La Cambra de Barcelona vol que les infraestructures tornin al debat polític
Indica projectes clau per més de 5.200 milions a l'àrea metropolitana i l'eix mediterrani on invertir el que deu l'Estat
Hi veu un revulsiu per a l'economia
La Cambra de Barcelona vol tornar a situar el debat sobre les infraestructures en l'agenda política, “abans no sigui massa tard”, segons va advertir ahir el seu president, Miquel Valls. L'ens recupera la reivindicació aprofitant el deute de 4.000 milions de l'Estat amb Catalunya per l'incompliment acumulat de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que va tornar a denunciar. “No entenc que des del segon any dels set pels quals es va signar no es compleixi un acord entre governs”, va lamentar. Valls, en tot cas, ho agafa com a pretext per reclamar “l'obertura d'un període de reflexió estratègica sobre les necessitats futures”, en els àmbits polític i econòmic, amb “tota l'ambició per posar l'àrea de Barcelona en el top ten mundial”. I és que, segons va dir, de “projectes d'inversió n'hi ha, i poden ser el revulsiu que necessita l'economia catalana, sobretot l'obra pública”. No donava, això sí, tota la responsabilitat a l'administració, i apostava per una col·laboració publicoprivada que serveixi, a més, per triar les obres que realment siguin rendibles.
Elements clau
La Cambra, en tot cas, s'avança al debat i ha elaborat una llista d'infraestructures estratègiques, viàries i ferroviàries, necessàries per reforçar les connexions internes a l'àrea metropolitana –que concentra el 70% de l'economia catalana– perquè sigui competitiva a mitjà i llarg terminis. Hi afegeix les del corredor mediterrani, tant o més clau, per a un total que, de fet, supera els 5.200 milions. En el primer grup (vegeu gràfic) hi situa obres com ara els accessos definitius al port de Barcelona –va recordar a la ministra de Foment, Ana Pastor, que s'havia compromès a presentar un conveni aquest juliol–, l'accés de les rodalies a l'aeroport, la resolució de l'embut ferroviari de l'Hospitalet, la construcció de més túnels de connexió amb el Vallès, i la finalització de la variant de Vallirana i dels trams pendents del quart cinturó.
Sobre l'eix mediterrani, va admetre que la solució del tercer rail és “possibilista” en cost i termini, però avisa del “fals triomfalisme” un cop Foment ha desencallat els treballs per acabar-los el 2015. A més, denuncia el “coll d'ampolla” que es generarà per la idea de deixar només en ample europeu el tram de Vandellòs a Vila-seca, que “talla tota la comunicació en ample ibèric” amb València, el que fan servir gairebé tots els trens de mercaderies de l'Estat.