“Comparar nazis i catalanistes és estúpid i infantil”
La directora del Museu Jueu de Berlín reclama un “pacte ètic” per posar fi a aquesta mena de comparacions
La directora de programació del Museu Jueu de Berlín considera “estúpid” i una “provocació molt simple i infantil” que es compari el nacionalisme català amb el nazisme. En una entrevista a l'ACN, la directora de programació, Cilly Kugelmann, reivindica que es “prohibeixi legalment aquesta incitació a l'odi” perquè “fa patir algunes víctimes”. Kugelmann reclama “al més alt nivell un pronunciament ètic” que “deixi clar que aquesta societat no vol aquest tipus de llenguatge”.
“És una provocació molt simple i infantil que fa patir algunes persones, però crec que en general és tan estúpida que tothom, fins i tot les víctimes, la rebutgen perquè és una generalització ximple”, critica Kugelmann. A més, la sorprèn que a l'Estat “s'utilitzi el terme nazi, que no va ser un problema a Espanya sinó a fora, en comptes de dir franquista, que seria l'acusació més pròpia”.
Temps i perspectiva
Directora de programació del Museu Jueu de Berlín des del 2002, Kugelmann creu que l'Estat espanyol “necessita distància” per poder-se reconciliar amb el seu passat, perquè “la generació que va formar part del franquisme, que ara es considera criminal” encara viu i “mai no farà autocrítica”. “És qüestió de temps”, “la segona o tercera generacions posteriors als testimonis han d'interpretar la història amb llibertat, de manera diferent”, mentre que els que van viure el franquisme “no el criticaran perquè es criticarien a ells mateixos”, opina. I defensa que a l'Estat hi hauria d'haver “museus d'història contemporània sobre el franquisme i què va significar per a la gent que el va patir, quins crims es van cometre i com ho porta la societat postfranquista”.
Kugelmann considera que “prendre mesures legals” contra el llenguatge d'incitació a l'odi “podria ajudar”. “Prohibir-lo per llei no vol dir que desaparegui ni servirà per reeducar la gent”, que “en l'esfera privada” pot fer el que vulgui, però sí que “és positiu” en la mesura que la societat “fa un canvi i diu que el llenguatge d'incitació a l'odi no és acceptable”, explica.
Obert el setembre del 2001, el Museu Jueu de Berlín ha rebut 7,2 milions de visites en els seus primers deu anys de funcionament, especialment de joves (el 34% del seu públic té entre 20 i 29 anys). Només l'any passat, 36.000 ciutadans de l'Estat espanyol (un 5% del total) van visitar-ne l'exposició permanent, de més de 3.000 metres quadrats. Un de cada sis turistes espanyols que viatgen a la capital alemanya hi entren.
Cilly Kugelmann (Frankfurt, 1947) va marxar a Israel el 1966, va treballar en un quibuts de Galilea i va estudiar història i història de l'art a la Universitat Hebrea. El 1971 va tornar a Alemanya, va estudiar ciències de l'educació, sociologia i psicologia, i del 1986 al 2000 va treballar al Museu Jueu de Frankfurt com a comissària i responsable dels programes d'educació i de relacions públiques.
Homs: “L'acte amb la División Azul, patètic”
El govern considera “patètic” i “una exhibició d'ignorància lamentable” que la delegada del govern de l'Estat a Catalunya, María de los Llanos de Luna, participés l'11 de maig en un acte en què es va homenatjar la División Azul, i que després “no hi hagi hagut ni el més mínim esforç de rectificació”. Segons Homs, actes com el que va protagonitzar De Luna i la posterior negativa a rectificar “són els que escandalitzen Europa, que no entén aquesta frivolitat sobre qüestions històriques que cal tenir presents perquè no tornin a ocórrer i no fent homenatges”. Tots els partits, menys el PP i Ciutadans, van demanar la destitució de la delegada.