Els ‘länder' rics recorren al Constitucional
Els contribuents nets al fons de compensació impulsen una demanda que diuen que és “en defensa pròpia”
La solidaritat interterritorial no només causa problemes a l'Estat espanyol. Els dos länder prototípics de la prosperitat alemanya, Baviera i Hessen, van posar ahir en marxa allò que des de feia temps era només una amenaça reiterada: la demanda al Tribunal Constitucional contra la distribució de càrregues del fons de finançament federal, la bossa comuna entre els setze länder alemanys d'on surten les compensacions financeres als estats federats anomenats pobres.
Pel cap del govern de Hessen, el conservador Volker Bouffier, es tracta d'un “acte en defensa pròpia”, atès que les aportacions al fons de compensació pugen any rere any i que els perceptors no recuperen embranzida, sinó que cada cop demanen més.
El seu col·lega de Baviera, Horst Seehofer, també conservador, va afegir en la presentació conjunta de la demanda que el seu land ha arribat “al límit del que pot suportar”. Tots dos caps del govern lideren una coalició amb els liberals –la mateixa constel·lació que l'aliança de govern d'Angela Merkel a escala federal–. I són dos dels tres contribuents nets a la bossa comuna, juntament amb Baden-Württemberg, el tercer land adscrit a la prosperitat econòmica, on governa una aliança liderada pels Verds amb els socialdemòcrates.
Baden-Württemberg no s'ha afegit a la demanda comuna, que considera insolidària, tot i que també aspira a aconseguir que es renegociïn les càrregues del fons de compensació, els termes actuals del qual expiren el 2019.
El 2012, Baviera va aportar a la bossa comuna 3.900 milions, Hessen en va pagar 1.330 i Baden-Württemberg, 2.690. El principal perceptor d'aquestes injeccions va ser la ciutat estat de Berlín, amb 3.300 milions. És a dir, gairebé la meitat del total.
Les aportacions a la capital no han eixugat la seva situació deficitària –indiquen els demandants–, sinó que creixen any rere any. Berlín és una mena de calaix sense fons, amb unes despeses en infraestructures immenses, entre les quals les derivades de les obres del futur aeroport internacional, l'obertura del qual acumula quatre anys de retards i ha quedat ara ajornada sine die entre un munt d'escàndols de mala gestió. La gran indústria es concentra al sud, a Baviera i Baden-Württemberg, mentre que el món financer i banquer ho fa a Frankfurt, a l'estat de Hessen.
Els demandants reclamen una redistribució de les partides que percep Berlín procedents del pressupost general de l'Estat, com a capital alemanya. És a dir, que l'estat pagui més i els länder menys.
La demanda al Constitucional es preveu de llarg recorregut, ja que es calcula que la sentència no arribarà abans del 2014. Mentrestant, els no querellants –Baden-Württemberg– es mantenen en la via de la negociació.