Carta oberta als senyors Oriol Pujol i Xavier Crespo

Disculpin. Em permeto fer-los arribar unes reflexions que considero imprescindibles. Jo crec que vostès no són culpables dels fets que la premsa els atribueix. Ho vull creure i necessito creure-ho.

Però els demano que considerin els moments tan importants que viu el nostre país: ni més ni menys que la possibilitat d'aconseguir ser un estat, allò que vam perdre fa 300 anys. Res que posi en perill aquesta il·lusió dels catalans, repetidament manifestada, i de manera especial l'Onze de Setembre, és acceptable. Només d'una manera democràtica, i principalment absolutament neta, tindrem alguna possibilitat d'aconseguir-ho. L'honestedat de les persones que encapçalen el camí no pot tenir cap dubte. Així i tot, sabem que és enormement difícil.

El model de país i societat que volem es Finlàndia, no pas Espanya. Qualsevol indici de corrupció, per petit que sigui, ha de ser esborrat. No podem donar cap motiu a tota aquesta xerrameca mediàtica que ens atordeix i que anirà en augment.

Ara mateix, vostès no estan imputats en fets delictius, és veritat. Peró les informacions difoses ofereixen dubtes. I no ens ho podem permetre, ens hi juguem massa.

Els puc demanar que renunciïn al llocs que ara ocupen? No sé quina és la manera més adient, vostès ho decidiran. Estic segur que la renúncia a l'aforament de què gaudeixen, en ser diputats, escurçarà la resolució i l'aclariment del cas. Renunciïn a l'aforament i defensin la seva honorabilitat, de la qual no dubto, als tribunals, com qualsevol ciutadà. De ben segur que, un cop aclarits els fets, podran tornar a la seva activitat política i els catalans els reconeixeran el sacrifici d'ara.

Ho puc esperar de vostès?