Societat

El tresor amagat

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, una joia del gòtic català, espera l'arribada dels recursos que frenin la degradació d'un conjunt de titularitat privada però obert als visitants i on es fan actes culturals

A la vall de Betlem, a cavall dels municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, hi sobreviu una de les joies més desconegudes del gòtic català, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. A la seva riquesa patrimonial hi suma el valor simbòlic d'unes parets que van ser testimoni de la trobada entre els Reis Catòlics i Cristòfol Colom l'abril de l'any 1493, coincidint amb el retorn de l'almirall del seu primer viatge a Amèrica. El monestir, fundat l'any 1416, va ser cabdal en diversos moments dels segles XV i XVI.

La importància històrica i artística del conjunt, de titularitat privada, no ha servit per frenar la seva degradació. A hores d'ara, els Amics de Sant Jeroni de la Murtra, una entitat fundada fa trenta anys per donar suport al monestir, treballen per mantenir el llegat arquitectònic a través de la tasca de voluntaris i organitzen actes amb l'objectiu de recaptar fons per fer front a les necessitats del monestir. Des de les administracions fa anys que es coneix la necessitat d'afrontar les obres de consolidació del recinte. L'Ajuntament de Badalona va anunciar el desembre passat l'inici imminent dels treballs de redacció del pla director del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que havien d'anar a càrrec de la Diputació de Barcelona. A hores d'ara, encara no s'ha fet cap pas per començar. Els recursos econòmics necessaris per a la redacció del pla havien de sortir d'un catàleg de serveis que la Diputació posa a l'abast del municipis i que, segons fonts de la mateixa Diputació, encara no s'ha publicat. Tot i això, l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, anuncia que «és només qüestió de setmanes» que es faci l'aprovació del catàleg i dóna per fet que la redacció del pla tirarà endavant. Com a pas previ, la Diputació ha sol·licitat a l'Ajuntament documentació sobre estudis previs que s'hagin fet al monestir i puguin ser rellevants per a la redacció del pla. També s'ha interessat per un informe jurídic que avali que, tot i tractar-se d'una propietat privada, es tracta d'un espai obert al públic.

Portes obertes

De fet, les portes del monestir estan obertes de dimarts a diumenge i es pot accedir al recinte i passejar-se per les dependències més destacades. Cada primer diumenge de mes s'organitzen visites guiades al monestir, que també està inclòs en el catàleg de visites guiades que ofereix el Museu de Badalona. Durant l'any passat, prop de 6.000 persones van arribar al monestir per conèixer les seves instal·lacions i la seva història. A aquesta xifra s'hi sumen les persones que assisteixen a la missa que s'hi celebra cada diumenge i a altres activitats socioculturals i religioses que s'hi fan. En total, l'any 2012 el monestir va rebre més de 14.000 visitants. També hi va haver 126 persones que van fer estada al monestir, que és la seu de l'Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell i té vuit cel·les habilitades per fer-hi estades en solitud, en un indret que convida al silenci i a la reflexió. Va ser la mateixa Francesca Güell que l'any 1947 va comprar el monestir per tal de convertir-lo en recinte de solitud i silenci i, també, per aconseguir-ne la restauració.

El pla director del monestir de Sant Jeroni de la Murtra hauria de servir per ordenar quines actuacions s'hi han de fer , tant des del punt de vista urbanístic com des del punt de vista dels usos, per preservar-lo com a bé cultural i promocionar-ne el coneixement. El recinte està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i Conjunt Historicoartístic .

