El català interessa més a vuit països estrangers que a l'Estat espanyol

Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units, Sèrbia, la República Checa i Hongria: aquests són els vuit països on, segons l'informe de política lingüística del 2011, que va presentar ahir el conseller de cultura, Ferran Mascarell, hi ha més presència del català. L'Estat espanyol se situa en la novena posició, amb quatre universitats on s'imparteix el català i 187 estudiants.

La quantitat dista molt de la situació que, per exemple, es viu a Alemanya, on 1.463 joves estudien el català i 24 universitats l'imparteixen. “Comunitats com la d'Alemanya reconeixen la realitat de la llengua i la cultura catalanes amb més comoditat que altres universitats infinitament més pròximes”, va afirmar Mascarell. En aquest sentit, segons el mateix conseller, “el govern estatal incompleix sistemàticament l'article 3 de la Constitució, en què s'afirma que la riquesa de les modalitats lingüístiques és un patrimoni cultural a respectar i protegir”. En total, la llengua catalana s'imparteix a 119 universitats estrangeres i 7.029 estudiants estrangers l'aprenen.

No resulta estrany, per tant, que demà passat mateix, les Corts d'Aragó votin una proposta del PP i el Partit Aragonès que canviarà el nom del català que es parla a la Franja de Ponent, pel de Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental). La resta de grups polítics hi votaran en contra.

Respecte a l'ús de les llengües catalana i castellana, l'informe mostra que el 96,3% de la població adulta entén el català, el 80,5% el sap parlar i el 65% el sap escriure. Quant a la llengua castellana, el 100% de la població adulta l'entén i el sap parlar. A més, des del 2007, el nombre de persones que utilitzen el català com a llengua habitual ha crescut de 430.000, i s'ha convertit així en la novena llengua d'Europa, al davant del grec i el portuguès. “Probablement hi hagi una certa voluntat de dividir la societat catalana i de confrontar el català amb el castellà, quan la llengua catalana té una salut creixent positiva, i la castellana té una magnífica salut a Catalunya”, va afirmar Mascarell. A més, hi va afegir que “la principal pedra que té avui dia la llengua catalana no és la societat catalana, sinó l'actitud de l'Estat i els partits espanyolistes, que juguen la carta d'un model en què les llengües no tenen el mateix valor ni la mateixa riquesa”. L'informe constata que l'únic àmbit en què descendeix l'ús del català és en el de la justícia: les sentències han passat del 20,1% l'any 2005 al 13,1% el 2011.