Política

Catalunya al món

‘El Tren de les Nacions' de la Crida, a la dècada dels vuitanta, i la marxa dels Deumil.cat a Brussel·les, l'any 2009, són les manifestacions independentistes catalanes que més força han tingut a l'estranger

La massiva mobilització de l'última Diada ha fet que els mitjans internacionals cada cop es fixin més en el sobiranisme

El mosaic‘Freedom Catalonia 2014' que es farà al concert del 29-J busca internacionalitzar el procés

Un dels moments apoteòsics del Concert per la Llibertat es produirà quan 90.000 persones facin un mosaic –impulsat per aquest diari– amb el lema Freedom Catalonia 2014. La intenció és que el món es faci ressò, un cop més, de les reivindicacions sobiranistes de Catalunya i que la comunitat internacional s'adoni que la massiva manifestació de l'última Diada no va ser un suflé.

Precisament aquest 11 de Setembre ha marcat un abans i un després en la internacionalització del procés català. Molts mitjans de comunicació han plasmat la realitat que es viu a Catalunya i la transició nacional que va engegar el govern, amb el pacte amb ERC, després de les eleccions al Parlament. L'executiu també ha reforçat la seva política exterior –ja sigui a través del Diplocat o la xarxa Eugeni Xammar– per aconseguir complicitats de cara a la futura consulta.

Però les reivindicacions de Catalunya a l'estranger s'han fet sentir des de fa dècades, amb més o menys força. Un dels precedents més significatius va ser la campanya d'El Tren de les Nacions de la Crida a la Solidaritat, als anys 80, que va reunir uns quants centenars de persones a ciutats com ara Estrasburg, Ginebra o París en diversos viatges. El primer desplaçament va ser el 1982, quan unes 250 persones van ser rebudes a Estrasburg pel vicepresident del Parlament Europeu i li van entregar el manifest Per una Europa de les nacions. Tot i això, el dirigent europeu els va deixar entendre que “els temps encara no eren gaire madurs per poder pensar que el poble català fos acceptat a les institucions europees”. Ara aquesta visió segurament ha canviat.

Els viatges van continuar i el 1987 van tornar a Estrasburg i en aquest cas els expedicionaris van portar al president de l'eurocambra cent mil signatures a favor del reconeixement de les cultures minoritzades a Europa i perquè el català fos llengua oficial a la Unió Europea. Entre els signants hi havia Narcís Serra, Pasqual Maragall o Joaquim Nadal. En aquest mateix context, el 1992 la Crida també van repartir 15.000 banderes catalanes i díptics durant els Jocs d'Hivern d'Albertville (França). El 1993, la plataforma sobiranista es va dissoldre.

El 7 de març del 2009, però, va ser quan es va organitzar la manifestació més multitudinària de l'independentisme català a l'estranger. Milers de catalans –entre tres mil i deu mil, segons les fonts– es van congregar a Brussel·les per reclamar el dret a decidir i fer visible la voluntat de la Catalunya d'obtenir un estat propi dins la Unió Europea. La marxa va ser organitzada per la plataforma Deumil.cat a partir d'un article d'opinió a internet.

També s'ha aprofitat la celebració de grans esdeveniments a Catalunya per reivindicar la singularitat del país. L'exemple més conegut va ser la campanya del Freedom for Catalonia, durant els Jocs Olímpics del 1992. Aquests últims dies n'hem tingut un altre exemple. Coincidint amb el premi de motociclisme a Montmeló, voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) van penjar pancartes a les carreteres amb el lema Catalunya, nou estat d'Europa en diversos idiomes.

Campanya
El Punt Avui ha iniciat una campanya per poder sufragar les despeses del mosaic independentista que es podrà veure al Camp Nou. Es poden fer aportacions des de 5 euros a través de la pàgina web. El diari farà constar els patrocinadors, tant particulars com privats, a les cartolines del mosaic.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.