ERC renuncia a la sobirania única dels Països Catalans
La conferència nacional debat avui i demà la ponència sobre la república, que divideix el dret a decidir
Aposta per la doble nacionalitat i obvia un senat
ERC renunciarà a la idea d'una sobirania única per al conjunt dels Països Catalans. És una de les principals novetats incorporades en els debats previs a la ponència política, que, tret de cap sorpresa, s'aprovarà amb un gran consens en la conferència nacional que avui i demà celebra a l'Hospitalet de Llobregat.
El partit ha fet una diagnosi específica sobre els Països Catalans arran del procés català i ha conclòs que no formen un subjecte polític únic, si bé veu “irrenunciable” la lluita per una futura “reunificació”. Això sí, la idea és més la d'una confederació que no pas la d'un sol estat, ja que fins i tot se suggereix al País Valencià que treballi per una “república valenciana”. “Hem d'establir lligams amb els altres territoris quan així ho vulguin, però cadascun ha de crear la seva agenda i lluitar per guanyar el seu dret a decidir”, assenyala Cesc Iglésies, vicesecretari general d'acció política. “No siguem més papistes que Jaume I”, reclama, tot constatant l'“anomalia” que representa que on hi ha més consciència nacional (Catalunya) és on menys n'hi ha de Països Catalans, i a l'inrevés. “S'entén que són situacions i dinàmiques diferents a cada territori, i el dret a decidir pertany per separat a cadascun”, indica el coordinador de la ponència, Joan Manuel Tresserras. “De fet, mai han estat un subjecte polític únic, per això es diuen països”, recorda. Això sí, aclareix que “la cultura nacional catalana participa de tots aquests territoris”, per la qual cosa ERC també està preocupada pels atacs que la llengua rep a la resta de l'Estat. A la Franja se li oferirien “tots els llaços”, sobretot lingüístics, i també es destaca la consciència creixent de comunitat política diferenciada a la Catalunya del Nord, que obre un camp d'acció “gens menyspreable”, creu Iglésies.
L'exèrcit, a estudi
La ponència no defuig altres aspectes identitaris, i veu la doble nacionalitat com la solució lògica per als ciutadans que ho desitgin. “Hauria de ser un dels primers temes a negociar amb el govern espanyol”, explica Tresserras. Pel que fa a les institucions, es busca la “màxima simplicitat”. Per això s'aposta per un sistema de parlament únic on s'asseguri la representativitat territorial, per la qual cosa no caldria senat. En principi s'és partidari d'un president, que pugui votar directament la ciutadania, i d'un cap de govern que dirigeixi la majoria parlamentària. A més, s'apostaria per “sintetitzar” organismes públics. El text, que obvia qüestions com ara la de la llengua oficial o la de la religió, també ajorna el debat sobre la creació d'un exèrcit, en què no hi ha acord, en espera d'estudiar-ho amb calma i l'ajut d'experts.
Un miler d'inscrits i 200 esmenes
La conferència i els debats paral·lels tenen uns 1.200 inscrits, entre els quals hi ha gent d'altres partits, de les entitats civils pel dret a decidir i de sectors acadèmics. També hi haurà professors i polítics estrangers. La secretària general, Marta Rovira, obre avui la cita i demà la tanca el president, Oriol Junqueras. De les 200 esmenes presentades, com a molt un parell arriben vives; ja se n'han transaccionat la meitat, i la resta s'han rebutjat o retirat.
