La dessalinitzadora del Prat només pot funcionar al 70%
S'han detectat deficiències tècniques que limiten el seu rendiment i que ara analitzen l'ACA i les empreses constructores
Des que va entrar en servei el 2009, no ha funcionat més enllà del 60% de la seva capacitat
La dessalinitzadora del Prat de Llobregat només pot funcionar fins al 70% del rendiment previst inicialment perquè s'han detectat deficiències tècniques que la limiten, segons va informar ahir Televisió de Girona. Tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i de les empreses constructores estan valorant l'abast del problema per buscar-hi una solució. Aquest imprevist tindria, en cas de sequera, efectes molt importants per a la captació de l'aigua del Ter, però ara mateix les reserves dels embassaments garanteixen l'abastament fins a l'estiu del 2014. La dessalinitzadora, inaugurada el 2009 i projectada per donar servei al 60% de la població de Catalunya, fins ara no ha hagut de funcionar per sobre del 60%.
L'ACA, que ha admès el problema, ha explicat que la instal·lació està en període de garantia, i diu que ja s'està en negociacions amb l'UTE –Agbar, Degrémont i ACS– per resoldre aquestes deficiències. L'ACA, però, situa ara mateix aquesta situació en el marc d'una relació entre contractista i promotor i, a més, descarta recórrer a la via judicial perquè es resolguin les parts de l'obra mal executades.
Deficiències
Les deficiències que s'estarien avaluant afectarien vàlvules i dipòsits. Això comportaria que en el supòsit que la dessalinitzadora hagués d'entrar en servei amb motiu d'una sequera extrema –com la que va afectar Catalunya els anys 2007 i 2008–, no podria treballar més enllà del 70% de la seva capacitat.
La dessalinitzadora del Prat havia de ser una de les grans solucions per garantir l'abastament d'aigua potable a l'àrea metropolitana de Barcelona. El cost de la instal·lació va ser de 230 milions d'euros, i havia de garantir una quarta part de l'aigua que es consumeix a Barcelona.
Limitacions
Les limitacions de la dessalinitzadora han estat evidents des que va entrar en funcionament perquè el cost energètic de dessalinitzar aigua és molt més gran que no pas el cost de portar-la del Ter i el Llobregat. Per això, i des d'aleshores, majoritàriament la planta ha funcionat al mínim. Una cosa, però, és que funcioni al mínim pel cost i l'altra que, per un problema de no fer-se correctament, no pugui subministrar els 60 hectòmetres anuals per als quals es va projectar.
Aquesta instal·lació es va inaugurar el 20 de juliol del 2009, i en aquell moment va ser la més gran d'Europa per a abastament urbà ja que donava servei al 60% de la població de Catalunya.
LES XIFRES
No dependre dels embassaments
La dessalinitzadora del Prat de Llobregat es va planificar i construir amb l'objectiu d'aconseguir que el sistema Ter-Llobregat no depengués exclusivament de l'aigua dels embassaments. Aquesta dessalinitzadora es va projectar per subministrar uns 200 milions de litres d'aigua al dia o, el que és el mateix, 60 hm³ d'aigua a l'any. El sistema que es fa servir és d'osmosi inversa i disposa d'emissors submarins de 2.200 m de longitud.
El cost energètic en aquesta planta havia de ser, segons el projecte, cinc vegades inferior al de les plantes que s'havien construït durant la dècada dels vuitanta del segle passat. L'índex de conversió es va planificar del 45%; és a dir, de cada 100 litres d'aigua de mar captada s'haurien d'obtenir 45 litres d'aigua dessalinitzada.
La primera planta dessalinitzadora de l'Estat espanyol es va construir el 1965 a Lanzarote. La planta més gran del món és als Emirats Àrabs i disposa d'un sistema de destil·lació amb el qual pot arribar a produir 300 milions de metres cúbics d'aigua a l'any.