Opinió

opinió

La funció pública del transport

A les ciutats mitjanes, com per exemple Girona, costa de consolidar un sistema de transport àgil i econòmicament sostenible. Les curtes distàncies i els mals hàbits dels conductors provoquen massa desplaçaments en vehicles particulars. Són prou coneguts els embussos que es generen a les entrades i sortides de les escoles o, com ja sol ser habitual, a les hores punta d'entrada o sortida del treball. El transport públic té la finalitat de facilitar les interconnexions entre els diversos barris d'una ciutat, fent possible uns desplaçaments respectuosos amb l'entorn, l'estalvi i la comoditat. Quan aquest funciona es redueix l'ús del vehicle particular. L'estalvi per a l'usuari és inqüestionable. El preu de viatge o el de les targetes fan possibles desplaçaments a uns preus per sota dels costos reals. Massa sovint confonem la qualitat amb comoditat i preferim el propi vehicle al que és públic. Però una bona xarxa de transport, la freqüència dels horaris i la puntualitat fan decantar la balança a favor del sistema metropolità de transport. Girona es comunica molt bé amb Salt i no tant amb la resta de la corona urbana. Però malgrat això, i havent millorat moltíssim la qualitat, la polèmica es presenta coincidint amb una crisi econòmica que estreny el cinturó de les empreses de serveis i dels propis ajuntaments. Les queixes que determinats sectors socials i polítics han fet en aquests darrers dies respecte a la supressió de determinades parades de la línia 11 han anat acompanyades de raó quan l'argumentari ha estat global. Són molts els paràmetres a considerar: la minsa oferta d'aparcament gratuït, el nombre i edat dels usuaris, la gratuïtat, la freqüència, la comoditat, l'energia utilitzada i els punts d'arribada, per posar uns exemples. Girona és avui una ciutat de color blau i de pagament. Però vés per on que si ens comparem amb ciutats del nostre entorn constatem que d'altres disposen d'una xarxa força més àgil de transport públic, tant per carretera com per tren. I és que el transport urbà i interurbà contribueix a l'economia del país. No té beneficis i no els ha de perseguir necessàriament. Sols ha de quadrar la seva caixa en el millor dels casos. El perill està en caure en la miopia estructural que mira en petit enlloc de fer-ho en global. Els transports de proximitat han perdut recursos des de la dècada dels anys seixanta. Recordeu els trens de via estreta que creuaven la ciutat? Els FEVE encara circulen en algunes petites ciutats com per exemple Santander. Queden en la nostàlgia aquells trens lents, bruts i vellots que ens portaven de Girona a Sant Feliu de Guíxols, a Olot i a Banyoles. Recuperant la realitat, l'enèsima polèmica sobre la línia 11 del transport urbà ens situa en el món del possible amb un argument feble. La rendibilitat o la funcionalitat no han de ser els únics arguments polítics perquè bandegen l'altre gran argument que és social. Dimarts passat, a les sis de la tarda, la línia 8 no transportava cap passatger i la línia 11 només dos. D'igual manera van buits quasi sempre els que connecten amb Vilablareix, Aiguaviva o Fornells de la Selva. Jo crec en la cohesió metropolitana, i la connexió amb Salt n'és un exemple. És curiós, però, que moltes vegades els reclamants no en són els usuaris habituals. I ja que els hàbits sempre serveixen per fer aquells ajustaments sociològics a la realitat, el transport com a instrument social també forma part d'aquest plantejament. Dilluns, el ple de l'Ajuntament va corregir, encertadament, el conflicte generat a l'entorn de la ja famosa línia 11.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.