Economia

L'oportunitat del ‘crowdfunding'

El micromecenatge no només s'ha presentat com una via interessant per finançar emprenedors sinó que en genera de nous a través de les plataformes que el gestionen

Es va donar a conèixer com a via per captar recursos per a projectes del sector cultural, però poc a poc el crowdfunding o micromecenatge s'obre pas com una opció atractiva al finançament d'emprenedors. El tancament de l'aixeta de crèdit anima un sector incipient encara a l'Estat espanyol però que té ja un cert recorregut als països anglosaxons i que la Unió Europea vol potenciar com a solució als problemes de finançament de les pimes.

Segons dades del mateix sector, el 2011 les plataformes de crowdfunding van canalitzar 1.500 milions de dòlars al món i la previsió és que enguany es pugui duplicar aquesta xifra. Paral·lelament creixen les plataformes que canalitzen aquests recursos i esdevenen, en si mateixes, font d'emprenedoria. A l'Estat espanyol n'hi operen una desena, bona part amb seu a Catalunya. És el cas per exemple de Nestarter, operativa des del gener. La plataforma té set projectes d'inversió oberts -bàsicament de negocis 2.0- i amb necessitats de finançament que van dels 2.000 als 17.000 euros. “Volem ser el substitut de les caixes d'estalvis”, destaca un dels fundadors, Álvaro Pino. Nestarter vol assolir els 10.000 usuaris “i llançar un bon projecte a la setmana”, destaca. L'emprenedor explica que la plataforma no només és una eina útil per aconseguir finançament sinó que també “ajuda a tenir una valoració realista del teu projecte”.

En aquesta mateixa línia Alexis Vegas i Sergio Torribas van crear la plataforma Nuuuki.com. Els dos emprenedors es van conèixer a Londres i van idear el negoci arran d'una visita molt inesperada. “Un dia van picar a la porta del pis de l'Alexis uns emprenedors explicant que tenien un projecte entre mans i que buscaven finançament, anaven porta a porta”, explica Torribas. D'aquella experiència va sorgir la idea de crear un portal que facilités el contacte d'emprenedors amb petits inversors. Des del febrer Nuuuki ja ha rebut més de 450 projectes que busquen finançament i ha signat un acord amb Sonar Ventures per canalitzar la tria de projectes. “Volem que tots els que es pengin a la plataforma aconsegueixin el finançament que busquen i per això fem una tria molt acurada”, apunta l'emprenedor. En aquesta primera etapa Nuuuki llança sis projectes de negoci d'àrees molt dispars i amb necessitats de finançament que van des dels 18.000 euros als 115.000 euros. “Mantindrem aquesta primera selecció dos o tres mesos i a partir d'aquí anirem renovant amb nous projectes”, destaca Torribas.

Una aposta singular és la d'Emprendelandia. Els seus promotors, Isaac Quesada i Marta Rak van muntar la plataforma després de comprovar en primera persona les dificultats d'accés a finançament en intentar llançar un altre negoci. El que diferencia Emprendelandia és que vol estar oberta a qualsevol tipus de projecte, fins i tot els més tradicionals, com la posada en marxa d'un restaurant, i que a canvi de l'aportació de diners els emprenedors no ofereixen participacions sinó recompenses no monetàries. “I al mateix temps volem ajudar a crear nous llocs de treball”, diuen Quesada i Rak. Per això cada projecte publica els llocs de feina que generarà. Emprendelandia ha publicat els seus primers projectes tot just fa un mes.

MODA O CANVI ESTRUCTURAL.

Si bé el sector admet que la crisi i les restriccions al finançament bancari han impulsat la via del crowdfunding els responsables d'aquestes plataformes diuen que aquest model ha arribat per quedar-se. “La gent parla del crowdfunding com d'una moda, però la crisi ha ensenyat a estalviar i a buscar maneres de finançament menys arriscades i això no canviarà quan arribi la recuperació econòmica”, destaca Torribas. També Quesada i Rak apunten a l'efecte d'aquest canvi de mentalitat i també al canvi en el model de negocis. “Els que estan basats en la col·laboració guanyen un públic cada vegada més ampli”, expliquen.

Particulars que donen préstecs a pimes

B.R

Un pas més enllà del crowdfunding hi ha el crowdlending, en altres paraules, préstecs de particulars per a empreses. Ja no es tracta d'invertir diners en start-up a canvi d'accions i amb la previsió d'un rendiment a futur a través de dividends o de plusvàlues amb la venda d'accions, sinó de deixar diners a empreses amb un cert recorregut a canvi d'un tipus d'interès pactat. És la proposta que acaba de posar en marxa la plataforma Arboribus, un projecte totalment pioner a l'Estat fundat per Carles Escolano i Josep Nebot i que tot just acaben de tancar la seva primera ronda de finançament amb una ampliació de capital de 120.000 euros que ha suposat l'entrada de vuit nous inversors.

SEIXANTA PETICIONS.

Arboribus va iniciar la tasca comercial aquest gener i ja té 200 inversors registrats i ha rebut 60 sol·licituds de préstec. La previsió dels emprenedors és iniciar la primera subhasta de préstec els pròxims dies. “Ja hem preseleccionat dos projectes d'entre tots els rebuts i estem esperant a tenir-ne un tercer abans d'obrir el procés”, expliquen. Els dos seleccionats són de pimes del sector del packaging que volen contractar préstecs de 25.000 i 30.000 euros respectivament per finançar la compra de maquinària o projectes d'expansió. Aquest és de fet el perfil a què s'adreça el primer préstec que comercialitza Arborius, amb una quantia que pot anar dels 10.000 als 100.000 euros, una amortització de fins a cinc anys i dirigida a SL o SA amb més de dos anys al mercat. L'objectiu a mitjà termini, expliquen Nebot i Escolano, és obrir línies de préstecs també per a autònoms.

Un cop oberta la subhasta els possibles inversors ofereixen diners (a partir de 20 euros) a un determinat tipus d'interès, la plataforma ordena aquestes propostes i les presenta a l'empresa. Arboribus apunta que la rendibilitat mitjana que pot generar als inversors es mou entre el 6% i el 10%. “Amb l'avantatge que aquí pots pactar cobraments mensuals i per tant des del primer mes reps un rendiment a la teva inversió”, destaquen. En l'altra cara de la moneda, però, hi ha el risc d'impagament. “Evidentment el risc és més alt que posant els diners en un fons garantit, però la mora en mercats amb més experiència, com l'anglès, se situa al voltant del 2% i la tria dels projectes que llancem ha estat molt exhaustiva”, apunten. A més els emprenedors destaquen “que a banda d'aconseguir bons rendiments es contribueix a fer país”. En qualsevol cas i amb l'escàndol de les preferents pel mig, els fundadors d'Arboribus admeten que es tracta d'inversions adients per a gent amb cultura financera “que entengui el risc”, i per això rebutgen donar entrada a inversors amb poca formació o d'edats avançades.

L'objectiu que s'han marcat aquests emprenedors és el de tancar cinc operacions d'aquí fins a l'octubre. En un futur els agradaria “poder canalitzar préstecs ICO” però per a això cal “que la legislació defineixi molt bé les regles de joc d'aquest sector”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.