No paren de moure's

La Setou no s'ho posaria, que ja té els seus anys i un altre estil de vestir, però li agrada molt el disseny que ha fet la Rosa: “És molt bonic per a una noia jove”, diu mentre desplega una original minifaldilla que harmonitza els colors vius de les teles africanes amb el inconfusible blau texà, i hi dóna, certament, un aire ben atractiu de moda intercultural. Al número 30 del carrer Joan Maragall de Llagostera hi ha la botiga Dinkiraà, on s'exposen i es venen diversos productes elaborats per artesans locals i on té la seva seu la cooperativa de treball associat i d'inserció Idària, promoguda per l'ONG pel desenvolupament Llagostera Solidària, amb l'objectiu d'impulsar la integració social i laboral del nombre creixent de persones en risc d'exclusió.

Fent honor al seu nom (dinkiraà significa ‘punt de trobada' en llengua mandinga), aquest indret vessa d'esforç, imaginació i empatia entre una colla de veïns que no paren de moure's per plantar cara al fantasma de l'atur, que ja atrapa el 16% dels més de 8.000 habitants del municipi. A l'interior, la mestra Rosa Rovira dibuixa idees; la modista Paquita Nicolau aporta els seus coneixements en patronatge i confecció; Setou Sumareh i Fatoumata Dukuré, originàries de Gàmbia, ensenyen la tècnica del suande, un brodat amb llana típic del grup sarahule; la Txell, la Mertxe, la Habisatou i en Bamary també participen del curs de costura, els resultats del qual són ben visibles en l'espai d'exposició al públic a cura de la també voluntària Maria Llosent: coixins adornats de flors, plantes i ocells; cortines de vistosos traçats geomètrics; bosses del pa i bosses diverses, estovalles, pareos, vestits, faldilles i minifaldilles...

És una iniciativa que comença a obtenir els primers beneficis i, sobretot, com indica Paquita Nicolau, fent metàfora del seu ofici, “contribueix a cosir amb petites puntades de solidaritat aquest món esparracat per la crisi”. Rosa Rovira, que ha estat la impulsora del projecte després de constatar in situ “l'extraordinari art manual” de les dones sarahules, destaca el seu sentit de la responsabilitat i de la dignitat: “Aprenem les unes de les altres i ens mantenim actives per superar un moment tan difícil. Fem una aposta econòmica i de cohesió.”

Setou té clar que el més important és no rendir-se, i que hone, hone, de mica en mica, els productes s'introduiran al mercat. Al seu costat, Rafael Villena, president de Llagostera Solidària, explica que aquesta associació, amb més de deu anys d'experiència en cooperació a Gàmbia, el Senegal i Nicaragua, ha decidit ampliar el seu camp d'acció i destinar energies i recursos a la població local més castigada: “Som conscients que l'atur és l'enemic que no tan sols pot matar d'inanició física, sinó de fatiga anímica i d'anul·lació progressiva de les pròpies capacitats”, remarca.

La cooperativa Idària va néixer amb la voluntat d'afavorir la contractació de treballadors inscrits a la borsa de treball municipal oferint-se a l'Ajuntament com a empresa de serveis amb la idea que prioritzi donar feina als aturats del poble. El resultat fins al moment? El té ben quantificat Joan Claramunt, tècnic d'electrònica que fa les funcions de gerent de la cooperativa: dues hores a la setmana per a un repartidor de cartells, tres hores per a una traductora de l'àrab al català i un mes per a dues persones netejant el perímetre de seguretat d'una urbanització. També arriben encàrrecs d'empreses i de particulars: un paleta i un manobre per reformar una casa, una remesa de 56.000 taps de Domingo Pascual Carbó, la neteja de l'escala d'un parell d'edificis i, a l'estiu, del càmping Valldaro de Platja d'Aro.

Des d'Idària esperen una implicació més gran de l'Ajuntament per a una qüestió d'optimització de recursos: “Si dóna feina als seus propis aturats, podrà reduir despesa en l'àrea social”, argumenta Villena.