Chacón dinamita el gest
dissident ·
L'exministra desobeeix Navarro i opta per no prémer el botó durant la votació
Tretze diputats del PSC trenquen la disciplina del PSOE i avalen el dret a decidir
Un 74% dels diputats catalans donen suport al dret a decidir
Aquesta vegada a Pere Navarro li ha sortit millor que quan va oposar-se a la iniciativa del Parlament a favor del dret a decidir i va veure com cinc escons socialistes emmudien per no haver de alinear-se amb el PP i Ciutadans. Però el gest inèdit d'ahir del PSC –per primer cop en més de trenta anys va votar diferent del PSOE al Congrés– es va veure enterbolit pels interessos polítics de Carme Chacón, l'única dels catorze diputats que el socialisme català té a la cambra baixa que va decidir desmarcar-se de l'ordre del primer secretari i també va optar per fer-se fonedissa –com en el cas dels díscols catalans, es va quedar a l'escó però no va votar– per no donar suport a les propostes de resolució de CiU i ICV en què s'instava l'Estat a negociar una consulta legal a Catalunya.
En total, un 74% dels diputats catalans representats en aquesta cambra espanyola van votar ahir a la nit a favor del dret a decidir en la darrera sessió del debat de política general. De fet, només els parlamentaris del PP català i l'exministra de Defensa van quedar al marge de l'exigència perquè hi hagi un acord entre els dos governs per posar data al referèndum.
La cap de cartell del PSC en les eleccions generals del 21-N havia anunciat al matí que no tenia cap intenció d'avalar els moviments “dels partits que han iniciat un procés de ruptura de Catalunya amb Espanya”, en al·lusió a CiU i ICV, però també a ERC, que presentava una proposició menys pactista amb l'Estat i que, en aquest cas, el PSC ja havia avançat que no avalaria.
En l'àmbit socialista es donava per bona la tesi que Chacón vol mantenir viva l'esperança de continuar aspirant al lideratge del PSOE i que això justificaria que hagi decidit allunyar-se definitivament del socialisme català per no perdre les seves possibilitats. Tothom va donar per fet, doncs, que subscriuria el no al dret a decidir ordenat pels d'Alfredo Pérez Rubalcaba. La sorpresa va ser que finalment optés per desobeir els uns i els altres, quedant-se en terra de ningú. “Això no s'entén. No ha quedat bé ni amb Navarro ni amb el socialisme espanyol, que és on encara pensa que té alguna cosa a fer”, es lamentava un company de files.
I no només això, el PSC la convida ara a analitzar si “les raons de consciència que l'han portada a no votar amb la resta de diputats i diputades del PSC, li permeten mantenir la representació del partit a les Corts”. Així ho assenyalava el primer secretari en un comunicat emès ahir a la nit per agrair la posició dels seus companys i pel qual semblava desmentir les declaracions de Chacón, que hores abans havia assegurat que havia posat l'escó a disposició de Navarro i que aquest l'havia refermat en el càrrec.
El PSC estava tan disgustat amb Chacón com en el seu dia ho va estar amb els díscols del Parlament, segons corroborava el portaveu Maurici Lucena, el qual també instava l'exministra a “reflexionar sobre el seu futur polític”.
Amb més o menys comoditat o convicció –i fins i tot amb alguna resistència inicial–, la resta de diputats van acceptar la petició de Navarro, que el dia abans s'havia posat en contacte telefònic amb tots ells per traslladar-los que, per primera vegada, visualitzarien la seva discrepància amb el PSOE. La decisió de Navarro va provocar un fort terrabastall dins el socialisme estatal, i va fer sorgir novament les veus favorables a la ruptura o, com a mal menor, l'expulsió dels catalans de tots els òrgans de direcció de Rubalcaba, incloent-hi l'executiva i els càrrecs dins el Congrés.
“Coherència del PSC”
El número u del PSOE no amagava el seu malestar i, de fet, suggeria que en un futur té intenció de modificar l'estatus de les relacions entre els dos partits. La tesi de Ferraz és que no té cap sentit que el PSC intervingui en les decisions del PSOE, mentre que el partit estatal no pot dir res a l'executiva de Navarro. Però al marge de revisar alguns codis, Rubalcaba intentava treure importància a la dissidència insistint que, al cap i a la fi, el PSC ha actuat “amb coherència” amb el programa del 25-N, en què ja es va veure que els dos partits estaven en total desacord.
És per això que no té intenció d'escoltar les veus que li demanen que trenqui amb el PSC. Membres de la vella guàrdia com ara Alfonso Guerra o dirigents territorials com l'extremeny Guillermo Fernández Vara o alguns andalusos afirmaven representar el sentir majoritari del PSOE, que advoca per buscar un espai a Catalunya allunyat “del nacionalisme del PSC”, se subratllava.
Pitjor l'abdicació
Des de l'entorn de Rubalcaba s'insistia que, si bé el desmarcatge dels catalans no plau a ningú, el que realment va enervar el secretari general va ser la petició de Navarro perquè el rei abdiqués. El desacord sobre el dret a decidir era conegut i tothom temia que un dia arribaria al Congrés, però el que no esperava Rubalcaba és que el primer secretari del PSC provocaria un daltabaix en qüestionar la continuïtat de l'actual cap d'estat el mateix dia que ell s'havia de batre amb Rajoy.
Precisament, en el debat d'ahir, al marge de les quinze resolucions del PP, l'única que va tirar endavant amb un ampli consens de l'oposició va ser la que preveu mesures per posar fi a la corrupció i que obre la porta que la casa reial també se sotmeti a la llei de transparència, segons una esmena de CiU avalada pel PP i UPD. El PSOE i IU es van abstenir en considerar el paquet de mesures insuficient.
LES FRASES
LES XIFRES
Aval a les propostes de CiU i ICV, rebuig a la d'ERC
El Congrés va rebutjar ahir les quatre propostes de resolució que plantejaven el dret a decidir com a conseqüència dels vots en contra de PP, PSOE i UPD. Però, tot i així, les de CiU i ICV van ser les que van rebre un suport més majoritari pel fet que s'hi van sumar els tretze diputats del PSC. En el cas de la iniciativa de la federació catalana –que proposava “instar el govern espanyol a iniciar un diàleg amb el govern de la Generalitat per possibilitar la celebració d'una consulta perquè els catalans decideixin el seu futur”– va obtenir 60 vots favorables de 335 diputats que en aquell moment van votar a la cambra baixa. La d'ICV, força similar, va rebre un vot menys –59– mentre que la d'ERC només va tenir el suport de 46 parlamentaris, alhora que dos més van abstenir-se. Els republicans instaven l'executiu de Rajoy a autoritzar tots els referèndums que sol·licitin les comunitats autònomes i corporacions locals. En aquest cas, doncs, es demanava un canvi legislatiu perquè siguin els parlaments territorials els que decideixin les consultes sense necessitat de disposar del vistiplau de l'Estat. Amb un text també similar, Amaiur va ser el quart grup que va presentar una proposta de resolució al Congrés.
Els bascos van aconseguir el mateix suport que els republicans.
