Llengua i pensament
La decisió de Neymar de parlar en català
i de voler aprendre'l l'hem de veure com un acte de normalitat que, evidentment, l'honora, igual que a Silvinho i d'altres que l'han volgut aprendre
Mentre esperava rebre el correu mensual d'aquest diari que m'anuncia el dia de publicació del meu article, anava observant i analitzant l'actualitat en els diferents àmbits: el català a la Franja, la presentació de Neymar al Camp Nou i les seves primeres declaracions en català i la participació de Dyango en el concert independentista del 29 de juny. Notícies d'actualitat que tenen un denominador comú, la llengua, que es pot estirar com un cabdell de llana per veure'n el pensament, les idees, que tenen una evolució natural, al ritme del país. Vegem-ho:
Lapao. El 9 de maig les Corts d'Aragó van aprovar una llei que desprotegeix i ridiculitza el català de la Franja d'Aragó, i és que amb la nova legislació es fa desaparèixer la denominació historicocientífica de català per dir-ne Lapao (llengua aragonesa pròpia de l'Aragó oriental). Amb aquest acte polític de les Corts no es pretén altra cosa que fragmentar, dividir i folkloritzar tot allò que soni a català o nació catalana. Ens trobem, doncs, davant una acció política i una clara reacció catalana on llengua i pensament es donen la mà, però no caurem en provocacions tan absurdes i recuperarem el sentit comú.
Neymar. El 3 de juny més de 56.000 seguidors rebien el brasiler Neymar al Camp Nou, i el jugador responia amb uns tocs de pilota i també de català, conscient de la importància que té a Catalunya. El mateix jugador va declarar que se'n surt molt més bé en català que en castellà. Automàticament, Ernesto Sáenz de Buruaga, de la COPE, va dir: “Això només és futbol, i el llenguatge universal es diu gol.” Rere una pilota i uns jugadors hi ha un equip, i uns colors, i uns seguidors, i uns sentiments expressats amb el lema “Més que un club”. La decisió de Neymar de parlar en català i de voler aprendre'l l'hem de veure com un acte de normalitat que, evidentment, l'honora, igual que a Silvinho i d'altres que l'han volgut aprendre. Un xaval de 20 anys ho ha entès més de pressa que tot un Estat espanyol. És una llàstima que Messi, el millor jugador del món i parit a la Masia, no hi digui quatre frases, però esperem que l'adaptació tècnica del brasiler a la disciplina blaugrana li encomani l'entusiasme per l'ús del català. De moment, la primera pugna l'ha guanyat Neymar.
Dyango. El cantant català Dyango, que participarà en el Concert per la Llibertat, va reclamar el dimecres 5 de juny la independència de Catalunya durant el programa Más claro, agua, que s'emet a la cadena 13TV. L'entrevistadora li diu: “A mi em sembla preocupant que vostè participi en aquest concert per la llibertat de Catalunya.” I Dyango li contesta: “No crec que s'hagi de preocupar gaire. Espanya és una cosa, i ara que coneixem la realitat de Catalunya, ho veiem des d'un altre prisma.” Una mostra més que l'exportació de l'espanyolitat no ha d'estar renyida amb la defensa de la independència d'una nació com és Catalunya.
Aquestes tres notícies corroboren que llengua i pensament evolucionen constantment: les idees o els sentiments vers una cultura i un país no són elements estàtics que ens hagin de lligar per sempre a un estat que una majoria no vol. Tothom té la necessitat vital d'evolucionar i de canviar, perquè mai no és tard si el resultat d'aquest canvi és refermar la unitat de la llengua, lligar sentiments esportius i nacionals i, en definitiva, sumar persones a favor del dret a decidir. I és que “en som molts més dels que ells volen i diuen”.
