Bullitt publica el seu disc més variat, ‘So many ways'

El grup gironí Bullitt ha publicat el seu tercer disc, So many ways, que, com suggereix el títol (“tants camins” o “tantes maneres”), és el seu treball estilísticament més variat. Format el 2006 per músics de Sant Feliu de Guíxols, Girona i Salt, el grup es manté fidel a l'estudi de gravació Ultramarinos Costa Brava, que dirigeix Santi Garcia a Sant Feliu, i a la discogràfica barcelonina BCore, que ja va publicar Love or die (2010) i el single Talk it over (2012), després que el seu debut, Squared wheels, sortís el 2008 amb el segell Hang The DJ, creat per Eric Fuentes.

Bullitt va gravar So many ways el març del 2012, als Ultramarinos Costa Brava, amb Santi Garcia i el grup compartint la producció del disc, que ha trigat un any a sortir a la llum per adaptar-se al calendari de llançaments de BCore. “Sempre gravem als Ultramarinos i gairebé no ens plantegem cap altra opció. En Santi és el millor i, a sobre, és col·lega nostre. Ell ens coneix molt bé i això ens dóna molta tranquil·litat”, explica Xavi Calvet, veu i guitarra de Bullitt. El grup es completa amb Enric Pla, bateria; Carles Paz, guitarra, i Ferran Bonet, baix.

“No ens tanquem en cap estil concret. Podríem dir que fem punk-rock o, simplement, rock. En realitat, venim del punk, però es nota més en l'actitud que no pas en el nostre so actual. Sempre hem escoltat molta música diferent. També tenim lligams amb el hardcore melòdic, però al final fem només cançons, i les que ens agraden les triem per al disc, sense mirar a quin estil pertanyen. Algunes poden sonar més a Hellacopters i d'altres, més a REM”, aclareix Calvet, també conegut per les seves incursions en solitari amb l'àlies artístic de Lazy Juo.

Aquesta setmana, Bullitt ha presentat el disc en directe a Madrid i a les localitats gallegues de Lugo i O Grove. El 15 de març actuarà a la històrica sala Sidecar de Barcelona i l'endemà, a casa, a la sala TZVR de Sant Feliu de Guíxols. Mentrestant, continuen fent concerts d'homenatge a Bad Religion –“ens van marcar molt”– amb Màxim Triviños, baixista de No More Lies, com a cantant.