Bons propòsits
proposta ·
Mas planteja convertir en llei un acord de transparència del 2001 per controlar millor el finançament dels partits en la cimera anticorrupció
Hi haurà una altra reunió a finals de mes per aprovar una llista de mesures
Artur Mas va sortir de la cimera anticorrupció amb la convicció que “cal fer net” i un plec de bons propòsits. Sense tenir les competències bàsiques per replantejar l'origen de tots els mals, el del finançament dels partits, el president va plantejar donar rang de llei a un acord de transparència signat per totes les forces el 2001 i que s'ha incomplert sistemàticament. El pacte incloïa un compromís d'autolimitació de la despesa electoral i de facilitació de la fiscalització que executa Sindicatura de Comptes. També va advocar per consensuar un reglament de comportament que traci les mesures a prendre pels partits quan un dirigent és encausat en un presumpte cas de corrupció. Seria una “norma de conducta que socialment sigui entesa i acceptada” assumida per acord polític, no per llei.
Es tracta, però, de propostes del mateix Mas, a l'espera que els integrants de la cimera en consensuïn una llista. Amb aquest propòsit es tornaran a reunir el dia 22. Després, Mas compareixerà al Parlament. Per tot plegat, i vist el poc èxit de la convocatòria, la presidenta de la cambra va anunciar que ajornava la trobada de partits prevista per avui. El PP, ICV-EUiA i Ciutadans ja havien anunciat que no hi assistirien.
La segona i l'última
La recuperació del pacte de 2001 és només una de les múltiples propostes que, segons Mas, es van posar sobre la taula rodona en què es van congregar els màxims representants dels organismes de control institucional. La resta, però, estan en quarantena. En la reunió hi havia la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; el síndic de greuges, Rafael Ribó; el síndic major de comptes, Jaume Amat; el director de l'oficina antifrau, Daniel de Alfonso; i el secretari de l'executiu, Jordi Baiget. En la pròxima cimera, que previsiblement serà la darrera, s'aprovarà el document definitiu de mesures per a la regeneració democràtica. Fins aleshores els representants dels poders executiu, legislatiu i judicial es concedeixen un marge temporal per a la “reflexió en profunditat”. Amb la cimera, però, el govern ha fet un primer gest per intentar restablir la confiança ciutadana en les institucions i l'anomenada classe política. Ho verbalitzava el president de la Generalitat: “Hi ha la voluntat de donar un missatge clar que cal fer net en aquest país, que cal posar fi a tota la pràctica d'irregularitats, de fraus i de corrupció.”
Deures per al Parlament
La realitat, però, és tossuda. I els resultats, com admetia Mas, “no poden ser immediats”. D'entrada, el president planteja que els continguts de l'acord del 2001 s'incloguin en les lleis electorals i de transparència, que voldria aprovades aquest any. Una feina ingent si es té en compte que la llei electoral catalana està pendent des del restabliment de la democràcia. Entre altres compromisos, en l'Acord de transparència i autolimitació de despeses electorals i de finançament dels partits polítics, les forces polítiques van assumir fa dotze anys que constituirien una comissió de treball abans de cada convocatòria electoral per limitar les despeses de campanya. També es van emplaçar a facilitar la supervisió a la Sindicatura de Comptes sobre els números dels partits i de les fundacions associades. És a dir, el detall dels ingressos públics i privats, de les despeses, i de la liquidació definitiva dels exercicis. Era una col·laboració paral·lela a la fiscalització del Tribunal de Comptes. El document recordava que, segons el marc legal, “les empreses públiques i les empreses que presten serveis o fan obres o subministraments per a les administracions públiques no poden fer aportacions als partits”.
L'acord també comprometia la Generalitat a assignar subvencions a les formacions en funció dels vots i escons obtinguts en les eleccions. Era una mesura per incrementar el finançament públic, mentre s'endurien progressivament les condicions de les aportacions privades. Anys més tard, el 2007, es van prohibir les donacions anònimes. La llei de finançament de partits també limita a 100.000 euros anuals les donacions provinents d'una mateixa persona física o jurídica. L'electorat, però, no té accés a aquestes dades. Per Mas, no cal reformar la llei sinó complir-la.
LES FRASES DE MAS
Dimissions amb la investigació avançada
El govern s'ha conjurat per evitar pronunciar-se sobre el possible encausament del secretari general de CDC, Oriol Pujol, i sobre les acusacions de joc brut que es llancen des del carrer Còrsega, segons les quals algunes estructures de l'Estat intenten frenar, així, el procés sobiranista. No obstant això, davant de la proliferació de presumptes casos de corrupció, el president de la Generalitat va advocar perquè els partits tracin un acord que marqui el procediment a seguir quan un dirigent està immers en una causa judicial. Artur Mas es va mostrar partidari que no es forcin dimissions fins que no hi hagi acusacions fermes o quan els indicis de delicte siguin “clars” i s'intueixi la “condemna”, més enllà de la imputació, que no considera causa suficient per a l'assumpció de responsabilitats polítiques tan contundents com l'abandó del càrrec. D'acord amb aquest criteri, Mas considera que Pujol no ha de fer cap pas enrere. “En aquest cas no hi ha encara cap decisió de cap jutge”, va constatar. “Un fiscal no pot decidir la imputació d'una persona.” Si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix finalment imputar-lo, la determinació se circumscriuria encara “en el punt dels primers indicis”. I per tant, no requeriria la dimissió. Pujol va insinuar dilluns que dimitiria si es converteix en una “nosa” per al procés sobiranista.
