Carta per al Daniel

Ara fa un any ens vas canviar la vida a tots plegats. Volia escriure aquesta carta per donar les gràcies als metges que t'han ajudat o per queixar-me dels que ho han fet més difícil, però ningú les mereix més que tu. Gràcies per fer fàcil els moments més difícils de la nostra vida. Gràcies per preocupar-te si jo tenia fred a l'hospital i per deixar-me la teva coixinera. Gràcies per compartir amb mi les teves inquietuds, per recomanar-me bons llibres i deixar-me guanyar algunes vegades al jocs de les paraules. Gràcies per fer-me riure quan jo tenia ganes de plorar. Gràcies per fer divertides les llargues tardes d'hospital. Recordes el comandament del llit o “els habitants de l'illa”? I, sobretot, gràcies per dir-me mil vegades al dia com m'estimes. Jo he après molt de tot això: 1) He descobert que ets molt fort, i que d´adult seràs la gran persona que ja ets. 2) M'he emocionat veient com us estimeu tu i les teves germanes, i sé que sempre us fareu costat. Per mi el millor regal que m'han fet els iaios són les meves germanes, espero haver fet igual per vosaltres. 3) Quan em toqui ser iaia espero poder-ho fer la meitat de bé que els meus pares ho han fet amb mi, amb nosaltres. Tot hauria estat molt més difícil sense la seva ajuda. 4) El papa, jo pensava que l'estimava tant que més no es podia, i sí que puc, i l'estimaré més cada dia. 5) He conegut una mica millor el tiet Pau i m'agrada molt. I 6) També he vist que tenim i tens molt bons amics que ens estimen. Ara vull que tanquis els ulls i pensis en totes les coses bones que has après tu, agafa't a això i oblida la resta. Gràcies, Daniel, per tot el que m'has ensenyat i tot el que encara he d'aprendre de tu. T'estimo.