Cop d'estat a Egipte
L'exèrcit suspèn la Constitució i derroca Mursi, que s'hi resisteix
El president del Constitucional conduirà la transició
La plaça Tahrir esclata d'alegria per la marxa
de l'islamista
L'exèrcit d'Egipte va prendre ahir les regnes del país un cop expirat l'ultimàtum de 48 que va donar al president, Mohammed Mursi, perquè cedís a la pressió popular i plegués. El cap de les forces armades, Abdelfatà al-Sissi, va anunciar al vespre el derrocament del mandatari i la suspensió de la Constitució, aprovada en referèndum, però amb una baixa participació. L'emblemàtica plaça de Tahrir del Caire explotava de joia.
El president del Tribunal Constitucional, Adly Mansur, es posa ara al capdavant d'un període de transició que conclourà en eleccions presidencials i parlamentàries. Mansur, que serà nomenat avui mateix, tindrà poder per fer declaracions constitucionals i designar un cap de govern. Ahir a última hora ja rebia la felicitació del rei de l'Aràbia Saudita, Abdal·là bin Abdelaziz al-Saud.
A la nit, Mursi va rebutjar el derrocament i va fer una crida a la ciutadania a “no acceptar el cop d'Estat” i insistia en les xarxes socials que es considera el president legítim. També demanava “perseverar el pacifisme, el servei i evitar el vessament de sang”.
L'oposició denunciava que Mursi imposa una islamització del país que no figurava en el programa electoral, mentre els Germans Musulmans recorden que Mursi va ser escollit democràticament. Seguidors i detractors de Mursi continuaven ocupant ahir els carrers de les principals ciutats i uns i altres es mostraven disposats a defensar les seves posicions fins a la mort. Els carrers estaven fortament custodiats per l'exèrcit amb blindats i un gran desplegament d'efectius per evitar enfrontaments entre els dos bàndols, concentrats en diferents punts del Caire.
Milers de seguidors del fins ara president van aplegar-se davant de la Universitat del Caire per protestar. Els seus voltants van ser dimarts focus d'enfrontaments entre partidaris i detractors de Mursi que van deixar almenys 18 morts i més de 300 ferits.
I centenars de milers de persones es concentraven a Tahrir amb banderes d'Egipte i amb focs d'artifici. L'emoció es desbordava al mateix epicentre de la revolució que va desbancar del poder el president Hosni Mubàrak el 2011. Els opositors cantaven l'himne nacional i cançons patriòtiques en senyal d'alegria, mentre els sobrevolaven helicòpters militars. “Portàvem tant temps esperant aquest moment que ara que ha passat és emocionant. A Egipte li espera un futur millor”, deia una jove de 23 anys.
Els militars, el portaveu de l'oposició, Mohamed el Baradei, i diferents institucions religioses es van reunir ahir a la tarda per acordar un full de ruta per sortir del “carreró sense sortida”, en paraules del papa copte. En sortir de la trobada, El Baradei demanava eleccions anticipades i descrivia el gest dels militars com “un pas cap a la reconciliació nacional”. El partit salafista Nur, que s'ha anat allunyant progressivament dels Germans Musulmans, va anunciar que ha participat en la redacció del full de ruta. El cap de l'exèrcit detallava que aquest pla de transició preveu la formació d'un govern de coalició de caràcter civil i la creació d'un comitè que supervisarà les modificacions que s'introduiran a la Carta Magna.
La televisió pública quedava ocupada. I amb el control dels mitjans arribava la confusió. L'exèrcit va prohibir al president i als principals dirigents dels Germans Musulmans abandonar el país. Amb l'exèrcit que li ha girat l'esquena, l'oposició política que ja no el reconeix com a president, la major part del poble en contra, la comunitat internacional pressionant-lo perquè mogui fitxa i sense els mitjans de comunicació al seu abast, Mursi va difondre un missatge a través de la xarxa social Facebook en què es limitava a cedir en una de les demandes de les forces armades i proposava la formació d'un govern d'unitat nacional fins a la celebració de noves eleccions.
Sacrifici
En un comunicat difós poc abans que expirés l'ultimàtum, titulat Les hores finals, els militars asseguraven “que es més honorable morir que veure el poble egipci sentir-se atemorit o amenaçat” i juraven “sacrificar la seva sang per Egipte i el seu poble davant de cada terrorista”. De fet, l'exèrcit sempre ha estat present en els moments polítics clau al país, no només durant l'inici de la primavera àrab, quan un dia després de la caiguda de Mubàrak, el 12 de febrer de 2011, va comprometre's a traspassar tots els poders a una autoritat civil escollida democràticament, sinó també en el naixement de l'actual república després d'un cop militar encapçalat per l'aleshores oficial Gamal Abdel Nasser, l'any 1952.
D'altra banda, almenys 91 persones han estat assetjades sexualment i fins i tot violades a la plaça Tahrir, segons la denúncia del grup Human Rights Watch (HRW). Els actes d'assetjament han tingut lloc des de l'inici de les manifestacions diumenge en un clima d'impunitat, tot i l'acció dels voluntaris desplegats a la plaça i que intenten evitar-los, segons va assenyalar l'organització de defensa dels drets humans en un comunicat. HRW va instar a les autoritats i líders polítics a condemnar el nivell “espantós” al qual ha arribat la violència sexual contra les dones a Tahrir. “Aquests delictes estan impedint a les dones participar de manera plena en la vida pública”, va assenyalar.
LA DATA
Al-Sissi, el recanvi de Tantaui
Abdelfatah al-Sissi va ser l'aposta del president Mursi per renovar la cúpula militar d'Egipte fa menys d'un any, un moviment que ara se li ha girat en contra. És el substitut del mariscal Hussein Tantaui, que havia dirigit les forces armades des de 1991. Més jove que el seu antecessor, Al-Sissi va néixer al Caire el 1954 i va cursar estudis militars al Regne Unit i als Estats Units. El càrrec d'agregat militar a l'Aràbia Saudita li va donar projecció internacional entre els països del Golf Pèrsic. Abans de convertir-se en ministre de Defensa, va dirigir el departament d'Intel·ligència Militar de les forces armades.
