El govern de l'Afganistan es rebel·la contra els Estats Units
Karzai suspèn les negociacions sobre seguretat després que Washington anunciï l'inici de converses amb els talibans
Diu que només serà present en un procés de pau amb els insurgents si es fa sota control afganès
El govern afganès va reaccionar ahir amb duresa a l'anunci dels Estats Units d'iniciar converses directes amb els talibans. Primer va anunciar la suspensió de les negociacions amb els EUA per a un acord sobre seguretat. Un acord considerat clau pel futur de l'Afganistan, ja que tenia com objectiu garantir l'estabilitat del sistema polític local un cop les tropes internacionals hagin completat la retirada del país asiàtic, el 2014. La presidència afganesa va justificar la suspensió d'aquestes negociacions per les “contradiccions entre els actes i les declaracions de Washington respecte al procés de pau”. En segon lloc, va amenaçar de boicotejar les converses de pau amb els talibans excepte en el cas que el procés “estigui sota control afganès”.
Una i altra reacció reflecteixen el malestar del president afganès, Hamid Karzai, per la decisió dels EUA d'iniciar les negociacions de pau a Doha, la capital de l'Emirat de Qatar, amb una reunió entre una delegació nord-americana i una d'insurgent, sense la presència del govern de Kabul. Segons fonts locals, l'administració afganesa no va ser informada de la convocatòria d'aquesta primera reunió, que tindrà lloc avui, la qual cosa mostra la tensió que l'anunci del procés negociador ha generat entre Washington i Kabul. Unes tensions que el president dels EUA, Barack Obama, va dir que ja preveien. Tot i això, Obama va defensar des de Berlín els plans del seu govern d'obrir negociacions amb els talibans. Fins a l'anunci de les converses de Doha, el moviment talibà sempre havia rebutjat negociar amb el govern de Karzai, al qual no reconeix i qualifica de “titella” dels EUA, i havia reclamat un procés de negociació directe amb Washington. El govern de Karzai es considerava, en canvi, l'únic interlocutor legítim per a un eventual diàleg amb els insurgents. El diàleg amb els talibans està condicionat, segons els EUA, a la ruptura dels seus vincles amb l'organització terrorista Al-Qaida, el respecte a la Constitució afganesa, inclosos els drets de les dones i les minories, i la fi de la violència. Els talibans, però, en una altra mostra de força, van atacar dimarts a la nit la base militar de Bagram, situada prop de Kabul, i van matar quatre soldats nord-americans. L'acció va tenir lloc el mateix dia que l'OTAN va iniciar l'última fase en el traspàs de la seguretat de l'Afganistan a la policia i l'exèrcit afganès, que ha de concloure a final del 2014 si es compleixen els terminis previstos. Les tropes de la missió de l'OTAN a l'Afganistan van arribar a tenir al país asiàtic unes 140.000 unitats, i des del 2011 han anat deixant de manera gradual el control de la seguretat del país a l'exèrcit afganès, que disposa de 350.000 soldats. Tot i això, el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, va recordar dimarts que, amb el final del procés de transició, les tropes internacionals no abandonaran completament l'Afganistan, ja que un nombre reduït d'efectius passarà a fer un paper de suport, assessorament i formació a les forces afganeses.