un per un, l'Audiència de Barcelona en una elaborada resolució, i per això ordena a la jutgessa que iniciï la investigació, amb l'oposició de la fiscalia. “Si el jutge té coneixement que els suposats imputats han mort haurà d'arxivar el que ha realitzat, però aquest coneixement ha de ser cert i no probable, sobretot quan el que es denuncia són fets d'extrema gravetat i que componen una de les pàgines més negres de la nostra història, no només pel nombre de víctimes, sinó per l'intent que va suposar de mecanisme d'aniquilació de la població civil”, conclou el tribunal.

L'Audiència també indica les primeres diligències que ha de fer la magistrada. La primera és que s'enviï una comissió rogatòria al Ministeri de Defensa de la república italiana perquè esbrini la filiació completa dels que van participar en els fets, i que certifiqui si són vius i indiqui la seva localització per ser imputats i interrogats. També precisa que s'ofereixen accions penals i civils als supervivents i familiars de les víctimes dels bombardejos indiscriminats del 16 al 18 de març del 1938 a Barcelona.

El tribunal hi afegeix que es designin dos pèrits en història, especialistes en la participació de la legió Balears italiana en els bombardejos aeris perquè concretin dates, zones i nombre de morts. I finalment, que es comuniqui a la Generalitat i l'Ajuntament si es volen personar com a perjudicats. Tot i el gran esforç judicial, si no es troben culpables vius, la causa s'haurà d'arxivar.