[D]
0
26 juliol 2009 2.00 h

Salvador Boix i Angelats

MÚSIC I APODERAT DEL TORERO JOSÉ TOMÁS

«M'agraden els toros i les sardanes, i no en prohibiria cap dels dos»

Salvador Boix és escriptor de crítica taurina i tauromàquia i apoderat del torero de culte José Tomàs. És intèrpret de mandolina i flauta travessera i ha tocat en diversos grups de música tradicional, entre els quals destaquen Lisboa Zentral Café i la mítica Orquestra Sant Martirià

Neix a Banyoles el 26 de novembre. «T'he de dir l'any?» «Home!» «És una impertinència, però te'l diré: el 1958!» Va estudiar dues carreres a Barcelona: «Quasi vaig acabar història de l'art i quasi vaig acabar el grau superior de flauta travessera.» No va acabar cap carrera perquè des del 1979 s'ha dedicat a la música professionalment. Ha actuat en centres infantils i biblioteques. Va conèixer Xesco Boix –no són parents–: «Em va voler regalar el banjo, però jo li vaig dir que no era digne de tenir-lo. Xesco Boix és imprescindible per a la cultura del país.» Ha tocat amb Josep Tero i ha gravat un disc amb Teresa Rebull. «Escolto poca música; flamenc i clàssica. Forma part del grup Lisboa Zentral Café, fundat el 1989, on toca la flauta travessera i la mandolina. Es diuen Lisboa per la ciutat i Zentral Café per un espectacle que el grup va fer fa anys, quan es deien Quintet Lisboa i que van haver de canviar. Toquen algun pasdoble: Gallito, La entrada i un de dedicat a Finito de Córdoba. Fuma i parla molt de pressa. Voldria saber si fuma havans: «Fan apoderat, eh? Doncs no fumo puros, em fan mal a la panxa.» Viu a la Barceloneta, on vol recordar que el 1834 s'hi va aixecar la primera plaça de toros de Barcelona. Va començar a escriure de toros de la mà de Mariano de la Cruz, quan el 1990 el va substituir en tres cròniques. Ha escrit dos llibres: Reflexiones sobre José Tomás i Por los Adentros. El 1990, quan ell i Lulú Martorell feien Bravos a TVE, va fer la seva primera entrevista a Joaquín Vidal, el gran cronista taurí. L'última li va fer el febrer del 2002, dos mesos abans que morís, al restaurant California, 47, de carrer Goya, de Madrid. «Joaquín és el tipus que ha fet més pels toros al món.»
Curses de braus a Catalunya
Ceret és l'únic lloc del món on em sento independentista! Hi ha la Cobla Mil·lenària; interpreten «Els Segadors» abans de començar la «corrida» i «La Santa Espina» després del cinquè toro; els «areneros» van vestits amb barretina, i no hi ha cap bandera francesa
José Tomàs
José Tomás és el millor torero de la història. Té el cap privilegiat, recursos i un valor inaudit
La feina d'apoderat
Com a músic m'he passat el dia perseguint contractes i com a apoderat, dient no podem
Lisboa Zentral Café
EstrenemLes cartes meridionals, de Josep Pla,a Torroella una coproducció entre el Festival de Músiques i el Taller de Músics

Celebra el sant el 6 d'agost, com tots els bons. És d'una família de nou germans de Banyoles, fills d'una pastisseria que va tancar fa anys.

–Heu fet pastissos?
–«Sí. A casa ningú no se'n va escapar, d'ajudar el pare. Ho vaig fer tots els caps de setmana i els estius, dels 13 als 18 anys.»
–Especialitat?
–«Xuixos i tocinillos.»
–Teníeu un germà, en Pep, mític guitarrista d'uns quants grups, al qual tothom deia Xuixo?
–«Tot ve de mi. Parles amb l'autèntic Xuixo.»
Fem l'entrevista al Plaça de la plaça de Banyoles. Demano un xuixo i el convido. Ja ha esmorzat. Beu un cafè amb gel, i fuma.
–«Sempre m'han agradat molt els xuixos. Tant, que un dia, uns meus amics van encarregar per a mi un xuixo de metre al pare... Sempre en menjo, però, com els de casa, res.»
–Banyoles és més terra de tortades.
–«Ara només en fa en Xavi Garriga, de Can Boadella... A casa, a la façana, hi havia un cartell que deia Primitiva casa de la tortada de almendras.»
–Quan vau deixar la pastisseria?
–«Per la música professional.»
–Recordo l'Orquestra Sant Martirià. Teníeu molta gràcia.
–«L'última cosa que m'ha interessat respecte de la cançó tradicional són els Pomada. Agafen les mateixes cançons del repertori tradicional i els donen el toc modern i ballable.»
– Els heu inspirat?
– «No els hem inspirat. Conec força en Carles Belda i sé que hi van arribat perquè va tenir les mateixes inquietuds. Ells hi han arribat en un millor moment comercial.»

