Crida de la societat civil a concertar l'acció exterior
Entitats de caire social, polític i econòmic reclamen un pacte nacional que unifiqui el discurs de la projecció catalana al món
Els partits ho veuen amb bons ulls, i debatran la proposta després de l'estiu
“Fa anys que vaig pel món, i a tot arreu he pogut parlar en català amb algú: hi ha molta gent que fa molt temps que parla de Catalunya a fora; tenim una sensibilitat especial per llengües i cultures diferents, i podem ser el motor d'un nou model de relacions internacionals.” Amb aquesta filosofia, que ahir resumia al Parlament el director d'Intermón-Oxfam a Catalunya, Francesc Mateu, prop d'una quarantena d'entitats de caire polític, econòmic i social –sobretot ONG– que treballen en l'àmbit internacional s'han unit per impulsar l'aprovació d'un pacte nacional d'acció exterior, que serveixi per concertar les línies mestres de com ha de ser la presència catalana al món, i n'unifiqui el discurs. En qüestions econòmiques i de projecció, però també socials, les que han resultat més afectades per la crisi, i que es consideren també peça clau i complementària de qualsevol internacionalització de la causa catalana.
“Catalunya ja fa acció exterior fa temps, però s'ha de dotar d'estructura perquè sigui articulada i coresponsable en un món global a cinc o deu anys vista”, indicava aquesta setmana Xavier Masllorens, president de Fundipan, en la presentació de la iniciativa. “Volem una política del segle XXI dissenyada amb valors socials, que defineixi una acció més participativa i compromesa”, assenyalava Núria Camps, d'Avaluem, que recordava que és el primer cop que es planteja un pacte nacional des de la ciutadania al govern, i no pas a l'inrevés.
Camps va comparèixer ahir davant la comissió d'Acció Exterior del Parlament per buscar la complicitat dels partits i presentar-los un document de base de vuit eixos –que van des de la identitat i la cultura fins a la seguretat i la defensa, passant per representació a l'exterior, migracions, economia, cooperació o medi ambient–, que de fet és ja el tercer des que al desembre van posar fil a l'agulla a la proposta. La idea del pacte, que els impulsors voldrien debatre amb els partits després de l'estiu per signar-lo abans de final d'any, va ser acollida amb entusiasme per CiU i ICV, que hi van avançar tota la predisposició, i també en clau positiva, tot i alguna reserva, per ERC i el PSC. El PP i C's hi van condicionar el suport al fet que no serveixi per construir una altra estructura d'estat que canalitzi aspiracions que “divideixen” el país.
El Parlament vol que Kosova sigui reconeguda
La mateixa comissió d'Acció Exterior va aprovar ahir, amb el vot en contra del PP i l'abstenció de C's, la proposta de resolució d'ERC perquè el govern català insti l'estatal a reconèixer Kosova com a estat de ple dret. Una petició, de fet, que el president Mas ja ha defensat en altres ocasions. A proposta de CiU, i amb els vots d'ERC i ICV, també es va aprovar una declaració de suport a la professora Clara Ponsatí, a qui el govern espanyol no va renovar la càtedra Príncep d'Astúries a la Universitat de Georgetown per raons ideològiques, en haver-se declarat favorable al dret a decidir. El text rebutja la decisió, que troba un “atemptat a la llibertat d'expressió”, i reclama les “gestions necessàries” davant l'Estat perquè rectifiqui. A proposta del PP, també es va aprovar la compareixença del secretari general de Diplocat, Albert Royo, per explicar la seva tasca. En canvi, CiU i ERC van tombar la petició perquè els cinc delegats del govern a l'exterior fessin el mateix.