Les pinyes de la cunyada del governador

Cal fer la digestió de les aventures de tant en tant. Sens dubte, el Gabon és un país de contradiccions. Ric en matèries primeres, primitiu i inclementment explotat; tanmateix, “comprador” de manufactures. Ja se n'ocupen la vella metròpoli, les transnacionals i les multinacionals. Per al viatger esdevé aventura apassionant; per al turista, avorrit i car.

Marie-Claire s'esforça a exercir de guia i va degotejant informació. Viu a Libreville, però viatja sovint per a inspeccionar un col·legi privat del qual és propietària i dur a terme petits negocis que no aclareix. En preguntar-li sobre la història del Gabon, em respon que el seu marit, alt funcionari del Ministeri de Treball, en sap un munt.Té dos fills que viuen amb ella, una filla a Libreville i tres escampades pel món. Dues a París, l'una treballant i l'altra estudiant a la universitat, i la tercera, a Carolina del Nord. Julie ens acompanya amb els fills i treballa de comptable a la capital. El fill més jove també ve amb nosaltres. La dona gabonesa —em diu Julie— no deixa de treballar malgrat casar-se, perquè el percentatge de divorcis és molt elevat i hi restaria força desprotegida.

A l'eixida de Libreville comencen a estendre's immenses les plantacions de cautxú que tanta riquesa han aportat al Gabon, segons Marie-Claire, o a la butxaca dels de sempre, intuesc jo. Més endavant,n'hi apareixen les de papaies verdes i ananàs. Les pinyes gaboneses són d'una dolçor exquisida i una polpa tendríssima. De sobte, somriu i em proposa d'introduir al meu país les seues pinyes. Em diu que per a exportar no tindria cap problema, puix és cunyada d'un governador; el problema el tindria jo buscant mercat i sense cunyats governadors. Li responc també somrient que m'ho pensaré.

Comence a parar esment en les viles que brollen vora pista, cada cop més miserables. Consisteixen en un reduït grup de barraques escampades de manera caòtica que conviuen amb un cementeri format per un munt de creus plegades sobre el terra i un barracó central que fa d'escola. Davant cada casa hi ha aixecats llargs estenedors per a la bugada. I encara n'hi ha roba per terra, de tanta que en renten. La varietat de colors forma un mosaic artístic sense adonar-se'n els creadors espontanis. La pobresa també apareix reflectida en les barraques de fusta fosca a dues teulades, el mobiliari i els vestits. Les cases consisteixen en una única sala rectangular per a dormir, ja que fan vida outdoors gràcies al bon oratge. Nens, gallines i cabres volen lliures. El mobiliari consisteix en cadires de braços i taules de plàstic, i poca cosa més. Amb tot i això, les dones s'abillen amb elegants vestits i un considerable assortit de perruques llises i rosses. Em sobta la solitud que n'emana d'algunes, per buides i tancades. Els amos són al bosc tallant arbres. Tornaran en acabar l'estació seca. N'hi ha ací i allà algunes de pedra a mig aixecar. Julie em diu que als propietaris se'ls acabaren els diners. Quant a la gent, a mesura que ens endinsem cap a l'interior, és més càlida. He constatat la cara de sorpresa, sobretot de dones, en veure-hi el color de la meua pell. És curiós com podem esdevenir raresa en canviar de país.

La policia ens ha estat parant sovint i demanant-nos la documentació. Em diu Marie-Claire que paren més homes que no pas dones, perquè elles solen dur els papers en regla. I, si no els tens, et demanen diners que acaben ficades a les seues butxaques.

Hi ha hagut dos moments especialment emotius. El primer, el pas del riu Kango per un ampli estuari d'aigües intensament verdes i asserenades; l'altre, el pas de l'equador. Mai no t'ho imagines de manera física, malgrat saber que el sentit de l'aigua que roda canvia. Un minso cartell ho anunciava.

Arribada la nit i asseguts a taula, parlem de creences religioses. Encara que el cristianisme està ben arrelat —sobretot protestants evangelistes— i hi ha illots importants d'islamisme, l'animisme continua tenint una influència cabdal. Encuriosida, li he demanat a Marie-Claire que em facilite la coneixença d'algun “conductor” de rituals animistes i m'ha promès que hi pensarà.