cultura

Un model patriòtic

Jordi Pujol, Oriol Junqueras i Ramon Tremosa reivindiquen a Girona la fortalesa de les conviccions de Joan Sales com a referent en l'actual procés sobiranista

L'expresident Jordi Pujol va expressar-ho més clarament que cap altre. L'havien convidat a participar en l'acte de clausura de l'homenatge nacional que Òmnium Cultural de Girona ha dedicat al llarg d'un any a l'escriptor i editor Joan Sales en el seu centenari, però va advertir als organitzadors que no parlaria pas de literatura: “A mi el que m'interessa dir és una altra cosa.” Aquesta cosa és naturalment de caràcter polític, i Sales hi té reservat un paper molt definit, tal com va manifestar-ho Pujol i van coincidir-hi també l'economista i parlamentari europeu Ramon Tremosa i l'historiador i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras: el paper d'un “mestre”, d'un “testimoni moral”, d'un “patriota” que unia a la fermesa de les seves conviccions “un sentit profund de l'honor cristià” i, per tant, l'“absència de ressentiment”. Tots van estar d'acord a valorar de gran oportunitat en el moment present, en què Catalunya –aquest “país estrany”, segons Junqueras, fet de grans contradiccions, aquest “país mig nòrdic i mig sicilià”, com va definir-lo Tremosa– afronta “un repte de tanta magnitud i amb tants de perills”, l'exemple tenaç de Sales, “per qui només hi havia dues opcions: combatre o desaparèixer”, va recordar Pujol. L'expresident no té cap dubte que avui Sales, que va conèixer l'any 1948 a casa de Joan Raventós quan acabava de tornar de l'exili, “jugaria clarament la carta de la independència, perquè era, igual que Raimon Galí, dels que, quan apostaven per una idea, ho feien fins a les últimes conseqüències”. Igual que l'extrema dualitat de Catalunya mateixa, en què històricament han conviscut les posicions més oposades, Oriol Junqueras va dir que Sales i la seva generació eren també “moltes coses alhora”, catòlics i republicans, però “van trobar en la pàtria un referent inexcusable”. També Ramon Tremosa veu en Sales un tret distintiu de catalanitat: “De l'aigua del dolor, en fa un vi de salut” en lloc de sucumbir, després de la guerra, al cinisme i l'amargura per la derrota; al contrari d'Espanya, que segons l'europarlamentari convergent “no ha tingut la valentia d'afrontar els errors ni els horrors del passat”. La néta de l'escriptor, l'editora Maria Bohigas, va subratllar en canvi la soledat de Sales, “la bellesa de la seva solitud”, va dir, que “no s'esquerda mai, però tampoc es replega en si mateixa”, perquè tenia per objectiu “pensar, des de l'aïllament, com ser útil als altres”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.