Paper mullat
·
El PSOE i el PSC consagren un model federal ambigu i genèric que satisfà el català i permet que la resta de barons destaquin que no s'han fet concessions
Perquè prosperi, la reforma constitucional necessita el consens del PP
Un missatge d'unitat del socialisme espanyol perquè després cada territori el pugui interpretar com més li convingui. Un recull de 23 pàgines per fer una mena de síntesi del contingut dels diversos estatuts d'autonomia. Una batalla pel dret a decidir que el PSC ni tan sols no ha volgut plantejar. Prefereix dir que ara no tocava i incidir en el fet que les consultes territorialitzades ja estan reconegudes. I tot plegat, per a què? Qualsevol iniciativa del model d'estat que impliqui una reforma de la Constitució i que sorgeixi d'un partit que no governa a La Moncloa i que té un poder territorial gairebé testimonial està abocada al fracàs. És paper mullat. Perquè els principals destinataris del model, el PP, per una banda, i CiU i ERC, per l'altra, no consideren a hores d'ara que la via per resoldre la tensió que es viu a Catalunya sigui el camí del mig –ni recentralització ni sobiranisme–, que és el que ahir els oferiren Alfredo Pérez Rubalcaba i Pere Navarro durant l'anomenada Declaració de Granada, per la qual el PSOE i el PSC aparquen les diferències i proclamen ser davant d'un esdeveniment “històric” que posarà “nerviós més d'un, sobretot els que volen trencar”, hi afegia el primer secretari.
De moment, i pel que fa a Catalunya, la tremolor de cames s'ha traduït en dures crítiques. Des del Brasil, el president Artur Mas qualificava la iniciativa dels socialistes espanyols de “cant de sirena” i és per això que insistia a no voler “caure en el parany” de pensar que “ens obriran les portes fàcilment”. Mentrestant, Joan Herrera, líder d'ICV, es mostrava decebut i emfasitzava que, en la proposta aprovada ahir, no hi veia el federalisme per enlloc.
Crítics del PSC
Però ni tan sols a dins d'alguns sectors del PSC hi havia eufòria, sinó més aviat malestar. Els exdirigents Montserrat Tura i Joaquim Nadal deixaven entendre que el model federal que presenten és antiquat, fa curt i arriba massa tard. I Ernest Maragall, de Nova Esquerra Catalana, lamentava que el text rubricat per la direcció de Navarro consagri la sentència del TC contra l'Estatut.
En canvi, el primer secretari insistia a expressar la seva satisfacció per un acord que salva les sempre complexes relacions entre el partit espanyol i el català. Així, mentre el gros dels barons sortien de la trobada convençuts que no s'han fet concessions al PSC, Navarro proclamava la victòria de les seves tesis: reconeixement del fet català, concepció federal de l'Estat, regles del joc competencial clares i recursos econòmics suficients a través de l'ordinalitat apareixen en el text dins d'una referència a la sentència del Constitucional.
A partir d'ara, doncs, i gràcies a un text ambigu i força genèric, al líder del PSC se li permet continuar mantenint un discurs en clau catalana, però posant l'accent en el fet que, des de la Declaració de Santillana de fa deu anys, el conjunt del socialisme es torna a sentir còmode defensant un únic model que, segons el primer secretari, “obre el camí del pacte constitucional en sentit federal”.
Poca bilateralitat
En tot cas, el text posa l'accent en el fet que cal reforçar la multilateralitat i la cooperació entre l'Estat i els territoris, mentre que la bilateralitat hi apareix de passada. Això sí, seguint les tesis del PP, insisteix en la necessitat que, sobretot els territoris, han de fer un esforç per aprimar les seves estructures. En general, doncs, el document proposa tancar el mapa competencial, el mapa polític i, en conjunt, tancar definitivament l'arquitectura de l'estat autonòmic. S'ha de posar fi al “perfil indefinidament obert i inconclús del model d'estat”, se sentencia. No és, doncs, material per negociar un punt i seguit, sinó un punt final.
LES FRASES
El que conté i el que no conté el document
Consulta
El dret a decidir n'ha quedat absolutament exclòs per decisió del PSOE i del PSC, que no ha presentat cap mena de batalla.
Nació
“La Constitució ha de recollir les comunitats territorials que componen l'Estat. Amb això es tanca el mapa.” “La referència expressa de cada comunitat serviria perquè quedin identificades amb la denominació escollida per si mateixes en els seus estatuts.” Aquí ve un dels balls d'interpretacions: Navarro assegura que això permetrà definir Catalunya com una nació, mentre que Rubalcaba apunta que de cap manera és així.
Ordinalitat
“S'ha de procurar que la contribució interterritorial no col·loqui en pitjor condició relativa qui contribueix respecte del que se'n beneficia (fonament jurídic sobre l'ordinalitat que conté la sentència del TC sobre l'Estatut)”. És l'única vegada que s'explicita la paraula.
Justícia
Els tribunals superiors seran la darrera instància, mentre que el Suprem quedarà per unificar doctrina. Descentralització del CGPJ en òrgans territorials amb poques competències.
Drets històrics
“Es tracta de conjugar la igualtat i les legítimes diferències”, diu el text del PSOE. Diferències, sí; privilegis, en cap cas, deia Rubalcaba.
Recurs previ al TC
Competències
“Incloure en la Constitució una única llista amb les competències exclusives de l'Estat i definir-les amb tanta precisió com sigui possible.” S'eliminaran al màxim les compartides “per evitar duplicitats”.
Fets diferencials
Són considerats així la llengua pròpia, la distinció entre nacionalitats i regions, la insularitat, els drets forals i el dret civil.
Senat
Tot i insistir que cal un model exclusivament territorial, en deixa oberta la futura composició i el conjunt de noves funcions.
