“Les editorials i les llibreries haurien d'apostar més pels còmics en català”

No, jo crec que s'ha d'entendre que el còmic és un mitjà artístic com qualsevol altre. Igual que en la literatura hi ha obres dirigides a unes edats i a unes altres, doncs als còmics els succeeix el mateix, hi pot haver còmics per a xiquets, adolescents o adults. Però el ben cert és que durant molts anys la indústria s'ha adreçat a un públic més aïna jove, però no té per què ser així.

Doncs és una realitat molt magra. Realment no hi ha un mercat editorial del còmic en català, el predomini del castellà hi és complet i el que hi trobem són xicotetes escletxes amb personatges com la tradició de la historieta francobelga, com ara Tintin i Astèrix, que serien els més coneguts; còmics japonesos de personatges que abans s'han pogut veure a la televisió en català, com ara Bola de Drac i Naruto. També trobem casos aïllats en què seria la novel·la gràfica, on les editorials, quan ja han amortitzat l'edició en castellà, a vegades la trauen en català.

Potser algun manga japonés, com va ser fa uns quants anys el cas de Musculman. Però val a dir que l'editorial estava dirigida per una persona que podríem dir que fa proselitisme del còmic en català. Més enllà d'això, poca cosa trobem, com l'editorial Base, que reedita alguns personatges tan sols en català, però per raons bàsicament nostàlgiques, com Les aventures de Bibi i Tobi.

Hi ha poc de còmic en català, però les llibreries, sobretot les especialitzades s'haurien de plantejar si hi hauria compradors de còmics en català. I aquesta situació no és massa diferent a Alacant, València o Barcelona. Jo em pregunte si al públic se li dóna el que vol o si li podríem oferir alguna altra cosa i crear aquesta demanda.

A banda de persones compromeses com el que hem comentat adés, també caldria que les grans editorials s'arriscaren a fer edicions en paral·lel en castellà i català; s'ho poden permetre i potser s'endurien una grata sorpresa.

No, això ja és quasi inexistent. L'única cosa que hi podríem trobar seria alguna publicació de l'estil Cavall Fort o Tretzevents, com seria el cas de Camacuc. Però estem parlant de revistes d'historietes per subscripció que sobreviuen quasi per la voluntat d'alguns, patriotisme lingüístic si vols.

Doncs de la mateixa manera que podem usar la música o la literatura per a ensenyar valors o a relacionar-nos amb el nostre entorn, els còmics d'Astèrix poden servir per a ensenyar història o llengües. Diríem que es tracta de no renunciar a una eina més per a treballar a l'aula.

No sé si n'hi ha alguna que ens definisca. A vegades als lectors de còmic ens ha agradat sentir-nos com a una mena de gueto, així ens sentim bé, ens relacionem entre nosaltres, però la realitat és que hi ha un món allà fora i cal relacionar-s'hi. Crec que es tracta de fer tornar normal la lectura de còmics.

Doncs sí, i això és el que hem fet en el departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Tenim una revista acadèmica, Ítaca, en el número tres de la qual he tingut l'oportunitat de coordinar un dossier de còmic i literatura, una cosa agosarada perquè crec que és quelcom que pràcticament no s'ha fet mai.