La discriminació del Suprem al català arriba a Estrasburg

El març del 2008, el geòleg Marc Belzunces va ser el primer objector electoral independentista, quan es va negar a anar a una mesa de les eleccions estatals. Va ser jutjat i condemnat per l'Audiència de Barcelona el 2010, però en presentar recurs de cassació a la sala penal del Tribunal Suprem se li va exigir que el traduís al castellà, tot i que altres sales del mateix òrgan ja havien acceptat i traduït originals en català. Belzunces no ho va fer; el recurs va ser declarat “desert”; és a dir, inexistent, i se'l va privar així del dret a una segona instància jurídica. Fins i tot va presentar recurs d'empara al Tribunal Constitucional, però l'octubre passat va decidir no admetre'l a tràmit.

Ara, amb l'ajut del seu equip de juristes i del grup de suport que té –i confia que amb les aportacions privades que es poden fer des d'ahir al web www.totsuma.cat–, Belzunces ha dut el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg, que no és el primer cop que rep queixes sobre l'Estat espanyol, si bé sí que ho és en un plet d'arrel lingüística. A partir de la negativa a un segon grau de jurisdicció, la defensa denuncia la violació del conveni europeu dels drets humans des de vessants diversos, com ara el dret a un procés equitatiu, a la vida privada o la discriminació per raons de llengua.

L'advocada Marta Clapés, que recorda que el dret a presentar recurs en català ja està reconegut a l'Estatut, confia que una sentència favorable seria definitiva perquè el poder judicial estatal –Tribunal Suprem, Constitucional i Audiencia Nacional– haguessin d'acceptar recursos en català sense més debat. L'expert jurista August Gil Matamala encara hi veu una altra raó: “La internacionalització del procés català és imprescindible, i dur a les instàncies internacionals els problemes per la situació de desconsideració i menysteniment de la llengua és interessant i necessari.” Això sí, si s'accepta a tràmit, fet que se sabrà d'aquí a pocs mesos, la resolució pot trigar anys.