Margallo creu que l'Estat té “diagnosticats” els motius de la “desafecció”
Segons ell, ve de les inversions, la llengua i cultura i el finançament,i treballen per donar-hi resposta
No veu bé un model singular, però sí un dèficit asimètric
El govern de l'Estat continua sense ni voler sentir a parlar d'una consulta a Catalunya, però és conscient de la “desafecció” existent i creu que en té detectats els motius, i amb ells les possibles solucions. Això si més no va apuntar ahir el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, en un dinar col·loqui sobre la internacionalització de l'economia organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, en què va admetre que per afrontar un diàleg “primer cal diagnosticar les necessitats de Catalunya”, o sigui, els “motius” de la desafecció. I en va citar tres: la manca d'inversió en infraestructures, la desatenció a la llengua i la cultura i el mal finançament.
Al primer, hi va replicar amb l'aposta del seu govern pel corredor mediterrani; en el segon cas, es va limitar a recordar que les ambaixades també han de difondre les altres llengües i cultures de l'Estat, “i després ja podem debatre sobre els costos”. I pel que fa al finançament, es va remetre a l'estudi del sistema actual i a les balances que està acabant l'Institut d'Estudis Fiscals abans de dissenyar un nou model que, en tot cas, creu que ha d'aspirar a aconseguir una “despesa per càpita idèntica” a totes les comunitats, ja que ara creu que “hi ha una disparitat absoluta”.
Margallo, en tot cas, va posar aigua al vi a les aspiracions del PP català, que reclama un model “singular” per a Catalunya, i va subratllar que l'acord ha de ser “entre totes les comunitats” i no pas només amb una, ja que “probablement no afavoriria ni l'afectada”. A més, tot i que l'executiu ja ha activat el procés per estudiar un nou model, ja que l'actual caduca enguany, es va mostrar partidari d'esperar que hi hagi “un marge de creixement” econòmic abans de tancar cap acord.
On sí que Margallo es va mostrar més obert a les tesis catalanes –ahir expressades pel president cameral, Miquel Valls, que va implorar que mantenir el 0,7% actual seria “molt perjudicial” per a l'economia catalana– va ser en el repartiment del dèficit que l'Estat està negociant amb la Unió Europea, a qui va criticar les polítiques adoptades fins ara per sortir de la crisi, i de qui està “convençut” que obtindrà més marge que el 4,5%. El ministre va recordar que hi ha un “grup de treball” creat per repartir-lo internament, si bé creu que “no és cap disbarat” fixar límits asimètrics entre comunitats –va posar els exemples extrems del País Valencià i Extremadura–, com passa entre els estats de la UE. Això sí, segons ell l'acord ha de ser entre tots els territoris.
LA FRASE
Crida al diàleg després de parlar amb Homs
Margallo va apel·lar a l'esperit de la Transició per resoldre els problemes polítics i econòmics de l'Estat, i, ja que ja ha estat capaç de remuntar situacions “molt més complicades” abans, va fer una crida a una “unitat” que, “perquè sigui real, ha de basar-se en el diàleg, el consens i la negociació”, va afegir.
El ministre ho va dir després d'haver “saludat” al matí el president Artur Mas al Palau de la Generalitat, i haver-se reunit amb el conseller de la Presidència, Francesc Homs, amb qui va parlar sobre les respectives lleis d'acció exterior que volen aprovar. De la conversa no en van voler donar detalls, si bé segons fonts consultades haurien arribat a un pacte de no-agressió en les tramitacions. Margallo i Homs van tractar sobretot l'avantprojecte de la llei estatal, aprovat l'1 de març amb l'objectiu de coordinar les administracions en matèria exterior, i el ministre va reiterar l'oferiment d'integrar les oficines de la Generalitat en la xarxa espanyola, si bé va admetre que l'Estatut li dóna competències per tenir-les. Margallo fins i tot va explicar que treballa perquè les comunitats puguin normalitzar “alguna forma de representació” davant les institucions europees. Homs va lliurar al ministre, al final de la reunió, un esborrany de partida de la futura llei catalana.