Societat

El nou turisme s'imposa

El nombre de turistes russos, nord-americans i asiàtics augmentarà un 20%

Els francesos gastaran menys i el mercat italià s'enfonsa

Els viatgers de països emergents fan estades més llargues i despeses més grans

Catalunya rebrà aquest any 15,7 milions de turistes estrangers, un 8,8% més que l'any passat, que, segons les previsions, faran una despesa de 13.000 milions d'euros. Una vegada més, els mercats que més creixeran són el rus, el nord-americà i el d'Àsia oriental, en detriment d'importants mercats tradicionals com ara Itàlia, Holanda i França, que aquest any, per culpa de la crisi, tornen a baixar o bé en nombre de visitants o bé en xifres de despesa.

Aquest estiu el nombre de turistes russos, nord-americans i asiàtics pujarà un 20,5% respecte al 2012, faran un 19% més de despesa i un 5,8% més de pernoctacions. De fet aquests mercats són, des del 2009, “el motor de la recuperació del turisme al país”, va explicar ahir Juan Antonio Duro, catedràtic d'economia de la Universitat Rovira i Virgili, que ha dirigit l'estudi Índex d'activitat turística, que la Universitat Autònoma de Barcelona va presentar ahir amb totes les previsions de la temporada. L'augment dels mercats emergents fa que les estades en general siguin més llargues i les despeses per viatge, més elevades.

Per països, el mercat més important continua sent França, tot i que aquest any, malgrat que augmentarà el nombre de visitants (per motius de veïnatge els surt a compte), baixaran les despeses i les pernoctacions. “La despesa dels francesos baixarà molt”, confirmava ahir el professor Duro, que també va voler remarcar la davallada en el nombre de turistes italians, belgues i holandesos. Les dades més negatives provenen del mercat italià, que farà un 8,7% menys de pernoctacions i un 19,1% menys de despesa. Per contra, els mercats britànic i alemany creixeran tant pel que fa al nombre de visitants com per les xifres de pernoctacions.

La marca Barcelona, la millora de la gestió de visats, l'augment de rutes aèries directes i les polítiques de promoció estan al darrere d'aquesta puixança turística estrangera, segons l'Índex d'activitat turística, que, no obstant això, constata que l'agilitació dels visats ha de millorar per augmentar la competitivitat. Juan Antonio Duro va estar d'acord ahir que la feixuga estructura que es manté encara pel que fa als visats dificulta l'arribada de turistes russos i xinesos, i va opinar que amb un sistema d'expedició de visats més àgil
i automàtic el turisme creixeria molt més.

Barcelona

Barcelona, amb 7,4 milions de turistes estrangers l'any passat i gairebé 16 milions de pernoctacions, és la quarta capital europea que més turistes internacionals rep, superada només per Londres, París i Roma. Els turistes internacionals representen el 78,2% del total. Per països, el mercat que creixerà més és el nord-americà. El turisme de vacances representa el 50% del total; el 42% és turisme de negocis, i la resta, un 8%, respon a motius personals, entre els quals hi
ha els de salut.

LA XIFRA

25
per cent
dels turistes de Salou al juny han estat russos. Per primer cop han superat el mercat britànic (21%).

LA FRASE

Des del 2009, la recuperació del turisme es fonamenta en la demanda dels mercats emergents
Juan Antonio Duro
director estudi ‘índex d'activitat turística' de la uAB

Viatjar, sí, però amb descomptes

La crisi condiciona un any més les vacances dels catalans, que aquest estiu, com ja ha passat en les últimes temporades, han triat destins més propers, han escurçat les pernoctacions a fora i, en general, han posat límit al pressupost. Segons l'Associació Catalana d'Agències de Viatges, es confirmen dos tipus de comportaments a l'alça: d'una banda, les famílies que contracten viatges amb molta antelació per tal de beneficiar-se de descomptes i ofertes, i, de l'altra, els clients que s'esperen fins a l'últim moment (un mínim de 15 dies abans de la data
de sortida) per aconseguir una oferta d'última hora.

Segons les agències de viatges, molts catalans han triat ciutats com Madrid, Bilbao i Sevilla, i les illes Balears per fer turisme de proximitat. Pel que fa al turisme de mitjana distància, guanyen importància grans capitals europees com Londres, París i Lisboa, així com països com Croàcia, Suïssa, Àustria o Itàlia. D'Itàlia, creixen les visites a Sardenya, Sicília i l'Apúlia. Calmada la primavera àrab, el Marroc es torna a situar com a destinació de primer ordre. Pel que fa als creuers, continuen a l'alça, sobretot al Mediterrani, i quan es tracta de destinacions llunyanes, les més demanades són els Estats Units, Tanzània i Kenya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.