“Serem sempre al costat del govern de Catalunya”

Hem mantingut la nostra línia en pro de la internacionalització i l'emprenedoria. Després de l'ensurt del decret, hem de mostrar el nostre més sentit agraïment al govern català, que ens va ajudar a establir un marc de relació que, entre d'altres, va permetre firmar un conveni amb el Consell Català de Cambres perquè prestessin un seguit de serveis públics i, adaptant-nos als recursos de la Generalitat, fer aquesta feina en el camp de la internacionalització i en el de l'emprenedoria i gestionar les oficines de gestió empresarial (OGE). Paral·lelament, s'han mancomunat alguns serveis, a través del Consell Català de Cambres, i hem augmentat la venda de serveis que en l'etapa anterior prestàvem de manera lliure. El 2012 hem tingut augments molt significatius en la facturació als nostres associats.

El 2009 disposàvem d'un 40% d'autofinançament i un 60% provinent del recurs cameral; el 2010 es va capgirar la proporció i en els comptes del 2012, que som a punt de tancar, només quedaria per compensar un 25% o un 30%. Ara cal veure si som capaços de fer-ho, i per això hem posat en marxa el Club Cambra, una iniciativa de la Cambra de Barcelona oberta a totes les altres cambres catalanes. Ens permet arribar a les empreses d'una manera més comercial. El que volem és que es vagin incorporant empreses per gaudir d'uns serveis gratuïts i amb avantatges per a altres serveis. Per això volem potenciar els comptes premium i desenvolupar el club en general perquè el 2014 hi hagi una estructura sòlida de finançament.

Esperem que sí, n'estem parlant i tenim bones perspectives de poder-la revalidar pròximament. Estic molt content de la diversitat amb què s'han concedit aquests crèdits. Han arribat a les pimes, amb més de 3.800 operacions, totes inferiors a 100.000 euros.

Efectivament, ara som en uns llimbs legals. En sabem el que el secretari d'Estat Jaime García-Legaz va dir al novembre a l'assemblea de cambres: que la llei seguiria el model continental i que les cambres tindrien missions relacionades amb la internacionalització, l'emprenedoria i la formació. Però desconeixem aspectes fonamentals de la llei. En tot cas, cal recordar que les cambres catalanes hem posat de manifest que, d'acord amb l'Estatut, la Generalitat té competència total sobre el comerç i, per tant, sobre les cambres.

Nosaltres hem deixat molt clar, en reunions i per escrit, que la legalitat de l'Estatut atorga aquestes competències a la Generalitat. I el secretari d'Estat va manifestar l'interès d'actuar de comú acord. De fet, a més de les funcions tradicionals, pot ser que també tinguem un paper en el tema de la formació dual.

No estem parlant de la formació en si, que efectivament han d'impartir patronals i sindicats, sinó, com en el cas alemany, de certificació de processos, tutories, temes molt específics i com a competència exclusiva. També hi haurà el tema de la mediació. Hi ha acords entre el Consell General del Poder Judicial i les cambres. Seria una atribució més, que ja es posa en pràctica a Itàlia. També podríem adquirir més protagonisme en el tema de les infraestructures.

Sí, i són temes cabdals. Entenc que encara s'estan debatent, i, de fet, van força lligats.

La nostra posició és que estem amb el govern català. El president Mas està al costat de les cambres catalanes i serem al seu costat. I el que calgui es farà conjuntament. Això és més clar que l'aigua. Som amb el govern de Catalunya i no hi haurà cap indecisió. Si algú pensa que tindrem dubtes, que sàpiga que no serà així. Actuarem units com una pinya. Més clar i català, impossible.

Sí, i ho lamentem. Però és cert que l'últim conseller d'Indústria de debò que vam tenir va ser Antoni Subirà. Després, crec que amb bona voluntat, s'ha fet feina però ja no ha estat igual. El conseller Mena va començar a reprendre la tònica, amb èxits concrets en el sector de l'automòbil, com el cas de la Nissan. I estic convençut que el conseller Puig serà un bon conseller d'Indústria. Perquè Catalunya és un país industrial, i això vol dir fabricar cotxes, productes químics, alimentació...

Va ser l'etapa dels clústers, la innovació... Això està molt bé, però cal innovar aplicant-ho als productes. I cal fer-los. Això està passant a Catalunya. Tenim vetes de mercat concretes i ens hi hem d'especialitzar per excel·lir. Tenim ADN industrial i la prova és que pugen les exportacions. Això no és cap miracle, sinó el resultat de l'esforç d'empreses i persones. La innovació és important, però també que hi hagi, sobretot de les administracions, la convicció que la indústria és vital. Durant un temps, si els polígons industrials perdien força o les empreses marxaven no passava res.

Les associacions empresarials poden tenir les seves idees. La Cambra, no. Som transversals i la nostra obligació és respectar el que diu el poble català, com no pot ser d'altra manera, i ser al costat del govern de Catalunya. Mai manifestarem posicions polítiques més enllà de defensar els interessos de les empreses catalanes en relació amb el govern espanyol. No ens oblidem de la disposició addicional tercera, que no s'ha complert, o de la clàusula de competitivitat de l'Estatut...

Vull una llei de cambres que ens doni l'autonomia suficient des del punt de vista empresarial per fer una bona tasca d'internacionalització, que projecti el tema cap al futur, on hi ha molt camí per recórrer. També, que la normativa ens doni instruments i capacitat de treballar amb els emprenedors i la seva capacitació en les seves primeres etapes. I, sobretot, vull una bona llei catalana. Vull recordar que tenim la llei aprovada el 2002 per unanimitat de tots els partits del Parlament. L'Estat farà la seva llei, però en volem una de nostra, adaptada a les nostres circumstàncies, i que ens duri molts anys.

Qualsevol bon sistema mixt públic i privat: hi ha el sistema francès, que depèn d'impostos concrets; l'italià, de la cessió d'unes taxes; l'holandès, directament dins dels pressupostos. Fins i tot l'anglosaxó té un 40% de diner públic pactat amb les administracions, un 40% de venda de serveis i un 20% de quotes.

M'agradaria que poguessin subsistir les tretze cambres de Catalunya, no perquè sí, sinó perquè siguin útils a l'empresariat i tingui sentit la seva existència. Finalment, que l'empresariat català vagi unit, ja que aquesta és una actitud que hem procurat fomentar sempre.