vuits i nous
O centrals o perifèrics
Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes, afirma que Catalunya i València han de formar una gran potència mediterrània
Les instàncies econòmiques han de fer reaccionar els polítics
Els interessos econòmics aconseguiran tard o d'hora allò que malgrat la llengua i la història comunes la política ha impedit fins ara: que Catalunya i el País Valencià vagin plegats a l'hora de fer projectes i projectar-se. S'hi afegiran, perquè no podrà ser d'altra manera, les Illes Balears i també el Rosselló i Andorra. Ja tenim els Països Catalans formats de nou encara que Joan B. Casas, que és qui m'explica aquestes coses, aconsella ser molt prudent a l'hora de fer servir aquesta expressió que genera tantes susceptibilitats.
Joan B. Casas (Caldes de Montbui, 1949) és actualment el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Soci-director de l'auditoria Faura-Casas, acaba de treure un llibre, en col·laboració amb la llicenciada en ciències econòmiques Patrícia Crespo (Barcelona, 1974) que es titula L'Euram, centre o perifèria? Una perspectiva econòmica, i que ha publicat l'editorial valenciana 3i4 d'Eliseu Climent. Euram vol dir Euroregió de l'Arc Mediterrani, del qual Catalunya i València formen o formarien la part substancial. La pregunta que Casas situa en el títol el seu llibre, centre o perifèria?, planteja que si Catalunya i València es coordinessin formarien una regió central, potent, amb personalitat pròpia dins del concert europeu, que faria de contrapès a la vitalitat de les euroregions del nord d'Europa. En cas contrari estan abocades a la posició perifèrica.
Madrid, atenció, ens voldria a la perifèrica, per molt que el ministre José Blanco ara projecti l'atenció sobre València i Catalunya i sembli que aboni la construcció d'un tren d'ample europeu que uneixi les dues regions i les connecti amb Europa. Madrid és favorable a l'estructura clàssica d'Espanya: l'eix Andalusia-Madrid-País Basc. Davant el repte, Catalunya, València i les Balears han d'espavilar-se perquè no els passin la mà per la cara. O la centralitat o la perifèria, i perifèria vol dir marginalitat. L'any que ve es decideix a Brussel·les el traçat de les noves línies fèrries del futur a Europa. Catalunya i València han de moure ressorts perquè la línia que ens faria centrals sigui contemplada. També s'ha de convèncer França perquè la connexió ferroviària sigui un fet.
«Catalunya és el primer proveïdor i client del País Valencià i el País Valencià és el primer proveïdor i client de Catalunya. Tots dos exporten el 40% dels seus productes», explica Joan B. Casas. «Els uneix també un sistema industrial, fet de petites empreses que molts cops es complementen i treballen per a una de més gran, i una mateixa mentalitat a l'hora de fer negocis i veure el món.» «Sí, senyor Casas, però els polítics dels dos països, estan per aquesta feina?» «Els polítics han de rebre la pressió de la societat civil, per reaccionar.» «I la reben, la pressió?» «El meu llibre ha estat elaborat en col·laboració amb l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga de València. Tota una institució, tot un poder fàctic de gran prestigi, allí. El meu llibre no es distribuirà a les llibreries fins a la tardor, però de moment ja s'ha fet arribar a tots els consellers.» «Els consellers catalans?» «Catalans, valencians i balears.» I se'l llegiran?» «Alguns em sembla que no, però Antoni Castells segur que sí; i a València també serà llegit; li repeteixo que l'aval de l'Institut Ignasi Villalonga és molt potent.»
Joan B. Casas m'explica que alguns que han llegit el llibre li han fet observar que li falta «ànima». «Volen dir que m'he limitat als números; no hi he abocat una ideologia, la meva, que podria provocar rebuig en els sectors més anticatalans de València. La força dels números ens ha d'unir.» Si no, a la perifèria.
La portada del llibre està il·lustrada amb aquella foto de satèl·lit, feta de nit, que ensenya les concentracions lumíniques d'Europa. L'arc mediterrani brilla amb esplendor i naturalitat. Llum vol dir potència, per molt que hi hagi un ecologisme que creu que el progrés és a les fosques.
No parlem només de trens sinó també de ports. «Els de València, Tarragona i Barcelona poden ser els grans receptors dels mercat asiàtic sempre que un cop aquí les mercaderies puguin distribuir-se per Europa amb bons trens i bones carreteres.»
El discurs de Joan B. Casas és semblant al de l'ara eurodiputat Ramon Tremosa. «Anem en el mateix sentit.» Faig notar a Casas que Tremosa aspirava a formar part de la Comissió de Transports del Parlament Europeu precisament per lluitar a favor del tren València-França i n'ha quedat fora en favor d'una diputada del PNB. Casas hi veu una maniobra espanyola per posar impediments a aquest tren. «El contrapoder que l'arc mediterrani pugui representar causa a Madrid una por terrible.» «Podria ser que el PP valencià sigui un agent que treballi a favor de les aspiracions de Madrid?» «Els poders econòmics valencians i catalans han de ser més forts que totes les maniobres, si no...» La perifèria, ja l'he entès.