–La Sant Martirià no va gravar mai res?
– «Seriosament res. Només vam fer bolos per aquí [les comarques gironines]. I ens vam divertir molt.»
–En Pere Gallerí va ser un èxit. Era fantàstica.
–«I l'Ai mare aneu a missa, i la Cançó de les mentides...»
–Qui les arranjava?
–«Una mica tots... era poc professional, però hi havia molta frescor. Ho vam deixar perquè cap es veia amb cor de fer-ho com a professional.»
–Potser us va faltar valor... Què és el valor?
–«Depèn... el que he de dir és la capacitat per superar la por. Però, segons el torero Luis Francisco Esplá, és el lloc on es posa José Tomás.»
–És maca... D'on us ve l'afició als toros?
–«De petit, com la majoria de gent d'aquest país, hi anava amb l'avi. A Por los adentros, que vam escriure el meu germà Jaume i jo, hi ha reproduïda una fotografia a la plaça d'Olot de l'avi amb el seu avi. El meu avi anava als toros amb 14 anys. I m'hi portava a mi amb 7. A Girona i a Barcelona. Jo i en Miquel anàvem dos cops a l'any a la Monumental: Anàvem en Teisa a Girona i en Renfe a Barcelona. Anàvem a pujar les escales d'El Corte Inglés, ens fèiem fotos amb els coloms de la plaça de Catalunya i menjàvem una sopa de peix memorable a l'extint restaurant Canaletes. I a la tarda, toros a la Monumental. »
–Qui hi vèieu?
–«Les grans figures de l'època: Curro Romero, El Viti, Paco Camino, El Cordobés... Aleshores encara hi havia toros els dijous. Recordo una corrida extraordinària a Girona amb Juan García Mondeño que després es va fer frare.»
En Jordi Soler deixa de fer fotos i parla de Paco Camino, de qui va ser concunyat.
–«Paco Camino va ser un torero extraordinari.»
–José Tomás és el més gran?
–«Sí!»
–D'ara o de sempre?
–«José Tomás és el torero més gran de la història, sense cap mena de dubte. I et parlo dels que he vist i dels que no he vist. Al llarg de la història hi ha hagut grans toreros: Belmonte era estètic, El Gallo era molt tècnic i Manolete tenia molta personalitat. En el cas de José Tomás es concentra la història del toreig sencera.»
–Expliqueu-m'ho.
–«Per raons diverses: Té el cap privilegiat, recursos i un valor inaudit. Fa honor al que és l'essència de l'art de torejar: consisteix a enfrontar-se a una bèstia indòmita, donant-li el màxim avantatge, i el torero es reserva el valor i la tècnica per dominar la cosa caòtica del toro. I es guarda també la capacitat de transcendir la qüestió tècnica i, a través de la virtut artística, emocionar. Té un compromís ètic que el fa jugar-se la vida amb una puresa que m'era desconeguda. El toreig és una qüestió de compromís d'algú que es juga la vida voluntàriament per sotmetre els imponderables. Això ens remet a la condició humana: la supervivència per sobre de les forces indomables. Per això, un s'emociona quan veu José Tomás. No és un ball folklòric.»
–En aquest punt solen sortir els defensors dels drets de l'animal i denuncien maltractaments al toro, que mor a la plaça.
–«El toro mor sempre, tret que l'indultin per fer-ne un semental. L'animal morirà sempre i no m'escandalitza, com no m'escandalitza menjar un bistec o una mica de foie gras. Entenc que els humans, ens agradi o no, som els que decidim el que en fem, dels animals: n'hi ha que serveixen per menjar; n'hi ha que serveixen per anar de cacera, i n'hi ha que serveixen per alimentar l'esperit. La gent es pot menjar un pollastre que ha malviscut tres mesos i no suporta veure morir un toro que ha viscut cinc anys com un rei i que ha estat criat per a aquesta funció. Aquests judicis morals em semblen fora de lloc. Molts humans, incapaços de veure que tots els congèneres podrien viure dignament, projecten en els animals la seva incapacitat per salvar la humanitat. És un discurs lamentable, propi del temps que vivim. Em fereix més veure un subsaharià que ha hagut de deixar el seu país per sobreviure i s'ha de dedicar al top manta, que veure una corrida o menjar un bistec. L'ecologisme de saló cau pel seu propi pes; fan servir els toros de cap de turc.»
–I els antitaurins nacionalistes catalans?
