El TSJC vol el castellà a tota la classe si un pare ho demana
El tribunal obliga a canviar el règim lingüístic en els casos que arribin a la via judicial, però deixa a les mans de la Generalitat la distribució dels idiomes
Rigau no acatarà les mesures cautelars i recorrerà contra la interlocutòria
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va embolicar encara més el serial sobre la llengua de l'ensenyament a Catalunya en dictar una interlocutòria que obliga a introduir el castellà a tota l'aula en cas que els pares d'un dels alumnes n'hagin reclamat l'escolarització en castellà per la via judicial. Si s'apliqués aquesta doctrina, a les deu escoles a què fa referència la interlocutòria es trencaria el principi de no separar els alumnes per raó de llengua que regeix en el sistema educatiu català i que està consagrat en la llei d'educació de Catalunya (LEC).
Però, tal com passa amb altres resolucions judicials dictades anteriorment, el text és prou confús per permetre'n interpretacions oposades. Així, en la interlocutòria, de data 6 de març i feta pública ahir, el TSJC remarca que “és competència de la Generalitat” la “distribució de les dues llengües a l'aula” d'acord amb “la realitat sociolingüística del centre”. A més, contra les mesures cautelars dictades pel tribunal es pot recórrer, cosa que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar ahir mateix que faria.
En l'enèsima compareixença per valorar resolucions judicials referides a la llengua de l'ensenyament, Rigau va assegurar que no pensa aplicar les mesures dictades pel TSJC perquè “són impossibles” de complir i perquè està convençuda que el recurs de la Generalitat prosperarà. “No es pot imposar la voluntat d'un pare sobre els drets dels altres pares”, va argumentar la consellera, que hi va afegir que el seu departament continuarà aplicant l'atenció “individualitzada en castellà en els primers anys de l'ensenyament si l'infant ho demana”.
Rigau va explicar que tant la llei orgànica d'educació (LOE) com la LEC donen potestat a les escoles de triar el projecte educatiu i lingüístic que creguin convenient i que no hi ha cap resolució judicial que pugui tombar aquestes lleis. La consellera va recordar que, en el moment de la inscripció, les famílies trien el centre sabent quin és el seu projecte educatiu i lingüístic, i va rebutjar canviar el model d'immersió en català perquè: “Fa trenta anys que ens està donant bons resultats.”
LA XIFRA
LA FRASE
Terreny abonat a l'enfrontament
Després que el Tribunal Suprem dictaminés que les peticions dels pocs pares que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà no poden afectar “el sistema sencer d'ensenyament de Catalunya”, la interlocutòria del TSJC feta pública ahir introdueix un element insòlit: la possibilitat que el cas particular d'un alumne faci canviar el règim lingüístic de tota una classe.
Aquesta ordre, que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja ha avançat que no complirà, obriria la porta a un enfrontament a dins dels centres afectats per la resolució entre els pares que han demanat l'escolarització en castellà i la resta, que són la immensa majoria. Fins ara, el pretès conflicte lingüístic en l'escola catalana ha estat cosa d'una minoria, això sí, amb un notable ressò mediàtic. Segons Ensenyament, aquest curs només hi ha hagut disset sol·licituds d'escolarització en castellà.
