Política

L'ofensiva més torera

La previsible declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural respon a la voluntat del PP d'anul·lar la prohibició a Catalunya d'una activitat que viu el seu pitjor moment als estats espanyol i francès

Els experts consultats per El Punt Avui auguren que, en el cas que la mesura s'acabi aprovant, l'afer acabarà al Tribunal Constitucional

Les curses de brauscontinuen perdent públic i sobreviuen, sobretot, gràcies a les subvencions

Un any i dos mesos després que entrés en vigor la prohibició aprovada pel Parlament de Catalunya, les curses de braus tornen a ser notícia. I no pas per la forta crisi que amenaça el futur d'un sector que viu el seu pitjor moment als estats espanyol i francès a causa del fort descens dels ingressos derivats de la venda d'entrades. L'admissió a tràmit, dimarts passat al Congrés dels Diputats, de la iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya just després de la prohibició és tota una declaració d'intencions per part del PP, que mai ha amagat la seva intenció de reinstaurar la fiesta al Principat. L'estratègia dels populars, que en un primer moment ja van materialitzar la seva ofensiva amb un recurs admès a tràmit però encara no resolt pel Tribunal Constitucional, es basa ara en la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural a través d'una llei que xocaria obertament amb la prohibició aprovada pel Parlament. En cas que es produís, el conflicte estaria servit.

Els experts en dret constitucional consultats per aquest diari divergeixen sobre els efectes que l'aprovació de la llei estatal tindria en el termini més immediat. Teresa Freixes, catedràtica d'aquesta matèria a la UAB, té clar que la norma estatal seria “d'aplicació preferent”, una visió compartida per Héctor López Bofill. “Es pot considerar que en aquest cas opera la competència en cultura, que és l'únic supòsit de concurrència perfecta; és a dir, és una matèria en què d'entrada legisla la comunitat autònoma, però en la qual l'Estat també pot intervenir. Si ho fa i legisla, pot desplaçar la norma catalana”, explica aquest professor de dret constitucional de la UPF. Per contra, Enoch Alberti, degà de la Facultat de Dret de la UB, dissenteix dels seus col·legues i manté que la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural “no altera” la distribució de competències sobre una matèria que, a més, “no és bàsica” i, per tant, “no hauria d'implicar canvis, almenys de manera automàtica”. Com la resta d'experts consultats, el també catedràtic de dret constitucional a la UB té clar que seria el Tribunal Constitucional el que hauria de resoldre el conflicte. “D'entrada, tindríem dues lleis vigents que es contradiuen, però la llei estatal no anul·la la catalana, almenys d'entrada.” Qui opina ara és Pere Simon, professor de dret constitucional de la UdG, que també és del parer que “el TC s'hauria d'acabar pronunciant com més aviat millor”. De fet, la intervenció de l'alt tribunal seria tan ràpida com inevitable. N'hi hauria prou que el Congrés aprovés la llei i que un empresari taurí organitzés una cursa de braus a Catalunya. La Generalitat l'hauria de sancionar i el més probable és que ell presentés un recurs contra l'expedient al jutjat contenciós administratiu. És gairebé segur que el jutge plantejaria una qüestió d'inconstitucionalitat, amb la qual cosa el conflicte arribaria al TC. Durant el temps que durés el procés, que seria presumiblement llarg, es mantindria en vigor la llei espanyola, que no es pot suspendre, a diferència de la catalana. Una diferència “significativa i perjudicial” per als interessos dels catalans, segons admet López Bofill, convençut que la prohibició de les curses de braus es podria mantenir “si els membres del tribunal fessin una interpretació àmplia de les competències de l'Estat”. Una actitud que s'ha trobat a faltar en les darreres sentències dictades per l'òrgan i referides a Catalunya.

Les curses de braus, en caiguda lliure

Per si no n'hi hagués prou amb la llarga llista de conflictes oberts entre l'Estat i la Generalitat, altres factors contribueixen a situar la intenció de blindar ara les curses de braus en el marc de l'ofensiva anticatalana del PP. En primer lloc, el fet que els populars no van fer tants escarafalls ni van presentar cap recurs quan el Parlament canari va aprovar la mateixa prohibició, vigent a les illes des de l'any 1991. I després, perquè les curses de braus continuen en una caiguda lliure que fa molt difícil d'entendre l'actitud del govern de Mariano Rajoy. Segons l'última enquesta feta sobre aquesta qüestió, l'any 2007 només un 17% dels espanyols estaven d'acord que se subvencionés aquesta activitat amb diners públics. Un percentatge que difícilment deu haver augmentat en plena recessió, i amb una pèrdua d'interès cada cop més visible a les places de l'Estat i del sud de França. A Baiona, un dels refugis tradicionals per al sector al País Basc francès, es van fer l'any passat quatre curses, la meitat que el 2011. I a Sant Sebastià, per posar un altre exemple, no hi haurà braus durant aquest any. El futur de l'activitat també es presenta incert en altres places amb tradició fins fa pocs anys com ara Azpeitia, Vitòria i Bilbao. Al sud d'Espanya, les curses presenten menys mala salut, però també s'han reduït de manera significativa malgrat els esforços de les diverses administracions per mantenir-les a còpia de subvencions. Recentment, ERC ha xifrat en 700 els milions que el sector taurí rep anualment de la Unió Europea, l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments. Una quantitat que creixerà d'una manera molt notable tot i la crisi si el PP protegeix les curses per llei.

700
milions
rep el sector taurí de la Unió Europea i el govern espanyol, a més de diversos executius autonòmics i ajuntaments, segons un informe recent elaborat per ERC.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.