El responsable del monestir, Jaume Aymar, celebra que finalment s'estigui a un pas d'aconseguir que tiri endavant la redacció del pla que podria ser, segons el seu parer, la clau perquè el monument pugui aspirar a l'1% cultural de l'Estat. Aymar xifra en cinc milions d'euros els recursos per afrontar les obres que necessita el conjunt: calen treballs de consolidació estructural, de restauració a fons, de millora de l'accessibilitat al recinte i de museïtzació per fer-lo entenedor a tots els visitants. Mentre aquest moment no arriba, el responsable del monestir recorda que «queda molta feina per fer a l'entorn», com ara l'adequació del camí que porta fins a Sant Jeroni, situat al bell mig del Parc de la Serralada de Marina. Els operaris del consorci del parc es fan càrrec del manteniment de la pista de terra que comunica el monestir amb el barri badaloní de Canyet, força freqüentada per excursionistes i ciclistes. Jaume Aymar lamenta que no hi hagi cap senyalització que indiqui com arribar al monestir des del centre de Badalona, com les que existeixen en altres municipis per indicar com s'arriba a conjunts monumentals de valor artístic. Al mateix temps, es mostra satisfet dels treballs que fan els voluntaris. Un grup d'antics escoltes de Badalona ha condicionat recentment la bassa de la font del Lleó, a l'entrada del monestir. Un dijous qualsevol al matí, l'aparcament de Sant Jeroni és ple de vehicles de voluntaris, la majoria jubilats, que hi arriben per donar un cop de mà en allò que millor saben fer. Un grup de restauradores de mobles arribades de Mataró treballen condicionant diverses peces de mobiliari, n'hi ha que s'ocupen dels jardins i d'altres que dediquen temps a l'extensa biblioteca del recinte. Francesc Oriol, president dels Amics de Sant Jeroni, destaca la tasca de tots ells i remarca la dificultat d'aconseguir recursos privats per dur a terme els treballs més urgents. Els diners recaptats durant l'any passat, 22.200 euros, es dedicaran a la consolidació de la torre de defensa, que presenta problemes estructurals a la planta superior. En els darrers anys s'han fet crides per mirar d'obtenir recursos per a la restauració del monestir, com ara una campanya per tornar l'esplendor al claustre, un dels espais més representatius del monestir. Els Amics de Sant Jeroni van sufragar la restauració d'una de les claus de volta dels Reis Catòlics, a la part central de la galeria de ponent. Els treballs van fer aflorar la policromia original. Ara la clau destaca com l'única que s'ha pogut restaurar. També es busca finançament per museïtzar la cuina del monestir, un espai que ara està fora del circuit de visites, i instal·lar-hi una exposició permanent sobre la història de Sant Jeroni de la Murtra. Tots els que en tenen cura treballen perquè el monestir recuperi el seu paper de pal de paller cultural i espiritual, i de lloc de trobada, silenci i reflexió, com ho va ser fa més de cinc-cents anys.

Porta europea d'Amèrica

La història de Sant Jeroni de la Murtra està lligada al descobriment d'Amèrica. De fet, el mateix Cristòfol Colom apareix en un dels capitells del claustre. No és el que se li havia atribuït anys enrere, que mostrava un home jove i ben pentinat, molt allunyat de l'aspecte que devia tenir quan l'any 1493 va ser al monestir. El que ara es creu que pot ser Colom mostra un aspecte diferent, més gran. El responsable del monestir, Jaume Aymar, un dels defensors de les tesis que avalen la catalanitat de Cristòfol Colom, explica la transcendència històrica del monestir badaloní. Un dels monjos jerònims, fra Ramon Pané, va marxar amb Colom en el seu segon viatge i es va convertir en el primer etnògraf en terres americanes. Sant Jeroni és ara la seu de la Fundació Catalunya-Amèrica, una entitat que investiga i promou l'apropament de les cultures americanes i la catalana.

Treballs per frenar la degradació del llegat artístic

Tot i les dificultats per trobar recursos públics i privats, a Sant Jeroni s'hi van fent algunes obres per garantir que la degradació no posi en perill el conjunt arquitectònic. A hores d'ara els restauradors treballen en les pintures del sostre de la capella gòtica de la Clara Esperança, molt malmesa arran de l'incendi que l'any 1835 va provocar l'enfonsament del sostre i de part del murs de l'església del monestir. Hi han trobat una capa de pintura del segle XVII on, segons expliquen, hi poden veure uns àngels amb instruments musicals. A sota hi ha una capa anterior, del segle XV, però el mal estat del conjunt aconsella fer primer una operació de fixació dels pigments per evitar que s'acabin desprenent. El finançament d'aquestes obres havia d'anar a càrrec d'un privat que es va a oferir a aportar-hi els 60.000 euros necessaris. L'endarreriment en l'inici de les obres va provocar canvis en la situació financera del benefactor, que finalment només va poder costejar l'estudi previ. Els treballs es pagaran finalment amb diners obtinguts pels Amics de Sant Jeroni i una subvenció de la Generalitat, que també es va fer càrrec de les obres de consolidació de l'absis de l'església per evitar que les plantes que arrelaven entre les pedres acabessin provocant despreniments.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.