Aval definitiu del Suprem a la immersió a l'escola
El TS sosté que les demandes d'escolarització en castellà d'alguns pares no invaliden el model lingüístic
Rigau mantindrà l'atenció individualitzada
El Tribunal Suprem va tancar ahir el serial jurídic sobre la immersió lingüística en català amb una sentència que avala el model d'escola catalana. El text deixa clar que les peticions dels pocs pares que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà no poden afectar “el sistema sencer d'ensenyament de Catalunya”, però deixa la porta oberta a les famílies recurrents a continuar la seva batalla legal emparant-se en un dels arguments (el punt sisè dels fonaments de dret), molt ambigu.
L'argument en qüestió sosté, d'una banda, que el dret de les famílies recurrents no queda satisfet amb una “atenció particularitzada en castellà” i que caldria que els nens afectats i “els seus condeixebles” utilitzessin el castellà “com a llengua vehicular” però, de l'altra, deixa en mans de la Generalitat i de l'escola la proporció en què s'han d'utilitzar les dues llengües.
Malgrat la confusió a què pot donar peu aquesta part de la sentència, la consellera considera que la resolució del Suprem “dóna la raó a la Generalitat perquè avala la seva interpretació del model lingüístic català” i “posa fi a tot un procés que afectava un grup de famílies” que havia recorregut als tribunals abans que la llei d'educació de Catalunya (LEC) entrés en vigor.
“Continuarem fent el que hem fet fins ara: donar atenció individualitzada en castellà a les famílies que ho sol·licitin, tal com preveu la LEC”, va assegurar Rigau, que rebutja que a la classe dels fills dels pares que van demanar ser escolaritzats en castellà s'hagin de fer les classes en aquesta llengua. “El dret d'un pare no pot prevaldre per sobre dels de la resta”, va argumentar la consellera, que va concloure que, en cas que hi hagi diferents interpretacions, la resolució final avala el model català.
Rigau va aprofitar la sentència del TS per carregar contra la llei orgànica per a la qualitat educativa (LOMQE), que “reconeix el dret a l'opció lingüística, cosa que no reconeix cap llei”. “Ara que el Suprem ens dóna la raó –va manifestar la consellera–, la LOMQE ja es podrà dedicar a l'educació secundària” en lloc de destinar tant d'espai a combatre la immersió en català.
La consellera va recordar que les avaluacions estatals demostren que els alumnes catalans no tenen pitjor nivell de castellà que la resta, i va reiterar que no separaran nens “per raó de llengua”.
LA FRASE
LA XIFRA
Tres anys per interpretar la sentència del 2010
La sentència d'ahir del Tribunal Suprem (TS) sobre le català és un exemple de com en pot ser d'enrevessada, a voltes, la justícia. I és que quan el tribunal defineix l'objecte d'aquesta nova resolució, dictada el 19 de febrer passat, precisa que “concreta” com ha d'executar la Generalitat la sentència que la mateixa sala del Suprem va dictar el 9 de desembre del 2010. És a dir, s'ha trigat tres anys i un munt de disgustos perquè l'alt tribunal aclarís què volia dir llavors. Aquest cop, però, ha estat favorable a la immersió.
En aquella sentència del 2010, el Suprem no va ser prou clar en la seva resolució, que donava resposta al reclam d'un pare després de la sentència del Tribunal Constitucional, la 31/2010, que considerava la llengua castellana també vehicular en l'ensenyament a Catalunya. Va ser la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, en un excés de zel, va requerir, el juny del 2011, a la Generalitat que executés la sentència del Suprem. Un mes després, la mateixa sala va considerar “insuficients” les exposicions d'Ensenyament, que va optar per presentar-hi recurs. Davant la cabal decisió, van ser els 21 jutges del ple de la sala contenciosa els que van resoldre que el manament del Suprem era atendre individualitzades les peticions. El pare hi va tornar a recórrer, i la resposta definitiva del Suprem és la que ahir vam conèixer.