–«Eh que Banyoles és una ciutat antitaurina? I eh que Banyoles està agermanada amb Ceret? I eh que cada any donen un premi de sardanes i cobla. Jo també sóc molt aficionat a les sardanes i a la música popular, i als toros. I ara, fixa't: mentre Banyoles es declara antitaurina, a Ceret dels toros en fan un fet nacional. A Ceret és a l'únic lloc del món on em sento independentista! Hi ha la Cobla Mil·lenària; interpreten Els Segadors abans de començar la corrida i La Santa Espina després del cinquè toro; els areneros van vestits amb barretina, i no hi ha cap bandera francesa. I una altra cosa: a la Iniciativa Legislativa Popular per sol·licitar al Parlament l'abolició de les corrides de toros a Catalunya no hi diu res de les festes amb toros a les Terres de l'Ebre. Per què? Pel pes d'ERC allà baix. Esquerra toca els toros allà baix i ja no els votaria ningú més. És una mostra més de la hipocresia que impregna les propostes abolicionistes. El que no em sembla bo és prohibir. La llibertat dels ciutadans per anar a toros ha d'estar per sobre de tota aquesta discussió. I al que no li agradi , que es quedi a casa... picant uns llardons...»
–A l'altra costat, hi ha el nacionalisme espanyol.
–«Des del nacionalisme espanyol també se'n vol fer bandera a Catalunya. Ell n'està al marge i lamenta profundament el mal ús que es fa d'això. Igual que es diu que és republicà. És un mal ús polític. Mai no s'ha declarat res: és lliure, independent i torero.»
–Com arribeu a ser l'apoderat de José Tomás?
–«Perquè som amics.»
–No pas de tota la vida: Ell és de l'agost del 1975, us porteu disset anys.
–«Per casualitat, faig coses per a mitjans de comunicació sobre toros: a TVE, vaig ser corresponsal taurí d'Euskal Irratia, de Diario16, de revistes especialitzades, a La Vanguardia i a El País. M'agradava escriure de toros. El 1999 fem un reportatge sobre José Tomás a BTV i ens fem amics. Deixa de torejar el 2002; del 2002 al 2006 viu retirat, però estem en contacte i parlem de toros. I quan decideix reaparèixer, li sembla que puc ser del seu equip.»
–I us fa apoderat.
–«És un món que coneixia poc, però contractar no em ve de nou: he estat el meu propi apoderat i el de Duquende, el cantaor de Sabadell. La contractació d'artistes no és tan diferent a la del món dels toros. Com a representant musical m'he passat mitja vida perseguint contractes i ara, com a apoderat de José Tomás, em passo el dia dient que no. Són les voltes que fa la vida.»
–Toqueu la flauta travessera i la mandolina al Lisboa Zentral Café i El 26 de juliol del 2009. heu estrenat al festival de Torroella de Montgrí.
–«Estrenem Les cartes meridionals, de Josep Pla, una coproducció entre el festival, el Taller de Músics i nosaltres. Interpretem versions de temes que fan referència a les parades de Pla pel Mediterrani en el seu viatge de 1929. El repertori és farcit de versions de temes d'autors de diversos països del Mediterrani. Serem al Festival de Cadaqués deu dies en una glorieta. I ara preparem un espectacle sobre Pepe Carvalho, per al 2010.»
–Teniu contractes?
–«Estem en crisi, aquest any ens ha baixat la feina.»
–Us ha vingut a veure José Tomàs?
–«Sí. Va venir a Tremp. És collonut! Saps com es tradueix Tremp en castellà? Temple: un terme tan taurí...»
–Per què no se'l pot entrevistar?
–«Perquè viu tan centrat en el seu món, perquè no té temps ni en vol tenir. No vol desviar-se de la seva vida privada austera. No vol que res el destorbi del seu entrenament espartà.Ell, amb aquesta actitud, reivindica que hi ha vida més enllà dels mitjans. No hi ha res millor per explicar la seva obra que la seva actuació al ruedo. No viu en una bombolla: està el corrent del que passa al món.»
–El protegiu?
–«Ell s'aïlla sol i algú ha d'atendre els mitjans. El telèfon de José Tomàs és el meu.»
–Per què no televisen curses de braus amb José Tomás?
–«A moltes ferias importants, Abril de Sevilla i San Isidro, de Madrid, per contractar els toreros els obliguen a deixar-se televisar. I el José Tomás no hi està d'acord. José Tomás pensa que és ell qui ha de decidir si es deixa televisar i en quines condicions. Ell no està en contra de la tele, però no accepta imposicions de ningú. I això lliga amb algunes crítiques taurines i explica coses que tenen a veure amb interessos multimilionaris de la tele i els toros.»
– Malgrat no entrar-hi la tele, hi ha imatges penjades a youtube.
– «No m'agrada, perquè s'està jugant amb els drets d'imatge d'un senyor: és prohibit.
– Són de mala qualitat i ho fa molta gent amb el mòbil?
– «No em fa excessiva gràcia.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a