La Via Catalana

De la Via Bàltica a la Via Catalana. De la cadena humana que el 1989 va unir Estònia, Letònia i Lituània a través de 600 quilòmetres a la que ha de recórrer el Principat. De la independència que van aconseguir les repúbliques bàltiques el 1991 a la que busca Catalunya. Aquest és el camí que volen traçar l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium amb la mobilització per la Diada.

Les dues entitats esperen que aquest acte suposi un desencadenant en el procés català en un mes de setembre en què és possible que Madrid hagi tancat definitivament la porta al referèndum, que el TC hagi anul·lat la llei de consultes i que l'asfíxia a les arques de la Generalitat arribi a nivells insospitats. La tensió pot ser màxima. “La marxa de l'última Diada va servir per empènyer la classe política. La cadena té un altre objectiu: proclamar la independència”, argumenta l'organització.

L'ANC i Òmnium ja estan treballant en la logística. La preparació és summament complicada, perquè s'ha de calcular quantes persones es necessiten en cada punt i sobretot s'ha d'evitar que hi hagi buits. Un dels comptes és: una persona, un metre.

De moment, no se n'ha definit el recorregut. Dos exemples: de nord a sud, passant per la costa, la distància és d'uns 400 quilòmetres. I fent un trajecte diagonal, de la Val d'Aran a Barcelona, n'hi ha 320.

Representants d'Òmnium i de l'ANC han contactat amb participants de la Via Bàltica per conèixer els detalls d'aquella cadena. Això sí, hi ha diferències substancials. L'orografia d'Estònia, Letònia i Lituània és més plana que la de Catalunya –el cim més alt d'aquells països és de 320 metres–, i això facilitava el recorregut. El trajecte es va fer seguint una gran carretera, la Via Bàltica, que comunica els tres territoris i Polònia. Aquí, si es volgués agafar l'AP-7 o l'N-II com a referència, els permisos són més difícils de gestionar. No es descarta que l'organització opti per algun GR com a alternativa si es passa per la costa.

Aquella gran protesta es va convocar el 23 d'agost del 1989, coincidint amb els cinquanta anys del pacte entre l'URSS i Alemanya que va fer perdre la sobirania a les repúbliques bàltiques. Els manifestants, un milió i mig, van unir les mans quinze minuts. Un dels que hi van participar va ser Xavier Vinyals, l'actual cònsol honorari de Letònia. En aquells moments, era un jove català “idealista” i independentista que va anar al Bàltic a defensar la llibertat. “La cadena va ajudar a internacionalitzar la causa, com va passar amb l'última Diada”, recorda. Dos anys després, Estònia, Letònia i Lituània van ser independents.