La independència en el paper

Creada per un dels grans periodistes d'informació internacional, arriba Quatre vies per a la independència (Pòrtic). L'excap d'internacional i excorresponsal de TV3 (Washington, Orient Mitjà, Brussel·les, Alemanya...) Martí Anglada analitza els processos d'Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia per arribar a la independència després d'haver-hi viscut nou mesos. Una aportació significativa en un moment en què es traça el full de ruta de Catalunya cap a l'estat propi.

A tocar. És com veu el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, l'estat català. A un pam de la independència ( RBA La Magrana) analitza com s'arriba fins a l'actual moment en què, desacomplexadament, una majoria de catalans es declaren partidaris de l'Estat propi i el pes que hi ha tingut el fracàs de l'Estatut. Partal també reflexiona entorn d'altres processos d'independència i dóna la seva visió sobre com hauria de ser una Catalunya independent.

Una Catalunya independent seria pobra, estaria fora de l'euro i no podria pagar les pensions. I el Barça no podria jugar en la lliga. Són només quatre de les afirmacions que el PP i el seu entorn mediàtic, l'anomenada caverna, no s'han cansat de repetir d'ençà que es va fixar l'horitzó en el dret a decidir. A Desmuntant la caverna (Angle Editorial), el periodista Jofre Llombart rebat els falsos arguments contra la independència que els contraris no es cansen de repetir dia rere dia. Ho fa amb arguments d'experts en cadascuna de les matèries abordades. Tot plegat, per, com diu en el subtítol, donar “respostes a les mentides que ens volen fer creure”.

L'historiador Joan B. Culla fa una dissecció en aquest llibre (La Campana) de la vida d'Esquerra Republicana de Catalunya. Amb una gran conclusió: la gran adaptació als canvis de la formació independentista que en aquests moments lidera Oriol Junqueras. A l'actual president dels republicans, Culla li atribueix el gran mèrit d'haver protagonitzat “un relleu de lideratge tranquil i pacífic” en un partit que ha patit una desena d'escissions al llarg de la seva història. L'autor la repassa des del seu naixement, el 1931, fins a l'actualitat, amb els lideratges, en cada moment, d'Heribert Barrera, Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i Oriol Junqueras.

La del periodista matadeperenc Tian Riba és, segons relata el subtítol del llibre (La Mansarda), la “crònica d'una revolució”. Riba, col·laborador i guionista de Divendres de TV3 i excap de Política d'El Punt i de l'Avui, dóna la seva particular visió del que ha passat aquests darrers mesos a Catalunya. Des de la manifestació de la Diada Nacional fins a l'actualitat, en un procés accelerat pel cop de porta del president espanyol, Mariano Rajoy, a negociar el pacte fiscal que va portar a les eleccions anticipades. Riba analitza la campanya electoral, amb l'informe “fantasma” d'El Mundo inclòs, el resultat dels comicis del 25-N, el pacte de governabilitat CiU-ERC i la formació del segon govern d'Artur Mas. Però també fa esment dels antecedents, de la llista de greuges històrics sobre el qual s'ha anat sedimentant la desconnexió de Catalunya d'una Espanya que ni la reconeix ni l'estimula.

El dia que Catalunya va dir prou (Columna) explica la història inèdita de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), promotora de la gran manifestació de la Diada. El periodista Pere Martí desgrana els orígens de l'entitat i revela com tot va començar “amb una trobada casual” a Arenys de Munt el dia de la primera consulta sobiranista. S'hi poden descobrir des dels fundadors de l'ANC fins al full de ruta que l'entitat té de cara al futur.

“Sóc dels que creuen que la rebel·lió catalana ha de ser completa i ha de portar-nos a reconstruir tots els discursos i totes les realitats. Sistema productiu inclòs. Tot alhora. I amb alegria.” Tota una declaració d'intencions amb què el periodista Antonio Baños presenta el que és el seu primer llibre en català (La Butxaca), en el qual desglossa arguments i reflexions sobre per què creu en les bondats de la independència de Catalunya. Des de l'òptica personal d'aquest polifacètic periodista.

