L'alternativa espanyola

Deixem-nos de romanços. Ens trobem en una cruïlla amb només dos camins: l'un ens condueix cap a la independència i l'altre cap a l'Espanya políticament, culturalment i econòmicament homogènia. Hem somiat durant tres dècades un estat plural on la diferència, la convivència i la pluralitat fossin valors a protegir i fomentar. Això no passarà mai. Si no ens agrada com és Espanya, el que hem de fer és marxar, no pas intentar canviar-la, sobretot perquè ella s'agrada com és i no té cap intenció de canviar. Ara bé, si decidim romandre-hi, tinguem clar el pa que s'hi dóna, acceptem-ho i deixem de queixar-nos.

L'alternativa a la independència és un estat on la dissidència és combatuda amb contundència, com hem pogut veure en el cas del fiscal que va gosar, no ja opinar diferent, sinó fer un matís insignificant. Ha estat fulminat. Qui opina diferent és
titllat de nazi i comparat
amb Hitler, Mussolini o Tejero sense cap conseqüència penal, alhora que els carrers, monuments, plaques i símbols feixistes i totalitaris són presents a pertot.

L'alternativa espanyola és una hisenda que recapta 32.000 milions d'euros a Catalunya i n'hi transfereix de tornada només 19.000, i ens obliga a tancar escoles i hospitals i a cobrir el dèficit amb un fons de liquiditat que ens presta els nostres propis diners amb un interès abusiu.

L'alternativa que ens ofereix Espanya és un sistema educatiu centralitzat i amb preeminència del castellà, una cultura ofegada a cop d'IVA i discriminació, una projecció exterior monopolitzada per l'estat, una normativa comercial destinada a fer desaparèixer el teixit comercial local a favor de les grans superfícies.

L'alternativa que ens espera si no decidim anar endavant amb el procés d'autodeterminació és un sistema polític dissenyat perquè els dos partits majoritaris s'alternin en el poder a Madrid, i gestionin l'estat amb alguns matisos, però amb una visió compartida molt clara del seu model d'estat unitari i de la preeminència de la cultura i la llengua castellanes per sobre de la resta.

Som a la cruïlla. Quin camí agafem?