“Més enllà dels polítics, això no té marxa enrere”

Si analitzes el que ha anat passant, que és el que he volgut fer en el llibre, arribes a la conclusió que trigarà un any, dos o deu, però que els fets que ens han portat fins aquí són els que són i no tenen marxa enrere. Catalunya serà independent per decantació o pel que sigui, però això no té aturador.

En primer lloc, i parlo del nivell intern, hi ha una estructura d'estat molt clara, que és l'escola catalana, que ja fa trenta anys que funciona i que ha fet que l'imaginari dels nens petits d'ara sigui diferent del dels nens dels anys setanta o vuitanta. Després, hi ha una generació que és la que voreja els quaranta, que no va viure la Transició i que, per tant, no té les pors d'aquella època. I, finalment, hi ha la gent gran, que ha fet un clic. El canvi de mentalitat és irreversible i fa que, més enllà de com es comportin els polítics, això no tingui marxa enrere. Entre altres coses, perquè Espanya serà incapaç de posar un projecte mínimament engrescador per als catalans damunt la taula.

És que tot aquest canvi ha vingut forçat des de baix, i impulsat sobretot per les classes mitjanes, que són les que tradicionalment han connectat més amb CiU. Mas ho veu clar quan s'adona que les tietes d'aquest país s'han tornat independentistes. Les classes mitjanes són les que empenyen tots els països, perquè són les que paguen més impostos. I aquí arriba un moment en què es cansen de pagar a canvi de res, i que a sobre els insultin cada dia des de la caverna. La sentència contra el nou Estatut és l'estocada definitiva.

Jo crec que Europa està veient cada cop més que la independència de Catalunya seria bona per a Catalunya, per a Espanya –que es posaria les piles i deixaria de ser un estat subvencionat– i per a la mateixa Europa. Ara, això no s'aconsegueix només amb bona voluntat, sinó oferint alguna cosa a canvi. Negocis, per a Europa i per als que vinguin al darrere. Perquè hi ha Europa, però si vols ser independent has d'aconseguir que et reconegui el Vaticà, que et reconeguin els lobbis jueus...

Quan les coses anaven bé, la gent anava més a la seva. Ara que van mal dades, tots mirem els polítics i els reclamem solucions. I la sensació és que tots plegats hem arribat a la conclusió que la independència és la via per fer front als problemes que tenim. La independència genera il·lusió i esperança.