Iniciativa reforça la seva estratègia cap a l'estat propi
El congrés pacta una resolució perquè els catalans puguin triar si es volen constituir com a estat propi i després es decidiria la relació amb Espanya
Joan Herrera fa una crida a articular una gran alternativa d'esquerres
L'estat propi entra de ple en l'ADN d'Iniciativa. Els ecosocialistes ja assumeixen aquesta opció com a prioritària i minimitzen la via directa cap al federalisme en el full de ruta que s'està gestant aquest cap de setmana en la desena assemblea de la formació, a Viladecans. Un congrés que també ha servit per entronitzar Joan Herrera i Dolors Camats com els colíders de l'organització i per reforçar el discurs sobre l'articulació d'un front ampli d'esquerres per combatre les polítiques d'austeritat.
Aquest compromís amb el sobiranisme s'ha visualitzat a través de diversos aspectes. Per començar, una resolució, que s'ha d'aprovar avui, en què es remarca la necessitat de celebrar la consulta per decidir si Catalunya vol ser un estat propi o no. A més, la pregunta ha de ser “clara i inequívoca”, és a dir, amb una resposta de “sí” o “no” i, per tant, queda descartada la possibilitat d'una tercera opció, la federalista, com algun cop havia proposat ICV. Llavors arribaria la segona fase del procés, quan el nou estat català podria escollir “lliurement” la seva relació amb l'Estat espanyol. I la fórmula pot ser federal, confederal o independent en el marc de la UE.
Un altre pas endavant en l'àmbit nacional serà la creació d'un grup de treball intern, que haurà d'elaborar les propostes que es defensaran en el pacte nacional del dret a decidir i en la comissió parlamentària, i que formularà el redactat de la pregunta del referèndum. En la ponència política també es va més lluny i es recorda que l'estat propi independent pot ser una alternativa al federalisme ateses les “enormes dificultats” d'aquest últim projecte. Segons ICV, la consulta s'ha de fer aquesta legislatura, però sense cotilles ni “presses”. Per aquest motiu, no es marquen l'horitzó del 2014; sí que ho fa, en canvi, el pacte d'estabilitat entre CiU i Esquerra.
L'altre vessant, el social, el que sempre ha potenciat Iniciativa, es basa en un nou procés constituent de partits, moviments socials i sindicats per tal de teixir un front d'esquerres que pugui guanyar. “Els nostres valors estan en disposició de ser majoria”, va destacar Herrera, que va advocar per una nova manera de fer, que ajudi els sectors més necessitats i no la banca, i va criticar el joc d'aquells que només centren els esforços a minimitzar el sostre de dèficit, quan, segons el coordinador d'ICV, el que haurien de fer és aturar les retallades. Aquesta plataforma podria tenir la seva primera oportunitat en les eleccions europees del 2014 amb la unió d'organitzacions de diversos països per lluitar contra “Merkel” i el “Banc Central Europeu”. Els dirigents d'ICV es fixen en països com ara l'Uruguai i el Brasil, que han teixit grans coalicions, i la Syriza grega. Precisament alguns representants d'aquestes formacions van participar en l'assemblea del partit a Viladecans, que va reunir més de 900 delegats.
LES FRASES
Josep Vendrell, secretari general
L'actual diputat d'Iniciativa, Josep Vendrell, assumirà la secretaria general. Un càrrec que ocupava fins ara el líder dels ecosocialistes, Joan Herrera, i que en teoria havia de desaparèixer, però al final la nova direcció ha decidit mantenir-lo per reforçar l'estructura que estarà per sota dels coordinadors, el mateix Herrera i Dolors Camats. Durant el tripartit, Vendrell va ser secretari general del Departament de Relacions Institucionals i Participació de Joan Saura i s'encarregava de l'apartat de memòria històrica. Al costat de Vendrell, es mantenen com a dirigents forts Lluís Moreno, que continua com a responsable d'organització, i Laia Ortiz, que també seguirà com a portaveu. En la nova comissió executiva desapareix la figura dels vicepresidents i hi haurà una cinquantena de membres, vint dels quals formaran part del nucli coordinador. Altres noms destacats són Lluís Tejedor, Núria Buenaventura i Joan Coscubiela. Entre els que perden pes, però que continuaran a l'executiva, hi ha l'exvicepresident Jordi Guillot i l'expresident Joan Saura, com estava previst. Un Saura que va rebre tot el suport de la militància, perquè el seu informe de gestió es va aprovar a la búlgara, amb només nou abstencions, i la resta, tot vots favorables. L'executiva es va ratificar amb el 81% de suport.
