Ripoll, rius i seguretat

A l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) dimarts al vespre li devien xiular les orelles. En el ple municipal de Ripoll, l'aprovació inicial –per segona vegada– del pla especial d'infraestructures hidràuliques dels rius Ter i Freser i una recent polèmica pels usos de la sèquia Molinar van situar l'organisme governamental que vetlla pels nostres rius en el punt de mira de les crítiques de regidors, sense distinció de colors polítics.

Pel que fa al pla especial, la raó d'aquest malestar rau en que, per aprovar el document, l'ACA demana una sèrie de modificacions en estructures arquitectòniques, a fi de minimitzar els efectes d'un aiguat, que l'Ajuntament, però, no es veu amb cor d'aplicar perquè són caríssimes o perquè compliquen molt el desenvolupament urbanístic de la ciutat. El 2008 es va fer la primera aprovació inicial d'aquest pla, pensat perquè fos integrat al nou pla general. Tres anys més tard l'ACA va emetre un informe en què demanava els canvis que són la causa de l'enrenou i es va haver de redactar un altre document perquè passés altre cop pel ple. En aquesta segona versió s'ha procurat complir les peticions de l'ACA, però fins a un cert punt. Hi ha qüestions que el consistori considera que no es poden assumir. Es demanava, per exemple, que l'altura del pont de Castell d'Adral sobre el riu augmenti dels 6,60 metres actuals a 9,10 metres. Aquest canvi –explica el regidor Xavier Cima– obligaria a elevar també les cotes de la via del tren i dels carrers de la vora. Un altre cas: el parc botànic, inclòs en el pla especial per desenvolupar la Devesa del Pla, s'hauria de refer i baixar-lo al nivell del riu, cosa que encariria molt tot el projecte. “No es té en compte que en el pla especial de la Devesa ja es preveuen uns murs de defensa de molta envergadura, que farien molt difícil que una riuada els superés”, argumenta el regidor. De retruc, si es rebaixés la cota del parc botànic, s'hauria d'eliminar el cèlebre pont de Calatrava perquè els estreps actuals ja no servirien. L'ACA també voldria que se suprimissin unes rescloses que resulta que estan en actiu i donen servei a unes quantes empreses. “Ens demanen unes mesures que hipotequen la ciutat en els àmbits econòmic i social –ha manifestat Cima a aquest diari–. El factor hidràulic ha de ser un factor més a tenir en compte a l'hora de projectar la ciutat; no ens pot condicionar la resta. Si no, a Ripoll no faríem res, hauríem de muntar la ciutat al Catllar [una muntanya del municipi].”

“És un document digne de ciència-ficció”, va etzibar en el ple de dimarts el portaveu del PSC, Enric Pérez, referint-se a l'informe de l'ACA. “A Arenys de Munt la riera fa de carrer principal i no passa res”, va comparar l'alcalde, Jordi Munell (CiU). “A Cadaqués, l'aparcament públic més gran és al llit de la riera, i els ho permeten”, va fer notar Teresa Jordà (ERC). Excepte els republicans, que van votar “no” perquè no havien tingut temps d'estudiar el nou document, tot el consistori (CiU, el PSC i el regidor no adscrit, Xavi Fernández) va donar el vistiplau al pla especial, en espera que el període d'al·legacions permeti millorar-lo.

L'altre motiu de fricció entre l'Ajuntament de Ripoll i l'ACA és la clausura temporal de la sèquia Molinar (original del segle XI) que l'agència va ordenar fa algunes setmanes, perquè suposadament la canalització deixa el Freser sense l'aigua suficient perquè determinats peixos hi puguin sobreviure. El cas va donar peu a comentaris a l'estil de “si fa mil anys hagués existit l'ACA, no s'hauria donat permís per fer la sèquia” (Jordi Munell) o “els monjos van ser els que van construir la sèquia i eren força més savis que els tècnics de l'ACA” (Teresa Jordà), D'aquí a uns quants dies l'Ajuntament i l'ACA es reuniran per aclarir-ne el futur.