Una de les claus del procés que s'ha engegat a Catalunya és l'explicació de portes enfora, més enllà de les fronteres de l'Estat espanyol. Això ho té claríssim la nord-americana Liz Castro, promotora de What's up with Catalonia?, de la seva editorial Catalunya Press. Resident a Massachusetts, aquesta catalanòfila que va viure a Barcelona fa uns 25 anys ha recollit els assaigs en anglès de 35 experts periodistes, economistes, professionals i polítics sobre la realitat catalana. El llibre és el fruit d'un projecte de micromecenatge.

I el dia després de la independència, què? És l'interrogant –amb múltiples qüestions associades– que intenta desxifrar Delenda est Hispania (Viena Edicions), de l'expert en dret internacional Albert Pont, publicat amb l'ajut del Cercle Català de Negocis. Una de les coses que hi explica és que, després de la proclamació, s'obriria un període transitori de tres mesos en què la Generalitat necessitaria uns 5.500 milions d'euros mensuals per a despesa corrent. La previsió és que, al quart mes, la maquinària recaptatòria de la Generalitat ja funcionaria. Més enllà dels números, el llibre també es planteja què passaria amb Espanya en cas de secessió. I l'autor veu, fins i tot, la possibilitat que es dissolgui.

Com l'anterior, Catalunya: Estat propi, Estat ric, està promogut pel Cercle Català de Negocis (CCN). El llibre és obra del secretari general del CCN i Albert Macià, responsable de l'equip d'estudis de l'entitat. El treball (Edicions Viena) intenta aportar dades i estudis sobre un estat català que els autors veuen no només viable, sinó també ric.

I un altre llibre que prova la viabilitat d'una Catalunya independent: Catalunya, a la independència per la butxaca (Angle Editorial). L'analista econòmic Alfons Durán-Pich hi explica els avantatges socials d'un estat propi i referma la seva tesi que la independència comportarà una major qualitat de vida.

El diputat d'ICV Jaume Bosch analitza en les planes del llibre De l'Estatut a l'autodeterminació (Editorial Base) el procés que està vivint Catalunya. En l'anàlisi, situa el fracàs de l'Estatut i la mutiladora sentència del Tribunal Constitucional com un dels fets clau que han portat a “l'inici d'un nou camí". Bosch defensa el dret d'autodeterminació i defineix algunes de les vies possibles per celebrar el referèndum sobre el futur del país.

“Ara és l'hora, catalans”, resa el subtítol del Manual per la independència (Angle Editorial) de Dolors Feliu. La que va ser advocada de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional i va participar en la defensa de l'Estatut del 2006, explora en aquest llibre els itineraris i vies possibles per assolir la independència del país, tots ells d'acord amb la legalitat vigent nacional i internacional.

Sentit de l'humor contra l'anticatalanisme. És l'antídot de l'escriptor Ramon Solsona, que a Botifarra de pagès! Versos per tocar el dos (Pòrtic) recupera el seu alter ego poeta Lo Gaiter del Besòs. L'obra és un recull de poemes satírics inspirats en l'actualitat del país i les ires que ha despertat a l'Estat després d'haver decidit que vol decidir. El vers i, com el defineix “l'enginy verbal”, és la resposta de Solsona.

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, fa a La fam i l'orgull (Ara Llibres) la seva pròpia anàlisi de l'apassionant moment que passa Catalunya, que des de fa tres anys el viu des del capdavant d'una de les entitats més destacades del país. Casals aporta les seves reflexions, entre elles la importància de les entitats que, des de la societat civil, treballen per empènyer el procés cap a l'estat propi però que, històricament, han dedicat els seus esforços a la defensa de la llengua i la cultura catalanes.

Aquest llibre és una conversa. La que manté Teresa Pous amb el filòsof Josep-Maria Terricabras. L'obra (Ara Llibres) és un compendi de les reflexions del també director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani a la Universitat de Girona. I entre aquestes reflexions a l'entorn del pensament i del diàleg, Terricabras considera “urgent” fer realitat el dret a decidir de Catalunya.

Un grup d'onze autors, entre ells Lluís Simon i Joan Martí, han compilat a Km 11. Relats d'abans de la independència (Cossetània Edicions) un conjunt d'onze narracions de ficció, relacionades amb el nacionalisme i la independència. Obra pensada fa un any i mig. Segons Simon, la conclusió és “que la realitat supera la ficció”.