Mort un papa, se'n fa un altre

ARoma s'utilitza molt la frase morto un papa, se ne fa un altro –mort un papa, se'n fa un altre– per il·lustrar les situacions de fàcil reemplaçament, o per parlar d'una cosa que, malgrat canviar en aparença, en el fons continua igual. Per a alguns, és una síntesi de la història de l'Església catòlica, criticada pel seu immobilisme. Ara, però, Roma s'ha quedat sense papa i està en espera de l'elecció del següent amb l'anterior encara viu. Aquest inusual període de seu vacant és diferent dels altres, i no només perquè impedeix poder fer servir una de les expressions més romanes que existeixen.

A la Via della Conciliazione, la gran avinguda de sumptuosos edificis propietat de l'Església que uneix Roma amb la Santa Seu, s'hi troba el Caffè del Vaticano. Aquest cafè històric situat a pocs metres del Vaticà ha estat testimoni de moltes converses de religiosos, pelegrins i turistes. Marco, un cambrer que fa molts anys que hi treballa, explica que tenen moltes ganes que hi hagi ja un altre papa, perquè “quan hi ha papa es fan més diners”. El fet que no hi hagi hagut un funeral papal ha portat, pels comerciants de la zona adjacent al Vaticà, “més inconvenients que avantatges”. Tots recorden amb certa nostàlgia les riuades de gent que van envair la zona quan es va morir Joan Pau II. Aquests dies hi ha pelegrins que vénen a observar la finestra tancada des de la qual feia els discursos Joseph Ratzinger fins fa poc, però no tants com en vindrien si l'actual papa emèrit hagués passat a millor vida. O almenys, això opinen els treballadors de la zona.

Marco, el simpàtic cambrer del Caffè del Vaticano, també explica que les converses dels pelegrins, aquest dies, solen girar al voltant de les especulacions dels motius reals de la renúncia del papa. “Poca gent es creu que ha plegat només per salut”, afirma. I afegeix que “tant de bo el nou tingui més força per fer quadrar la cúria”.

A pocs passos del Caffè hi ha la plaça de Sant Pere, que, aquests dies, s'ha convertit en un autèntic plató. Davant per davant s'hi ha construït una bastida immensa ocupada permanentment per televisions de tot el món que tenen les càmeres enfocant la plaça. Andrea, l'encarregat de la bastida, reafirma la visió que aquesta successió papal sense funeral pel mig ha estat més descafeïnada que les “normals”. “Sí, hi ha molts mitjans de comunicació, i molta gent que ve a visitar la plaça”, diu, però “quan va morir Wojtyla va ser tot un espectacle”, conclou. I afegeix que la renúncia del papa ha despertat curiositat però no pelegrinatges massius.

Un dels peregrins als quals la renúncia del papa ha empès a viatjar fins a Roma és l'Óscar, un mexicà de 26 anys. L'Óscar, mentre fotografia la finestra tancada des d'on feia els parlaments Ratzinger, explica que el gest de l'alemany li ha semblat “d'una gran valentia”. A la conversa s'hi afegeix també sor Lucia, una monja romana, que diu que està feliç pel fet que el papa hagi dimitit i que “tant de bo esdevingui una pràctica habitual”, “sempre que sigui per motius de salut”, afegeix. De moment, la renúncia de Ratzinger ha provocat que a Roma es comenci a modificar la dita popular: ja ni tan sols cal que mori un papa, per fer-ne un altre.