Política

Banderes a preu d'or

L'ACM xifra en 3 milions d'euros el cost que suposaria que tots els ajuntaments catalans posessin la bandera espanyola a tots els edificis municipals que la delegada de l'Estat exigeix a Corbera de Llobregat

L'import pujaria a 12 milions si es posessin les quatre insígnies reconegudes: la ‘rojigualda', la senyera, l'europea i la local

€En poblacions gransfàcilment hi ha més
d'una escola o una biblioteca municipals

Què costaria que tots els ajuntaments catalans complissin la llei de banderes espanyola? La resposta a aquesta pregunta és uns 12 milions d'euros. Una quarta part, si només es fes cas de la pretensió de la delegada del govern de l'Estat a Catalunya, María de los Llanos de Luna, en el sentit que, almenys, onegi la bandera espanyola a les façanes consistorials. La llei de banderes obliga les administracions públiques catalanes a tenir la bandera espanyola penjant a les seves façanes. A banda, en el cas dels municipis cal afegir-hi la senyera, la bandera local i la de la Unió Europea. Davant d'aquest panorama, i per les continuades denúncies de l'Estat contra aquells ajuntaments que no tenen la rojigualda penjada, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha decidit fer un estudi per obtenir una xifra aproximada de què costaria. I d'aquí surten els 12 milions, que serien 3 si només es fes cas de la fal·lera de Llanos de Luna amb la bandera espanyola com a únic emblema.

Per obtenir la xifra dels 3 milions, l'ACM ha pres com a referent l'exigència més exagerada que ha fet la delegada: Corbera de Llobregat. A aquest poble, li reclama que, a banda de tenir-la a la façana de l'ajuntament, també n'hi hagi en equipaments municipals com ara la biblioteca, l'escola, el pavelló d'esports, el camp de futbol i la comissaria de la policia.

Amb els números a la mà

L'entitat municipalista s'ha dedicat a demanar pressupost a contractistes per esbrinar què costa, en funció de les necessitats de l'obra. Hi ha un element que sempre es repeteix en tots els pressupostos: el preu de la bandera espanyola amb l'escut i d'unes mides reglamentàries, que són 150x225 cm. Això costa 45 euros fixos. Però a partir d'aquí, els preus es fonamenten bàsicament en el tipus de pal. S'ha comptat que en determinats edificis s'hi han de posar suports de paret, que són més barats, mentre que en d'altres és necessari pals de 6 metres de llargada i, fins i tot, de 12 metres. Aquest darrer cas bàsicament es produeix als camps de futbol, ja que són pals verticals que no se sustenten sobre cap edificació. A tot aquest material cal sumar-hi la feina dels operaris i el preu d'elements com ara els sistemes de subjecció. Resultat? Posar un suport de façana costa uns 289 euros per bandera, un pal de 6 metres val 803 euros i un de 12 metres s'enfila fins als 1.927.

A Corbera només hi ha un ajuntament, una escola, una biblioteca, un camp de futbol i un edifici de policia. Però això no passa en poblacions més grans, que fàcilment tenen quatre o cinc escoles o més d'una biblioteca, per exemple. Per això, l'ACM s'ha dedicat a fer una projecció aproximada del nombre d'equipaments que hi ha a Catalunya i que haurien de tenir la bandera a la façana. Els càlculs de l'entitat s'han elaborat sobre la base dels serveis que tenen els municipis en funció del seu nombre d'habitants. S'han fet deu grups de pobles i els equipaments que a priori té cada grup. Per exemple, s'ha comptat que un poble d'entre 20.001 i 50.000 habitants disposa d'un ajuntament, dos pavellons, dues biblioteques, cinc escoles, dos camps de futbol i una seu policial. A banda, s'hi han sumat edificis com ara les seus dels consells comarcals o de les entitats municipals descentralitzades (EMD).

Tot plegat suposa una inversió d'1,3 milions per col·locar suports a les seus institucionals (ajuntaments, consells i EMD), 2 milions per als pavellons, gairebé 1 milió per a les biblioteques, 2,6 per a les escoles, 4,7 per als pavellons i 0,6 per a les seus de les policies municipals. Aquest és el cost que implicaria posar les quatre banderes que es recullen en la llei estatal. Si només es posés l'espanyola, que ha estat l'exigència de l'Estat, la xifra s'hauria de dividir per quatre.

El president de l'AMC, Miquel Buch, afirma que la xifra que resulta d'aplicar la llei com pretén Llanos de Luna és una bestiesa. I planteja diversos interrogants. Per exemple, per què la delegada només vol la ‘rojigualda' en aquests cinc equipaments i no a la resta, que també són municipals. “Què passa amb una deixalleria? I el cementiri? Casals d'avis i centres cívics també n'han de tenir?”, reflexiona.

A banda, explica que per elaborar l'estudi s'han pres els números a la baixa. Per exemple, Ensenyament compta que a Catalunya hi ha 1.751 escoles públiques i 607 de concertades. Per al càlcul, han reduït la xifra a 1.195 i evitar que es pugui considerar inflada. Una de les qüestions que posa sobre la taula Buch és la necessitat de Llanos de Luna de crear una crispació innecessària, en els temps que corren i en què els ajuntaments tenen moltes altres necessitats que no passen per posar insígnies. A tall d'exemple, cita que si un municipi ha de pagar quatre pals de 12 metres, aquests diners suposarien que la mateixa corporació pogués finançar vuit places d'escola bressol. “Per què no obrim el debat sobre què tarda el govern espanyol a pagar els seus proveïdors? Això sí que és un debat útil, però en canvi es preocupen que gastem 3 milions d'euros en una despesa innecessària per ganes que tots tinguem una plaza de Colón i dir que la tenim més grossa que ningú”, afirma.

600
municipis incomplidors
amb la llei de banderes és el que compta l'organització de municipis sobiranistes Decidim.cat que hi ha a Catalunya. A tot el país hi ha 947 poblacions
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.