Armistici al PSC
pau La direcció i els crítics “giren full” i signen una treva temporal en un consell nacional conciliador
El partit vol vendre unitat, però les hostilitats tan sols s'ajornen
Les diferències entre el sector crític i l'oficialista no s'han resolt ni de bon tros, però si alguna cosa ha conclòs unànimement el PSC és que per fer-se respectar a fora abans ha d'aprendre a respectar la seva intrínseca –gairebé des que es va fundar– pluralitat interna. Després d'un agre debat, l'enèsim, en l'executiva de dilluns passat, el primer secretari, Pere Navarro, va fer ahir una crida a “girar full” i a deixar episodis recents de divisió “en el passat, que és on han d'estar” durant el discurs d'obertura del consell nacional extraordinari amb què el partit enceta un ambiciós procés de reflexió i renovació d'idees. Amb els matisos que es vulguin, així sembla que ho van entendre els díscols, conscients que, com deia Navarro, “molta gent està desitjant que es trenqui el PSC”. I a evitar que això passi, hi estan tots d'acord. “Hem signat un armistici”, insistien fonts internes.
Les diferències de fons hi continuen sent, la pugna es manté, però uns i altres s'han donat temps per reconduir-ho, aprofitant les convencions internes i els debats d'idees dels mesos vinents. Algunes fonts crítiques posaven ahir l'estiu com a data límit per resoldre les dissensions en la qüestió nacional, conscients que no es poden eternitzar en un moment en què el país, i el govern, hi han posat la directa. Però la treva es podria allargar fins al futur procés de primàries, que difícilment s'obrirà abans d'un any, quan el sector més catalanista, minoritari orgànicament però que es reivindica “representant de la majoria social” i per tant garant que el PSC deixi de caure electoralment, podria tornar a la càrrega. Els crítics aprofitarien, així, aquest temps per rearmar-se i presentar una alternativa sòlida a Navarro. Ahir, en tot cas, no hi va haver després del conclave piulades incendiàries ni confidències fora de to als periodistes. La crida a la calma i a la unitat, aparentment, ha fet efecte, i les aigües han tornat a mare. Si més no, de moment.
Respecte a la diversitat
Després de quatre hores i tot just 24 intervencions, la meitat que en l'últim consell postelectoral, va imperar “un cert to de respecte a la diversitat”, segons fonts consultades, i no hi va haver vencedors ni vençuts. En el discurs inicial, Navarro mateix va criticar un cop més el desacatament dels cinc diputats que van evitar votar la setmana passada al Parlament contra la Declaració de Sobirania de CiU, ERC i ICV, quan la decisió d'oposar-s'hi havia estat votada abans dins del grup socialista, i no pas imposada per ell. El primer secretari va aprofitar per reivindicar un altre cop que el PSC “no està contra el dret a decidir, sinó contra una Declaració de Sobirania irreal, falsa i tramposa”, i va reclamar que no se'ls inclogui en el bloc del no, perquè no comparteixen les raons del PP i C's. Això sí, també va advertir que tampoc “faran el joc” als nacionalistes contribuint a “enganyar la gent” en la qüestió de la consulta.
Només una intervenció, en tot cas, en nom de la sectorial de Justícia, va plantejar després obertament que s'obligués els díscols a tornar l'acta de diputat, si bé va obtenir poc suport. La resta de discursos, inclòs el del secretari d'acció política, Antonio Balmón, van tenir més aviat un to conciliador. Fins i tot el de la crítica Montserrat Tura va ser dels més aplaudits. “Volien un acte de constricció i el que hi ha hagut és un refermament dels que no van votar”, explicaven, això sí, des del sector crític, al·ludint a les intervencions d'Àngel Ros, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura, en què van justificar la seva dissidència al Parlament en la defensa de la sensibilitat de les federacions més allunyades de l'àrea metropolitana de Barcelona. “La defensa de la llibertat nacional, per decidir si estem o no junts, sempre ha format part dels principis bàsics del PSC”, recordaven.
Apaivagada per ara la discrepància interna, Navarro refermava ahir que l'actual “sistema territorial i institucional s'ha col·lapsat”. El model del PSC inclou canvis en el sistema electoral i la llei de partits, però sobretot “reformes profundes en la Constitució” que duguin a una “transició democràtica” vers un estat federal, posició a la qual es vantava d'haver arrossegat “el conjunt del socialisme espanyol”.
Les municipals, pas previ a l'assalt a la Generalitat
Malgrat la divisió interna, el consell nacional extraordinari d'ahir va donar llum verd per unanimitat al full de ruta aprovat dilluns per l'executiva per afrontar la refundació del PSC. El text fixa les línies estratègiques a debatre en el seguit de convencions internes que organitzarà a partir d'ara, per renovar el discurs i els plantejaments d'acord amb l'evolució del país. També hi marca el calendari, que inclou l'aprovació en un altre consell nacional, al març o a l'abril, d'un reglament per a les primàries per elegir candidat a la Generalitat. El calendari de conferències s'allarga ben bé un any, fet que criticaven algunes veus que lamenten que el PSC històricament ha trobat excuses per ajornar la presa de decisions en clau de país. “Si durant un any estem perduts reflexionant deixarem de prendre decisions importants”, alertaven.
Sigui com sigui, Navarro ja situava ahir el focus en les eleccions europees de l'any vinent, en què Miquel Iceta serà el candidat, i, sobretot, en les municipals del 2015, que “poden ser l'inici del canvi”. “Si les guanyem estarem en disposició de derrotar CiU en les pròximes autonòmiques”, arengava. El dirigent, que també insistia en el discurs social i reiterava la petició perquè el govern organitzi una cimera anticrisi, demanava igualment ser present en la que Mas ja ha convocat contra la corrupció.
En aquest punt, ja li responia ahir el número 3 de CDC, Josep Rull: “Als partits polítics ens correspon impulsar mesures legislatives des del Parlament.” Rull lamentava que el PSC està “poc interessat” en Catalunya com a nació, i que ha lligat el seu èxit al de Carme Chacón al PSOE.